Los investigadores del grupo de trabajo Civil 20 para Comunidades Sostenibles y Resilientes colaboraron con los lugareños en Nagla Chandi para encontrar una solución, especialmente para las aguas residuales que inundaban el recinto de la escuela primaria y afectaban el sistema Jivamritam de agua potable segura.

Del 4 al 9 de febrero de 2023, un equipo de Amrita Vishwa Vidyapeetham visitó Nagla Chandi, un pequeño pueblo en el distrito Mathura de Uttar Pradesh. Uno de los principales problemas es la mala gestión de los sistemas de drenaje, lo que hace que las aguas residuales fluyan por desagües poco profundos y se acumulen en un estanque adyacente al muro de la única escuela primaria pública del pueblo.

Como consecuencia son frecuentes las inundaciones en el recinto escolar, lo que también afecta el sistema de tratamiento de agua potable Jivamritam que hay instalado allí. El Ashram instaló Jivamritam en 2019 para proporcionar a la comunidad agua potable segura. La proximidad del estanque al muro de la escuela también compromete su integridad y pone en riesgo a los niños.

El equipo de la universidad incluyó investigadores de la Escuela Amrita para el Desarrollo Sostenible, que está bajo la Cátedra UNESCO sobre el Aprendizaje Experimental para la Innovación y el Desarrollo Sostenible. También están contribuyendo al Grupo de Trabajo Civil 20 para Comunidades Sostenibles y Resilientes que es una iniciativa de la Presidencia del G20 del Gobierno de la India.

Participaron Martin Kanyagui, PhD Scholar de E4LIFE; Renjith Mohan, coordinador de Live-in-Labs®; Dr. Yogesh Velankar, Director de Programa, Cátedra UNESCO y miembro de la facultad; y el Dr. Sajithkumar K.J., científico investigador sénior. La misión tiene por finalidad hacer un seguimiento de la investigación y el desarrollo en curso para promover el desarrollo sostenible en la comunidad.

Nagla Chandi tiene una población de unas 350 personas y es una comunidad agrícola. Se desarrolló un plan detallado de recursos de la aldea como parte de un proceso de Evaluación Rural Participativa. Un recorrido transversal por la comunidad con la ayuda del mapa de recursos ayudó a identificar las casas que descargaban las aguas residuales, especialmente las aguas grises, en los desagües abiertos o poco profundos cercanos.

Se invitó a los jefes de todas las casas que contribuyeron a que las aguas residuales fueran expulsadas al estanque para que hicieran una lluvia de ideas sobre una solución a largo plazo. También se contactó al director de la escuela primaria como parte interesada importante.

A fin de fijar el compromiso inicial, se contactó al Pradhan de la aldea (jefe de la aldea) para discutir el problema. Estuvo de acuerdo en revisar la situación y comprometerse con la comunidad para acordar colectivamente la mejor solución para el desafío.

El equipo de investigación de Amrita, el Pradhan y los miembros de la comunidad decidieron entonces retirar todos los desechos de búfalo y leña que obstruían el flujo de aguas residuales hacia el desagüe principal y que ocupaban espacio en la carretera.

También se decidió enviar una excavadora al sitio para despejar un camino para que las aguas residuales lleguen al desagüe principal de la aldea en las afueras. Dos días después de la sesión de lluvia de ideas, se implementó la máquina y comenzó el proceso de construcción de un nuevo desagüe.

La intervención del equipo de investigación enfatizó la necesidad de fortalecer la capacidad del Comité de Agua y Saneamiento de la Aldea para hacer frente a situaciones similares en el futuro. También destacó la importancia de la colaboración entre las instituciones del sector público, las comunidades y las organizaciones de la sociedad civil (OSC) para resolver los problemas de la comunidad y lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de las Naciones Unidas.

El grup de treball de Civil 20 per a Comunitats Sostenibles i Resilients (SRC) – Clima, Medi Ambient i Emissions Netes Zero se centra en el paradigma humà-ambiental que canvia ràpidament, i per tant en el canvi climàtic i la incursió humana al medi ambient natural.

Tot això avança a un ritme alarmant i ha posat diverses espècies en vies d'extinció i amenaça a gairebé tots els ecosistemes. Tot i això, encara és possible abordar aquests impactes del canvi climàtic a través d'enfocaments altament enfocats, inclusius i orientats a l'acció a un ritme massiu que es pot escalar i correspondre fàcilment.

Amb aquesta visió, SRC va celebrar la seva inauguració virtualment el 30 de gener del 2023 amb la participació de 1644 persones de molts països. Els assistents procedien principalment d'organitzacions de la societat civil, membres de la comunitat acadèmica i organitzacions governamentals i associades de l'Índia, els Països Baixos, Egipte, França, els Estats Units, Itàlia, Kenya, el Pakistan, la Xina, Austràlia, l'Índia i l'Argentina.

L'ambaixador Vijay Nambiar, Coordinador Principal, C20, va inaugurar la cerimònia en presència del Dr. Mrityunjay Mohapatra, Director General de Meteorologia, Departament Meteorològic de l'Índia (IMD); Shri Agendra Kumar, Director General, ESRI Índia; i Swami Amritaswarupananda Puri, membre de Troika - Civil 20 Índia i vicepresident del Mata Amritanandamayi Math.

En el discurs d'obertura, l'ambaixador Nambiar va parlar sobre la necessitat urgent de cooperació internacional per abordar la sostenibilitat: “Necessitem fer que la resiliència comunitària sigui una realitat per a tothom, fins i tot en el nivell d'última milla. Els governs han de garantir que les transicions d’energia neta estiguin centrades en les persones i siguin inclusives. Aquest és, de fet, l'ODS [Objectiu de Desenvolupament Sostenible] no esmentat. Sense una cooperació internacional més gran a nivell mundial, les emissions de CO2 no baixaran a emissions netes zero”.

El Dr. Mohapatra va destacar l'avenç de l'Índia en tres aspectes importants: detecció, atribució i projecció del canvi climàtic. Això és urgentment necessari per minimitzar la pèrdua de vides a causa dels desastres.

“Les societats civils poden tenir un paper dominant no només en la comprensió del canvi climàtic i el seu impacte en el desenvolupament sostenible, sinó que també poden garantir el desenvolupament sostenible a través de campanyes de sensibilització, intervenció, introducció i adaptació de tecnologia per part de tots i cadascun dels sectors socioeconòmics”, va dir.

“Hi haurà un gran desafiament quan passem de la comprensió a l'adaptació de la tecnologia perquè l'ocupació i els mitjans de vida de les persones canviaran en aquest escenari variable. Per tant, es requeriran moltes intervencions de la societat civil en termes de la fusió de la ciència i les ciències socials per convèncer les persones que adoptin millors enfocaments per a una societat millor. No només per a la nostra generació, sinó també per a les generacions futures”.

Swami Amritaswarupananda va insistir que un enfocament basat en valors és extremadament essencial i que cal recuperar l'amor i la reverència cap a la natura als cors de les persones per obtenir els resultats desitjats dels nostres esforços per combatre el canvi climàtic.

“El medi ambient i la sustentabilitat es basaran en conceptes dinàmics que involucren individus, tecnologia i pràctiques, alhora que mantindran el focus en la conservació i les conseqüències ambientals. Actualment el 84% de la nostra demanda energètica prové de combustibles fòssils”, va dir.

“Aconseguir emissions netes zero requereix compassió, replantejament i innovació. Un canvi fonamental de perspectiva és molt necessari juntament amb els canvis externs que intentem executar, perquè canviïn les idees fonamentals del que definim com a necessari i arreli la consciència i els valors ambientals a la psique de les properes generacions”.

La Dra. Maneesha Sudheer, rectora, Amrita Vishwa Vidyapeetham i el professor Vinod Menon, membre fundador de l'Autoritat Nacional de Gestió de Desastres de l'Índia, són els coordinadors nacionals i internacionals de SRC, respectivament.

"El nostre grup de treball espera passar d’objectius egocèntrics a objectius socials desinteressats mitjançant la creació de solucions que siguin útils per als altres i fer que les persones i les comunitats siguin més feliços en reduir el seu patiment", va dir la Dra. Sudheer en presentar la visió de SRC.

"També estem buscant camins cap a la potenciació que estiguin impulsats per la compassió que potenciïn els joves, els ciutadans i les comunitats en conjunt".

L'esdeveniment va comptar amb quatre sessions de treball, una per a cada subtema: resiliència climàtica i justícia social; Sostenibilitat Mediambiental; Gestió d'emissions netes zero; i Enfocament impulsat per la compassió per a comunitats sostenibles i resilients.

També es va anunciar una convocatòria oficial per a Udaaharans per convidar-los a la presentació de millors pràctiques de treball impactant per part d'OSC de tot el món que han fet una contribució significativa a les seves àrees. La reunió també va servir per deliberar sobre àrees temàtiques i una sessió de portes obertes on els participants van alçar les veus sobre temes a l'àrea del clima, el medi ambient i els objectius de zero emissions netes.

Video: La visió de SRC és que encara és possible fer front a l'impacte del canvi climàtic mitjançant mesures molt focalitzades, inclusives i orientades a l'acció.

L'esdeveniment es va centrar en les accions que els ciutadans han d'adoptar per abordar la seguretat de dones i joves i com incloure els homes en el procés.

El Grup de treball sobre igualtat de gènere i discapacitat (GED) de Civil 20 va celebrar un col·loqui durant dos dies a Srinagar, del 13 al 14 de febrer del 2023 per abordar els subtemes de Seguretat i protecció de les dones i Involucrar homes per abordar la igualtat de gènere. L'esdeveniment històric, organitzat per la Universitat de Caixmir, va suposar la primera col·laboració amb la universitat Amrita Vishwa Vidyapeetham.

També va ser la primera reunió híbrida de GED realitzada presencialment i mitjançant un seminari web amb 90 participants en representació de vuit països: Argentina, Austràlia, Bangladesh, Brasil, Canadà, Índia, Itàlia i Estats Units. Els coordinadors indis del GED, la Dra. Bhavani Rao i Nidhi Goyal, van presidir l'esdeveniment.

Els convidats d'honor van ser la professora Nilofar Khan, vicerectora de la Universitat de Caixmir; Vijay K. Nambiar, Ambaixador de l'ONU i Sherpa de C20 Índia; el Prof. Nisar Ahmad Mir, Registrador de la Universitat de Caixmir; Shombi Sharp, Coordinador Resident de l'ONU per a l'Índia; Kanta Singh, Representant Adjunta de País d'ONU Dones a Índia; Huma Masood, Especialista Principal a Gènere de la UNESCO; Nayana Sahasrabudhe de Bharatiya Stree Shakti; i la Inspectora General de la Policia de Reserva Central, Sra. Charu Sinha (IPS).

En les seves declaracions presidencials, la professora Nilofar Khan va expressar: “Tots dos temes són a prop del meu cor i del de la Universitat del Caixmir. Al llarg de la meva carrera professional de 38 anys, he advocat per tots dos temes. És veritablement una ocasió històrica per a la Universitat de Caixmir albergar aquesta reunió de dos dies del grup de treball Civil 20 sobre igualtat de gènere i discapacitat, que proporciona una plataforma perquè totes les parts importants deliberin sobre aquests temes concrets”.

Nambia en el seu discurs de benvinguda com Sherpa del C20 va declarar: “Em sento honrat per participar en aquesta reunió del grup de treball sobre igualtat de gènere i discapacitat amb un enfocament especial en els dos temes de Seguretat i protecció i Involucrar homes i joves”

“Com a presidenta del C20, Sa Santedat Mata Amritanandayami Devi, o Amma, exemplifica una visió de la Societat Civil en què l'individu i la família, així com la societat, els mercats i l'estat, no treballen en competència o conflicte, sinó per complementar-se mútuament, a la recerca de l'armonia.”

Nambia també va rendir homenatge a la Universitat de Caixmir per acollir amablement el programa. Va establir el context de l'esdeveniment com un dels més importants del G20 amb aquestes paraules: “El tema de la presidència de l'Índia, el món és una família –vasudeva kutumbakam, ens crida a cadascun de nosaltres a allunyar-nos de les nostres estretes preocupacions d’això és meu i això és teu, per abraçar la perspectiva més àmplia que celebra les bondats de la natura en un esperit d'unitat, respecte i compassió.

“L'acceptació del món com a família ha de suposar la bona disposició a acceptar la igualtat bàsica de gènere sense comprometre la diversitat…. El seu treball d'avui ha d'incloure una exploració més profunda de com els homes poden involucrar-se estratègicament en la inclusió de gènere a la política i la pràctica amb l'enteniment que canviar les normes tradicionals de gènere requerirà la col·laboració de tots a la societat. Els homes i els joves han d'estar disposats a acceptar que els seus drets s'apliquen igual a les mares, germanes i filles”.

En establir el context, la Dra. Rao va dir: “Aquest diàleg abstraurà els temes clau ja discutits i els elevarà a un nivell global. Molts dels problemes eren molt locals i centrats a l’Índia. Si bé aquesta és una conversa que lidera l'Índia, aquest és un diàleg que pertany al món sencer. Per tant, serà important abstreure'ns del context local i anar al global”.

La Dra. Rao va emfatitzar que l'objectiu del Grup de Treball sobre Igualtat de Gènere i Discapacitat és garantir que les consideracions de la societat civil relacionades amb el gènere i la discapacitat es tinguin en compte en les discussions del G20, es tradueixin a la Declaració de Líders del G20 com a polítiques i compromisos, i després s'implementin.

Diversos oradors van parlar sobre la importància i l'oportunitat dels subtemes de la reunió. Si bé la paritat de gènere s'ha reconegut durant molt de temps com un problema de desenvolupament urgent, es reconeix que la pandèmia de COVID-19 ha frustrat qualsevol progrés aconseguit, amb pics en la violència domèstica contra dones i joves, així com augments en el matrimoni infantil i negació sistemàtica d'oportunitats educatives.

Els representants de les OSC van posar sobre la taula les seves experiències sobre el terreny per identificar tant les bretxes a les polítiques com les recomanacions necessàries per garantir que les intervencions d'igualtat de gènere estiguin informades per les parts interessades de la comunitat local i es basen en dades sòlids i estàndards de pràctica. L'esdeveniment de dos dies també va comptar amb la implementació de diverses Udaaharans (millors pràctiques) en un esforç per abordar la desigualtat de gènere a través de converses amb representants de les OSC.

Nombrosos membres del professorat de la Universitat de Caixmir van contribuir amb valuoses perspectives crítiques i recomanacions. Entre ells, el Dr. Raja Fayaz, la Dra. Humaira Azim, la Dra. Aneesa Shafi, la Dra. Shazia, el Dr. Roshan Ara, la Dra. Ràbia Hamid i Shaheel Mohammad.

Els delegats que representaven organitzacions de la societat civil (OSC) locals amb seu al Caixmir van ser el Dr. Nazir Ahmad Khan de la Societat del Càncer, Shaiq Nazir de la Fundació Help, Rahi Riaz Ahmed de la Fundació Ahsan, el Dr. Lone i la Sra. Insha Bashir de Voluntary Medicare Society, i Javaid Tak i Feroze Ahmad d'Humanity Welfare Organisation Helpline.

Altres panelistes en persona i en línia destacats van ser el Dr. Manorama Bakshi d'Health & Advocacy a Consocia Advisory; la Dra. Simi Mishra de la Fundació Connecting Dreams; Nandita Bhatt Pradhan de la Fundació Martha Farrell; Aniket Wakankar dels Laboratoris de Gènere; Dra. Naila Chowdhury Universitat de Califòrnia, San Diego; Elizabeth Michaels d'AIDS Healthcare Foundation; el Dr. Fredrick Echols de Cure Violence Global; i el Dr. Christopher Coley de Amrita.

El Col·loqui sobre Polítiques de dos dies va culminar amb una sèrie de recomanacions que es van emmarcar a les àrees de reformes legals, sensibilització de gènere i plataformes públiques:

• ● Les intervencions han d'apuntar al nivell psicològic tant de les parts interessades com dels formuladors de polítiques perquè les lleis es tradueixin en acció. A més, per garantir que es promulguin polítiques i que les intervencions siguin sostenibles, cal exigir auditories socials i brindar incentius als que reben capacitació, als que brinden la capacitació i als que ocupen llocs de lideratge. La participació de la comunitat a tots els nivells de creació, implementació i avaluació de les intervencions també garantirà la sostenibilitat.

• ● Es recomana que s'utilitzin i millorin les plataformes públiques per promoure converses, activitats i investigació participativa per mapejar i documentar experiències de violència i assetjament amb un enfocament en el canvi d'actituds i l'assumpció de responsabilitat personal.

• ● Atès que les institucions escolars són espais on els infants i els joves se socialitzen segons les normes socials, hi va haver un acord clar sobre la necessitat de currículums obligatoris de sensibilització sobre gènere i salut sexual i reproductiva a les escoles des del jardí d'infants fins a l'educació superior per als estudiants. Això hauria d'incloure una capacitació semblant per a tots els pares, mestres i líders institucionals.

• ● La recomanació de crear “espais segurs” dins dels espais formals i informals (és a dir, entorns de treball) es va fer per encoratjar el diàleg/conversa oberta sobre l'assetjament/els entorns hostils, per donar suport a la prevenció, millorar la protecció, facilitar/donar suport a les víctimes traumatitzades perquè es presentin i millors mecanismes de compensació entre els treballadors informals/treballadors domèstics.

• ● Totes les intervencions han de basar-se en procediments operatius estàndard (POE) que puguin adaptar-se a les necessitats específiques de la comunitat objectiu. La inclusió de tots els gèneres i les persones amb discapacitats ha de ser un estàndard en el desenvolupament d'aquests SOP.

• ● Les persones amb discapacitats han de ser presents i impulsar converses sobre totes les polítiques. Relacionat amb això, el vocabulari i la terminologia al voltant de les persones amb discapacitat han de ser estandaritzats i també determinats pels qui viuen amb una discapacitat.

• ● El requisit de reformes i intervencions legals basades en dades per donar suport a millors esforços de prevenció i reparació, i les dades desglossades per gènere (inclosos els individus no binaris) de fonts governamentals i no governamentals es van esmentar com a fonamentals per mapejar i abordar els "espais" de violència. Es van fer recomanacions per adoptar tècniques de "dades per al bé", com aprofitar els mitjans massius i socials per crear consciència i sensibilització entre la comunitat en general i pel que fa a les llars.

• ● Es va recomanar la necessitat de polítiques i pràctiques institucionals que promoguin la inclusió d'homes i joves per desmantellar la càrrega del patriarcat per mitjans com la identificació i promoció de models masculins a seguir dins i fora de la llar (és a dir, entreteniment i mitjans de comunicació ).

Tots els assistents van apreciar l'oportunitat de treballar en xarxa amb altres OSC i reflexionar profundament sobre els desafiaments i les polítiques necessàries que cal implementar per avançar cap a un món d'igualtat de gènere i igualtat d'oportunitats per a una vida segura, feliç i satisfactòria per a tothom independentment de la capacitat.

Video: Debats durant l’event

Foto 1: La professora Nilofar Khan, vicerectora de la Universitat del Caixmir, va expressar que ha estat defensant la seguretat de les dones i involucrant els homes en la igualtat de gènere durant gairebé 40 anys.

Foto 2: Vijay K. Nambiar, Ambaixador de l'ONU i Sherpa de C20 India, va dir que el tema del G20 del món com una sola família implica acceptar la igualtat de gènere sense comprometre la diversitat.

Foto 3: Aquesta reunió va ser la primera col·laboració entre la Universitat de Caixmir i la Universitat de Amrita.

Foto 4: Tots els participants van apreciar l'oportunitat de treballar en xarxa amb altres OSC i reflexionar profundament sobre les recomanacions de polítiques que cal implementar.

El evento se centró en las acciones que los ciudadanos deben adoptar para abordar la seguridad de mujeres y jóvenes y cómo incluir a los hombres en el proceso.

El Grupo de trabajo sobre igualdad de género y discapacidad (GED) de Civil 20 celebró un coloquio durante dos días en Srinagar, del 13 al 14 de febrero de 2023 para abordar los subtemas de Seguridad y protección de las mujeres e Involucrar a hombres para abordar la igualdad de género. El evento histórico, organizado por la  Universidad de Cachemira, supuso la primera colaboración con la universidad Amrita Vishwa Vidyapeetham.

También fue la primera reunión híbrida de GED realizada presencialmente y a través de un seminario web con 90 participantes en representación de ocho países: Argentina, Australia, Bangladesh, Brasil, Canadá, India, Italia y Estados Unidos. Los coordinadores indios del GED, la Dra. Bhavani Rao y Nidhi Goyal, presidieron el evento.

Los invitados de honor fueron la profesora Nilofar Khan, Vicerrectora de la Universidad de Cachemira; Vijay K. Nambiar, Embajador de la ONU y Sherpa de C20 India; el Prof. Nisar Ahmad Mir, Registrador de la Universidad de Cachemira; Shombi Sharp, Coordinador Residente de la ONU para la India; Kanta Singh, Representante Adjunta de País de ONU Mujeres en India; Huma Masood, Especialista Principal en Género de la UNESCO; Nayana Sahasrabudhe de Bharatiya Stree Shakti; y la Inspectora General de la Policía de Reserva Central, Sra. Charu Sinha (IPS).

En sus declaraciones presidenciales, la profesora Nilofar Khan expresó: “Ambos temas están cerca de mi corazón y del de la Universidad de Cachemira. A lo largo de mi carrera profesional de 38 años, he abogado por ambos temas. Es verdaderamente una ocasión histórica para la Universidad de Cachemira albergar esta reunión de dos días del grupo de trabajo Civil 20 sobre igualdad de género y discapacidad, que proporciona una plataforma para que todas las partes importantes deliberen sobre estos temas concretos”.

Nambia en su discurso de bienvenida como Sherpa del C20 declaró: “Me siento honrado por participar en esta reunión del grupo de trabajo sobre igualdad de género y discapacidad con un enfoque especial en los dos temas de Seguridad y protección e Involucrar a hombres y jóvenes” 

“Como presidenta del C20, Su Santidad Mata Amritanandayami Devi, o Amma, ejemplifica una visión de la Sociedad Civil en la que el individuo y la familia, así como la sociedad, los mercados y el estado, no trabajan en competencia o conflicto, sino para complementarse mutuamente, en busca de la armonía.”

Nambia también rindió homenaje a la Universidad de Cachemira por acoger amablemente el programa. Estableció el contexto del evento como uno de los más importantes del G20 con estas palabras:  “El tema de la presidencia de la India, el mundo es una familia—vasudeva kutumbakam, nos llama a cada uno de nosotros a alejarnos de nuestras estrechas preocupaciones de esto es mío y esto es tuyo, para abrazar la perspectiva más amplia que celebra las bondades de la naturaleza en un espíritu de unidad, respeto y compasión.

“La aceptación del mundo como una familia debe suponer la buena disposición a aceptar la igualdad básica de género sin comprometer la diversidad…. Su trabajo de hoy debe incluir una exploración más profunda de cómo los hombres pueden involucrarse estratégicamente en la inclusión de género en la política y la práctica con el entendimiento de que cambiar las normas tradicionales de género requerirá la colaboración de todos en la sociedad. Los hombres y los jóvenes deben estar dispuestos a aceptar que sus derechos se aplican por igual a sus madres, hermanas e hijas”.

Al establecer el contexto, la Dra. Rao dijo: “Este diálogo abstraerá los temas clave ya discutidos y los elevará a un nivel global. Muchos de los problemas eran muy locales y centrados en la India. Si bien esta es una conversación que está liderando la India, este es un diálogo que pertenece al mundo entero. Por lo tanto, será importante abstraernos del contexto local e ir al global”.

La Dra. Rao enfatizó que el objetivo del Grupo de Trabajo sobre Igualdad de Género y Discapacidad es garantizar que las consideraciones de la sociedad civil relacionadas con el género y la discapacidad se tengan en cuenta en las discusiones del G20, se traduzcan en la Declaración de Líderes del G20 como políticas y compromisos, y luego se implementen.

Varios oradores hablaron sobre la importancia y oportunidad de los subtemas de la reunión. Si bien la paridad de género se ha reconocido durante mucho tiempo como un problema de desarrollo apremiante, se reconoce que la pandemia de COVID-19 ha frustrado cualquier progreso logrado, con picos en la violencia doméstica contra mujeres y jóvenes, así como aumentos en el matrimonio infantil y la negación sistemática de oportunidades educativas.

Los representantes de las OSC pusieron sobre la mesa sus experiencias sobre el terreno para identificar tanto las brechas en las políticas como las recomendaciones necesarias para garantizar que las intervenciones de igualdad de género estén informadas por las partes interesadas de la comunidad local y se basen en datos sólidos y estándares de práctica. El evento de dos días también contó con la implementación de varias Udaaharans (mejores prácticas) en un esfuerzo por abordar la desigualdad de género a través de conversaciones con representantes de las OSC.

Numerosos miembros del profesorado de la Universidad de Cachemira contribuyeron con valiosas perspectivas críticas y recomendaciones. Entre ellos, el Dr. Raja Fayaz, la Dra. Humaira Azim, la Dra. Aneesa Shafi, la Dra. Shazia, el Dr. Roshan Ara, la Dra. Rabia Hamid y Shaheel Mohammad.

Los delegados que representaban a organizaciones de la sociedad civil (OSC) locales con sede en Cachemira fueron el Dr. Nazir Ahmad Khan de la Sociedad del Cáncer, Shaiq Nazir de la Fundación Help, Rahi Riaz Ahmed de la Fundación Ahsan, el Dr. Bashir Lone y la Sra. Insha Bashir de Voluntary Medicare Society, y Javaid Tak y Feroze Ahmad de Humanity Welfare Organisation Helpline.

Otros panelistas en persona y en línea destacados fueron el Dr. Manorama Bakshi de Health & Advocacy en Consocia Advisory; la Dra. Simi Mishra de la Fundación Connecting Dreams; Nandita Bhatt Pradhan de la Fundación Martha Farrell; Aniket Wakankar de los Laboratorios de Género; Dra. Naila Chowdhury Universidad de California, San Diego; Elizabeth Michaels de AIDS Healthcare Foundation; el Dr. Fredrick Echols de Cure Violence Global; y el Dr. Christopher Coley de Amrita.

El Coloquio sobre Políticas de dos días culminó con una serie de recomendaciones que se enmarcaron en las áreas de reformas legales, sensibilización de género y plataformas públicas:

● Las intervenciones deben apuntar al nivel psicológico tanto de las partes interesadas como de los formuladores de políticas para que las leyes se traduzcan en acción. Además, para garantizar que se promulguen políticas y que las intervenciones sean sostenibles, se deben exigir auditorías sociales y se deben brindar incentivos a quienes reciben capacitación, quienes brindan la capacitación y quienes ocupan puestos de liderazgo. La participación de la comunidad en todos los niveles de creación, implementación y evaluación de las intervenciones también garantizará la sostenibilidad.

● Se recomienda que se utilicen y mejoren las plataformas públicas para promover conversaciones, actividades e investigación participativa para mapear y documentar experiencias de violencia y acoso con un enfoque en el cambio de actitudes y la asunción de responsabilidad personal.

● Dado que las instituciones escolares son espacios donde los niños y jóvenes se socializan según las normas sociales, hubo un acuerdo claro sobre la necesidad de currículos obligatorios de sensibilización sobre género y salud sexual y reproductiva en las escuelas desde el jardín de infantes hasta la educación superior para los estudiantes. Esto debería incluir una capacitación similar para todos los padres, maestros y líderes institucionales.

● La recomendación de crear “espacios seguros” dentro de los espacios formales e informales (es decir, entornos de trabajo) se hizo para alentar el diálogo/conversación abierta sobre el acoso/los entornos hostiles, para apoyar la prevención, mejorar la protección, facilitar/apoyar a las víctimas traumatizadas para que se presenten y mejores mecanismos de compensación entre los trabajadores informales/trabajadores domésticos.

● Todas las intervenciones deben basarse en procedimientos operativos estándar (POE) que puedan adaptarse a las necesidades específicas de la comunidad objetivo. La inclusión de todos los géneros y personas con discapacidades debe ser un estándar en el desarrollo de estos SOP.

● Las personas con discapacidades deben estar presentes e impulsar conversaciones sobre todas las políticas. Relacionado con esto, el vocabulario y la terminología en torno a las personas con discapacidad deben ser estandarizados y también determinados por quienes viven con una discapacidad.

● El requisito de reformas e intervenciones legales basadas en datos para apoyar mejores esfuerzos de prevención y reparación, y los datos desglosados por género (incluidos los individuos no binarios) de fuentes gubernamentales y no gubernamentales se mencionaron como fundamentales para mapear y abordar los "espacios " de violencia. Se hicieron recomendaciones para adoptar técnicas de "datos para el bien", como aprovechar los medios masivos y sociales para crear conciencia y sensibilización entre la comunidad en general y a nivel de los hogares.

● Se recomendó la necesidad de políticas y prácticas institucionales que promuevan la inclusión de hombres y jóvdenes para desmantelar la carga del patriarcado por medios como la identificación y promoción de modelos masculinos a seguir dentro y fuera del hogar (es decir, entretenimiento y medios de comunicación).

Todos los asistentes apreciaron la oportunidad de trabajar en red con otras OSC y reflexionar profundamente sobre los desafíos y las políticas necesarias que deben implementarse para avanzar hacia un mundo de igualdad de género e igualdad de oportunidades para una vida segura, feliz y satisfactoria para todos. independientemente de la capacidad.

Vídeo: Debates durante el evento.

Foto 1: La profesora Nilofar Khan, vicerrectora de la Universidad de Cachemira, expresó que ha estado defendiendo la seguridad de las mujeres e involucrando a los hombres en la igualdad de género durante casi 40 años.

Foto 2: Vijay K. Nambiar, Embajador de la ONU y Sherpa de C20 India, dijo que el tema del G20 del mundo como una sola familia implica aceptar la igualdad de género sin comprometer la diversidad.

Foto 3: Esta reunión fue la primera colaboración entre la Universidad de Cachemira y la Universidad de Amrita.

Foto 4: Todos los participantes apreciaron la oportunidad de trabajar en red con otras OSC y reflexionar profundamente sobre las recomendaciones de políticas que deben implementarse.