Comunitats Sostenibles i Resilients: Reunió Inaugural i Esdeveniment de Networking del grup de treball C20

El grup de treball de Civil 20 per a Comunitats Sostenibles i Resilients (SRC) – Clima, Medi Ambient i Emissions Netes Zero se centra en el paradigma humà-ambiental que canvia ràpidament, i per tant en el canvi climàtic i la incursió humana al medi ambient natural.

Tot això avança a un ritme alarmant i ha posat diverses espècies en vies d'extinció i amenaça a gairebé tots els ecosistemes. Tot i això, encara és possible abordar aquests impactes del canvi climàtic a través d'enfocaments altament enfocats, inclusius i orientats a l'acció a un ritme massiu que es pot escalar i correspondre fàcilment.

Amb aquesta visió, SRC va celebrar la seva inauguració virtualment el 30 de gener del 2023 amb la participació de 1644 persones de molts països. Els assistents procedien principalment d'organitzacions de la societat civil, membres de la comunitat acadèmica i organitzacions governamentals i associades de l'Índia, els Països Baixos, Egipte, França, els Estats Units, Itàlia, Kenya, el Pakistan, la Xina, Austràlia, l'Índia i l'Argentina.

L'ambaixador Vijay Nambiar, Coordinador Principal, C20, va inaugurar la cerimònia en presència del Dr. Mrityunjay Mohapatra, Director General de Meteorologia, Departament Meteorològic de l'Índia (IMD); Shri Agendra Kumar, Director General, ESRI Índia; i Swami Amritaswarupananda Puri, membre de Troika - Civil 20 Índia i vicepresident del Mata Amritanandamayi Math.

En el discurs d'obertura, l'ambaixador Nambiar va parlar sobre la necessitat urgent de cooperació internacional per abordar la sostenibilitat: “Necessitem fer que la resiliència comunitària sigui una realitat per a tothom, fins i tot en el nivell d'última milla. Els governs han de garantir que les transicions d’energia neta estiguin centrades en les persones i siguin inclusives. Aquest és, de fet, l'ODS [Objectiu de Desenvolupament Sostenible] no esmentat. Sense una cooperació internacional més gran a nivell mundial, les emissions de CO2 no baixaran a emissions netes zero”.

El Dr. Mohapatra va destacar l'avenç de l'Índia en tres aspectes importants: detecció, atribució i projecció del canvi climàtic. Això és urgentment necessari per minimitzar la pèrdua de vides a causa dels desastres.

“Les societats civils poden tenir un paper dominant no només en la comprensió del canvi climàtic i el seu impacte en el desenvolupament sostenible, sinó que també poden garantir el desenvolupament sostenible a través de campanyes de sensibilització, intervenció, introducció i adaptació de tecnologia per part de tots i cadascun dels sectors socioeconòmics”, va dir.

“Hi haurà un gran desafiament quan passem de la comprensió a l'adaptació de la tecnologia perquè l'ocupació i els mitjans de vida de les persones canviaran en aquest escenari variable. Per tant, es requeriran moltes intervencions de la societat civil en termes de la fusió de la ciència i les ciències socials per convèncer les persones que adoptin millors enfocaments per a una societat millor. No només per a la nostra generació, sinó també per a les generacions futures”.

Swami Amritaswarupananda va insistir que un enfocament basat en valors és extremadament essencial i que cal recuperar l'amor i la reverència cap a la natura als cors de les persones per obtenir els resultats desitjats dels nostres esforços per combatre el canvi climàtic.

“El medi ambient i la sustentabilitat es basaran en conceptes dinàmics que involucren individus, tecnologia i pràctiques, alhora que mantindran el focus en la conservació i les conseqüències ambientals. Actualment el 84% de la nostra demanda energètica prové de combustibles fòssils”, va dir.

“Aconseguir emissions netes zero requereix compassió, replantejament i innovació. Un canvi fonamental de perspectiva és molt necessari juntament amb els canvis externs que intentem executar, perquè canviïn les idees fonamentals del que definim com a necessari i arreli la consciència i els valors ambientals a la psique de les properes generacions”.

La Dra. Maneesha Sudheer, rectora, Amrita Vishwa Vidyapeetham i el professor Vinod Menon, membre fundador de l'Autoritat Nacional de Gestió de Desastres de l'Índia, són els coordinadors nacionals i internacionals de SRC, respectivament.

"El nostre grup de treball espera passar d’objectius egocèntrics a objectius socials desinteressats mitjançant la creació de solucions que siguin útils per als altres i fer que les persones i les comunitats siguin més feliços en reduir el seu patiment", va dir la Dra. Sudheer en presentar la visió de SRC.

"També estem buscant camins cap a la potenciació que estiguin impulsats per la compassió que potenciïn els joves, els ciutadans i les comunitats en conjunt".

L'esdeveniment va comptar amb quatre sessions de treball, una per a cada subtema: resiliència climàtica i justícia social; Sostenibilitat Mediambiental; Gestió d'emissions netes zero; i Enfocament impulsat per la compassió per a comunitats sostenibles i resilients.

També es va anunciar una convocatòria oficial per a Udaaharans per convidar-los a la presentació de millors pràctiques de treball impactant per part d'OSC de tot el món que han fet una contribució significativa a les seves àrees. La reunió també va servir per deliberar sobre àrees temàtiques i una sessió de portes obertes on els participants van alçar les veus sobre temes a l'àrea del clima, el medi ambient i els objectius de zero emissions netes.

Video: La visió de SRC és que encara és possible fer front a l'impacte del canvi climàtic mitjançant mesures molt focalitzades, inclusives i orientades a l'acció.

Reunió històrica a la Universitat de Caixmir del Grup de Treball C20 sobre Igualtat de Gènere i Discapacitat

L'esdeveniment es va centrar en les accions que els ciutadans han d'adoptar per abordar la seguretat de dones i joves i com incloure els homes en el procés.

El Grup de treball sobre igualtat de gènere i discapacitat (GED) de Civil 20 va celebrar un col·loqui durant dos dies a Srinagar, del 13 al 14 de febrer del 2023 per abordar els subtemes de Seguretat i protecció de les dones i Involucrar homes per abordar la igualtat de gènere. L'esdeveniment històric, organitzat per la Universitat de Caixmir, va suposar la primera col·laboració amb la universitat Amrita Vishwa Vidyapeetham.

També va ser la primera reunió híbrida de GED realitzada presencialment i mitjançant un seminari web amb 90 participants en representació de vuit països: Argentina, Austràlia, Bangladesh, Brasil, Canadà, Índia, Itàlia i Estats Units. Els coordinadors indis del GED, la Dra. Bhavani Rao i Nidhi Goyal, van presidir l'esdeveniment.

Els convidats d'honor van ser la professora Nilofar Khan, vicerectora de la Universitat de Caixmir; Vijay K. Nambiar, Ambaixador de l'ONU i Sherpa de C20 Índia; el Prof. Nisar Ahmad Mir, Registrador de la Universitat de Caixmir; Shombi Sharp, Coordinador Resident de l'ONU per a l'Índia; Kanta Singh, Representant Adjunta de País d'ONU Dones a Índia; Huma Masood, Especialista Principal a Gènere de la UNESCO; Nayana Sahasrabudhe de Bharatiya Stree Shakti; i la Inspectora General de la Policia de Reserva Central, Sra. Charu Sinha (IPS).

En les seves declaracions presidencials, la professora Nilofar Khan va expressar: “Tots dos temes són a prop del meu cor i del de la Universitat del Caixmir. Al llarg de la meva carrera professional de 38 anys, he advocat per tots dos temes. És veritablement una ocasió històrica per a la Universitat de Caixmir albergar aquesta reunió de dos dies del grup de treball Civil 20 sobre igualtat de gènere i discapacitat, que proporciona una plataforma perquè totes les parts importants deliberin sobre aquests temes concrets”.

Nambia en el seu discurs de benvinguda com Sherpa del C20 va declarar: “Em sento honrat per participar en aquesta reunió del grup de treball sobre igualtat de gènere i discapacitat amb un enfocament especial en els dos temes de Seguretat i protecció i Involucrar homes i joves”

“Com a presidenta del C20, Sa Santedat Mata Amritanandayami Devi, o Amma, exemplifica una visió de la Societat Civil en què l'individu i la família, així com la societat, els mercats i l'estat, no treballen en competència o conflicte, sinó per complementar-se mútuament, a la recerca de l'armonia.”

Nambia també va rendir homenatge a la Universitat de Caixmir per acollir amablement el programa. Va establir el context de l'esdeveniment com un dels més importants del G20 amb aquestes paraules: “El tema de la presidència de l'Índia, el món és una família –vasudeva kutumbakam, ens crida a cadascun de nosaltres a allunyar-nos de les nostres estretes preocupacions d’això és meu i això és teu, per abraçar la perspectiva més àmplia que celebra les bondats de la natura en un esperit d'unitat, respecte i compassió.

“L'acceptació del món com a família ha de suposar la bona disposició a acceptar la igualtat bàsica de gènere sense comprometre la diversitat…. El seu treball d'avui ha d'incloure una exploració més profunda de com els homes poden involucrar-se estratègicament en la inclusió de gènere a la política i la pràctica amb l'enteniment que canviar les normes tradicionals de gènere requerirà la col·laboració de tots a la societat. Els homes i els joves han d'estar disposats a acceptar que els seus drets s'apliquen igual a les mares, germanes i filles”.

En establir el context, la Dra. Rao va dir: “Aquest diàleg abstraurà els temes clau ja discutits i els elevarà a un nivell global. Molts dels problemes eren molt locals i centrats a l’Índia. Si bé aquesta és una conversa que lidera l'Índia, aquest és un diàleg que pertany al món sencer. Per tant, serà important abstreure'ns del context local i anar al global”.

La Dra. Rao va emfatitzar que l'objectiu del Grup de Treball sobre Igualtat de Gènere i Discapacitat és garantir que les consideracions de la societat civil relacionades amb el gènere i la discapacitat es tinguin en compte en les discussions del G20, es tradueixin a la Declaració de Líders del G20 com a polítiques i compromisos, i després s'implementin.

Diversos oradors van parlar sobre la importància i l'oportunitat dels subtemes de la reunió. Si bé la paritat de gènere s'ha reconegut durant molt de temps com un problema de desenvolupament urgent, es reconeix que la pandèmia de COVID-19 ha frustrat qualsevol progrés aconseguit, amb pics en la violència domèstica contra dones i joves, així com augments en el matrimoni infantil i negació sistemàtica d'oportunitats educatives.

Els representants de les OSC van posar sobre la taula les seves experiències sobre el terreny per identificar tant les bretxes a les polítiques com les recomanacions necessàries per garantir que les intervencions d'igualtat de gènere estiguin informades per les parts interessades de la comunitat local i es basen en dades sòlids i estàndards de pràctica. L'esdeveniment de dos dies també va comptar amb la implementació de diverses Udaaharans (millors pràctiques) en un esforç per abordar la desigualtat de gènere a través de converses amb representants de les OSC.

Nombrosos membres del professorat de la Universitat de Caixmir van contribuir amb valuoses perspectives crítiques i recomanacions. Entre ells, el Dr. Raja Fayaz, la Dra. Humaira Azim, la Dra. Aneesa Shafi, la Dra. Shazia, el Dr. Roshan Ara, la Dra. Ràbia Hamid i Shaheel Mohammad.

Els delegats que representaven organitzacions de la societat civil (OSC) locals amb seu al Caixmir van ser el Dr. Nazir Ahmad Khan de la Societat del Càncer, Shaiq Nazir de la Fundació Help, Rahi Riaz Ahmed de la Fundació Ahsan, el Dr. Lone i la Sra. Insha Bashir de Voluntary Medicare Society, i Javaid Tak i Feroze Ahmad d'Humanity Welfare Organisation Helpline.

Altres panelistes en persona i en línia destacats van ser el Dr. Manorama Bakshi d'Health & Advocacy a Consocia Advisory; la Dra. Simi Mishra de la Fundació Connecting Dreams; Nandita Bhatt Pradhan de la Fundació Martha Farrell; Aniket Wakankar dels Laboratoris de Gènere; Dra. Naila Chowdhury Universitat de Califòrnia, San Diego; Elizabeth Michaels d'AIDS Healthcare Foundation; el Dr. Fredrick Echols de Cure Violence Global; i el Dr. Christopher Coley de Amrita.

El Col·loqui sobre Polítiques de dos dies va culminar amb una sèrie de recomanacions que es van emmarcar a les àrees de reformes legals, sensibilització de gènere i plataformes públiques:

  • ● Les intervencions han d'apuntar al nivell psicològic tant de les parts interessades com dels formuladors de polítiques perquè les lleis es tradueixin en acció. A més, per garantir que es promulguin polítiques i que les intervencions siguin sostenibles, cal exigir auditories socials i brindar incentius als que reben capacitació, als que brinden la capacitació i als que ocupen llocs de lideratge. La participació de la comunitat a tots els nivells de creació, implementació i avaluació de les intervencions també garantirà la sostenibilitat.
  • ● Es recomana que s'utilitzin i millorin les plataformes públiques per promoure converses, activitats i investigació participativa per mapejar i documentar experiències de violència i assetjament amb un enfocament en el canvi d'actituds i l'assumpció de responsabilitat personal.
  • ● Atès que les institucions escolars són espais on els infants i els joves se socialitzen segons les normes socials, hi va haver un acord clar sobre la necessitat de currículums obligatoris de sensibilització sobre gènere i salut sexual i reproductiva a les escoles des del jardí d'infants fins a l'educació superior per als estudiants. Això hauria d'incloure una capacitació semblant per a tots els pares, mestres i líders institucionals.
  • ● La recomanació de crear “espais segurs” dins dels espais formals i informals (és a dir, entorns de treball) es va fer per encoratjar el diàleg/conversa oberta sobre l'assetjament/els entorns hostils, per donar suport a la prevenció, millorar la protecció, facilitar/donar suport a les víctimes traumatitzades perquè es presentin i millors mecanismes de compensació entre els treballadors informals/treballadors domèstics.
  • ● Totes les intervencions han de basar-se en procediments operatius estàndard (POE) que puguin adaptar-se a les necessitats específiques de la comunitat objectiu. La inclusió de tots els gèneres i les persones amb discapacitats ha de ser un estàndard en el desenvolupament d'aquests SOP.
  • ● Les persones amb discapacitats han de ser presents i impulsar converses sobre totes les polítiques. Relacionat amb això, el vocabulari i la terminologia al voltant de les persones amb discapacitat han de ser estandaritzats i també determinats pels qui viuen amb una discapacitat.
  • ● El requisit de reformes i intervencions legals basades en dades per donar suport a millors esforços de prevenció i reparació, i les dades desglossades per gènere (inclosos els individus no binaris) de fonts governamentals i no governamentals es van esmentar com a fonamentals per mapejar i abordar els "espais" de violència. Es van fer recomanacions per adoptar tècniques de "dades per al bé", com aprofitar els mitjans massius i socials per crear consciència i sensibilització entre la comunitat en general i pel que fa a les llars.
  • ● Es va recomanar la necessitat de polítiques i pràctiques institucionals que promoguin la inclusió d'homes i joves per desmantellar la càrrega del patriarcat per mitjans com la identificació i promoció de models masculins a seguir dins i fora de la llar (és a dir, entreteniment i mitjans de comunicació ).

Tots els assistents van apreciar l'oportunitat de treballar en xarxa amb altres OSC i reflexionar profundament sobre els desafiaments i les polítiques necessàries que cal implementar per avançar cap a un món d'igualtat de gènere i igualtat d'oportunitats per a una vida segura, feliç i satisfactòria per a tothom independentment de la capacitat.

Video: Debats durant l’event

Foto 1: La professora Nilofar Khan, vicerectora de la Universitat del Caixmir, va expressar que ha estat defensant la seguretat de les dones i involucrant els homes en la igualtat de gènere durant gairebé 40 anys.

Foto 2: Vijay K. Nambiar, Ambaixador de l'ONU i Sherpa de C20 India, va dir que el tema del G20 del món com una sola família implica acceptar la igualtat de gènere sense comprometre la diversitat.

Foto 3: Aquesta reunió va ser la primera col·laboració entre la Universitat de Caixmir i la Universitat de Amrita.

Foto 4: Tots els participants van apreciar l'oportunitat de treballar en xarxa amb altres OSC i reflexionar profundament sobre les recomanacions de polítiques que cal implementar.

Reunión histórica en la Universidad de Cachemira del Grupo de Trabajo C20 sobre Igualdad de Género y Discapacidad

El evento se centró en las acciones que los ciudadanos deben adoptar para abordar la seguridad de mujeres y jóvenes y cómo incluir a los hombres en el proceso.

El Grupo de trabajo sobre igualdad de género y discapacidad (GED) de Civil 20 celebró un coloquio durante dos días en Srinagar, del 13 al 14 de febrero de 2023 para abordar los subtemas de Seguridad y protección de las mujeres e Involucrar a hombres para abordar la igualdad de género. El evento histórico, organizado por la  Universidad de Cachemira, supuso la primera colaboración con la universidad Amrita Vishwa Vidyapeetham.

También fue la primera reunión híbrida de GED realizada presencialmente y a través de un seminario web con 90 participantes en representación de ocho países: Argentina, Australia, Bangladesh, Brasil, Canadá, India, Italia y Estados Unidos. Los coordinadores indios del GED, la Dra. Bhavani Rao y Nidhi Goyal, presidieron el evento.

Los invitados de honor fueron la profesora Nilofar Khan, Vicerrectora de la Universidad de Cachemira; Vijay K. Nambiar, Embajador de la ONU y Sherpa de C20 India; el Prof. Nisar Ahmad Mir, Registrador de la Universidad de Cachemira; Shombi Sharp, Coordinador Residente de la ONU para la India; Kanta Singh, Representante Adjunta de País de ONU Mujeres en India; Huma Masood, Especialista Principal en Género de la UNESCO; Nayana Sahasrabudhe de Bharatiya Stree Shakti; y la Inspectora General de la Policía de Reserva Central, Sra. Charu Sinha (IPS).

En sus declaraciones presidenciales, la profesora Nilofar Khan expresó: “Ambos temas están cerca de mi corazón y del de la Universidad de Cachemira. A lo largo de mi carrera profesional de 38 años, he abogado por ambos temas. Es verdaderamente una ocasión histórica para la Universidad de Cachemira albergar esta reunión de dos días del grupo de trabajo Civil 20 sobre igualdad de género y discapacidad, que proporciona una plataforma para que todas las partes importantes deliberen sobre estos temas concretos”.

Nambia en su discurso de bienvenida como Sherpa del C20 declaró: “Me siento honrado por participar en esta reunión del grupo de trabajo sobre igualdad de género y discapacidad con un enfoque especial en los dos temas de Seguridad y protección e Involucrar a hombres y jóvenes” 

“Como presidenta del C20, Su Santidad Mata Amritanandayami Devi, o Amma, ejemplifica una visión de la Sociedad Civil en la que el individuo y la familia, así como la sociedad, los mercados y el estado, no trabajan en competencia o conflicto, sino para complementarse mutuamente, en busca de la armonía.”

Nambia también rindió homenaje a la Universidad de Cachemira por acoger amablemente el programa. Estableció el contexto del evento como uno de los más importantes del G20 con estas palabras:  “El tema de la presidencia de la India, el mundo es una familia—vasudeva kutumbakam, nos llama a cada uno de nosotros a alejarnos de nuestras estrechas preocupaciones de esto es mío y esto es tuyo, para abrazar la perspectiva más amplia que celebra las bondades de la naturaleza en un espíritu de unidad, respeto y compasión.

“La aceptación del mundo como una familia debe suponer la buena disposición a aceptar la igualdad básica de género sin comprometer la diversidad…. Su trabajo de hoy debe incluir una exploración más profunda de cómo los hombres pueden involucrarse estratégicamente en la inclusión de género en la política y la práctica con el entendimiento de que cambiar las normas tradicionales de género requerirá la colaboración de todos en la sociedad. Los hombres y los jóvenes deben estar dispuestos a aceptar que sus derechos se aplican por igual a sus madres, hermanas e hijas”.

Al establecer el contexto, la Dra. Rao dijo: “Este diálogo abstraerá los temas clave ya discutidos y los elevará a un nivel global. Muchos de los problemas eran muy locales y centrados en la India. Si bien esta es una conversación que está liderando la India, este es un diálogo que pertenece al mundo entero. Por lo tanto, será importante abstraernos del contexto local e ir al global”.

La Dra. Rao enfatizó que el objetivo del Grupo de Trabajo sobre Igualdad de Género y Discapacidad es garantizar que las consideraciones de la sociedad civil relacionadas con el género y la discapacidad se tengan en cuenta en las discusiones del G20, se traduzcan en la Declaración de Líderes del G20 como políticas y compromisos, y luego se implementen.

Varios oradores hablaron sobre la importancia y oportunidad de los subtemas de la reunión. Si bien la paridad de género se ha reconocido durante mucho tiempo como un problema de desarrollo apremiante, se reconoce que la pandemia de COVID-19 ha frustrado cualquier progreso logrado, con picos en la violencia doméstica contra mujeres y jóvenes, así como aumentos en el matrimonio infantil y la negación sistemática de oportunidades educativas.

Los representantes de las OSC pusieron sobre la mesa sus experiencias sobre el terreno para identificar tanto las brechas en las políticas como las recomendaciones necesarias para garantizar que las intervenciones de igualdad de género estén informadas por las partes interesadas de la comunidad local y se basen en datos sólidos y estándares de práctica. El evento de dos días también contó con la implementación de varias Udaaharans (mejores prácticas) en un esfuerzo por abordar la desigualdad de género a través de conversaciones con representantes de las OSC.

Numerosos miembros del profesorado de la Universidad de Cachemira contribuyeron con valiosas perspectivas críticas y recomendaciones. Entre ellos, el Dr. Raja Fayaz, la Dra. Humaira Azim, la Dra. Aneesa Shafi, la Dra. Shazia, el Dr. Roshan Ara, la Dra. Rabia Hamid y Shaheel Mohammad.

Los delegados que representaban a organizaciones de la sociedad civil (OSC) locales con sede en Cachemira fueron el Dr. Nazir Ahmad Khan de la Sociedad del Cáncer, Shaiq Nazir de la Fundación Help, Rahi Riaz Ahmed de la Fundación Ahsan, el Dr. Bashir Lone y la Sra. Insha Bashir de Voluntary Medicare Society, y Javaid Tak y Feroze Ahmad de Humanity Welfare Organisation Helpline.

Otros panelistas en persona y en línea destacados fueron el Dr. Manorama Bakshi de Health & Advocacy en Consocia Advisory; la Dra. Simi Mishra de la Fundación Connecting Dreams; Nandita Bhatt Pradhan de la Fundación Martha Farrell; Aniket Wakankar de los Laboratorios de Género; Dra. Naila Chowdhury Universidad de California, San Diego; Elizabeth Michaels de AIDS Healthcare Foundation; el Dr. Fredrick Echols de Cure Violence Global; y el Dr. Christopher Coley de Amrita.

El Coloquio sobre Políticas de dos días culminó con una serie de recomendaciones que se enmarcaron en las áreas de reformas legales, sensibilización de género y plataformas públicas:

● Las intervenciones deben apuntar al nivel psicológico tanto de las partes interesadas como de los formuladores de políticas para que las leyes se traduzcan en acción. Además, para garantizar que se promulguen políticas y que las intervenciones sean sostenibles, se deben exigir auditorías sociales y se deben brindar incentivos a quienes reciben capacitación, quienes brindan la capacitación y quienes ocupan puestos de liderazgo. La participación de la comunidad en todos los niveles de creación, implementación y evaluación de las intervenciones también garantizará la sostenibilidad.

● Se recomienda que se utilicen y mejoren las plataformas públicas para promover conversaciones, actividades e investigación participativa para mapear y documentar experiencias de violencia y acoso con un enfoque en el cambio de actitudes y la asunción de responsabilidad personal.

● Dado que las instituciones escolares son espacios donde los niños y jóvenes se socializan según las normas sociales, hubo un acuerdo claro sobre la necesidad de currículos obligatorios de sensibilización sobre género y salud sexual y reproductiva en las escuelas desde el jardín de infantes hasta la educación superior para los estudiantes. Esto debería incluir una capacitación similar para todos los padres, maestros y líderes institucionales.

● La recomendación de crear “espacios seguros” dentro de los espacios formales e informales (es decir, entornos de trabajo) se hizo para alentar el diálogo/conversación abierta sobre el acoso/los entornos hostiles, para apoyar la prevención, mejorar la protección, facilitar/apoyar a las víctimas traumatizadas para que se presenten y mejores mecanismos de compensación entre los trabajadores informales/trabajadores domésticos.

● Todas las intervenciones deben basarse en procedimientos operativos estándar (POE) que puedan adaptarse a las necesidades específicas de la comunidad objetivo. La inclusión de todos los géneros y personas con discapacidades debe ser un estándar en el desarrollo de estos SOP.

● Las personas con discapacidades deben estar presentes e impulsar conversaciones sobre todas las políticas. Relacionado con esto, el vocabulario y la terminología en torno a las personas con discapacidad deben ser estandarizados y también determinados por quienes viven con una discapacidad.

● El requisito de reformas e intervenciones legales basadas en datos para apoyar mejores esfuerzos de prevención y reparación, y los datos desglosados por género (incluidos los individuos no binarios) de fuentes gubernamentales y no gubernamentales se mencionaron como fundamentales para mapear y abordar los "espacios " de violencia. Se hicieron recomendaciones para adoptar técnicas de "datos para el bien", como aprovechar los medios masivos y sociales para crear conciencia y sensibilización entre la comunidad en general y a nivel de los hogares.

● Se recomendó la necesidad de políticas y prácticas institucionales que promuevan la inclusión de hombres y jóvdenes para desmantelar la carga del patriarcado por medios como la identificación y promoción de modelos masculinos a seguir dentro y fuera del hogar (es decir, entretenimiento y medios de comunicación).

Todos los asistentes apreciaron la oportunidad de trabajar en red con otras OSC y reflexionar profundamente sobre los desafíos y las políticas necesarias que deben implementarse para avanzar hacia un mundo de igualdad de género e igualdad de oportunidades para una vida segura, feliz y satisfactoria para todos. independientemente de la capacidad.

Vídeo: Debates durante el evento.

Foto 1: La profesora Nilofar Khan, vicerrectora de la Universidad de Cachemira, expresó que ha estado defendiendo la seguridad de las mujeres e involucrando a los hombres en la igualdad de género durante casi 40 años.

Foto 2: Vijay K. Nambiar, Embajador de la ONU y Sherpa de C20 India, dijo que el tema del G20 del mundo como una sola familia implica aceptar la igualdad de género sin comprometer la diversidad.

Foto 3: Esta reunión fue la primera colaboración entre la Universidad de Cachemira y la Universidad de Amrita.

Foto 4: Todos los participantes apreciaron la oportunidad de trabajar en red con otras OSC y reflexionar profundamente sobre las recomendaciones de políticas que deben implementarse.

Tecnologia, Seguretat i Transparència: Reunió inaugural del grup de treball C20

El grup de treball Civil 20 d'Índia sobre Tecnologia, Seguretat i Transparència (TST) va organitzar la seva inauguració el 22 de gener del 2023, amb un seminari web sobre "Tecnologia i societat civil: visió i agenda per a Civil 20 2023". Les discussions es van centrar en set subtemes clau, és a dir: seguretat de dades, seguretat cibernètica, notícies falses/informació errònia, seguretat financera, accés assequible a la seguretat, ètica i privadesa en IA i transparència.

L'esdeveniment va comptar amb la participació de 85 organitzacions de la societat civil (OSC) internacionals i nacionals de 12 països que van compartir la feina i recomanacions de polítiques per alinear-se amb les prioritats del G20. Els països representats van ser Austràlia, Canadà, Costa Rica, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Índia, Japó, Nigèria, Singapur, Suïssa i els Estats Units.

Al capdavant del discurs, Shri Vijay K. Nambiar, xerpa de la carta del C20, exassessor especial del secretari general de l'ONU i assessor adjunt de seguretat nacional del govern de l'Índia, va honrar l'esdeveniment inaugural com a convidat principal. Va proporcionar una visió general perspicaç del procés Civil 20 i els seus objectius generals per ser la veu de la societat civil que abordi les prioritats del G20, i això suposa la ràpida expansió de la tecnologia a la nostra vida diària.

“Les tecnologies digitals d'avui dia tenen el potencial de transformar la capacitat organitzativa i el compromís de les parts interessades amb les institucions de la societat civil, però les OSC poques vegades s'inclouen als índexs que busquen mesurar el progrés digital a la societat ”, va dir Shri Nambiar.

“El seu paper s'ha d'examinar tant en termes de com es pot aprofitar la tecnologia per millorar la qualitat de vida humana a tot el seu espectre i no només per a sectors seleccionats de la població. I de l'altra, valorar com alguns dels efectes secundaris més nocius que l'ús de la tecnologia pot tenir a la vida de les persones han de ser entesos i resolts en el moment present”.

La Dra. Krishnashree Achuthan i el Dr. Nava Subramaniam, coordinadors principals de TST, van presidir les deliberacions. La Dra. Achuthan va dir: “L'objectiu principal d'aquest tipus de reunions és fomentar debats per assenyalar canvis de política i formular recomanacions. El nostre discurs se centra en la perspectiva de no sols ser tecnòlegs, sinó també membres de la societat civil i com podem utilitzar això no només per donar suport a l'Índia, sinó també per difondre consideracions clau a l'atenció de les nacions del G20 a escala global ”.

Els distingits oradors del seminari web van ser la Sra. Gauri Kumar, presidenta de Wheels Global Foundation; el Sr. Satish Babu, President de l'Escola de Governança d'Internet d'Àsia-Pacífic i representant de la societat civil a ICANN; la Sra. Savitri Singh, Directora Executiva Adjunta del Sindicat Nacional d'Empreses de l'Índia; el Sr. Naavi Vijaya Shankar, fundador de Naavi.org; la Sra. Madhura Dasgupta Sinha, fundadora i directora executiva d'Aspire for Her; i el Dr. Sundaram Seshadri, Secretari i Assessor del Centre de Recerca de Tecnologia Indígena i Fronterera.

Video: La cerimònia inaugural ha posat èmfasi en com les organitzacions de la societat civil han de convertir-se en part de la discussió global sobre com fer servir la tecnologia per a un major bé social.

Technology, Security and Transparency: Inaugural meeting of the C20 working group

India’s Civil 20 working group on Technology, Security and Transparency (TST) organised its inauguration on 22 January 2023, with a webinar on “Technology & Civil Society: Vision & Agenda for Civil 20 2023”. The discussions centred on seven key sub-themes, namely data security, cyber security, fake news/misinformation, financial security, affordable access to security, ethics and privacy in AI, and transparency. 

The event saw the participation of 85 international and national Civil Society Organizations (CSOs) from 12 countries sharing their work and policy recommendations to align with the G20 priorities. The countries represented included Australia, Canada, Costa Rica, Denmark, Finland, Germany, India, Japan, Nigeria, Singapore, Switzerland and the United States. 

Leading the discourse, Shri Vijay K. Nambiar, Sherpa of the C20 charter, who was formerly UN Secretary General's Special Advisor and Deputy National Security Advisor to the Government of India, graced the inception event as the chief guest. He provided an insightful overview of the Civil 20 process and its overarching objectives to be the voice of civil society for addressing the G20 priorities, and this most definitely includes the rapid expansion of technology in our daily lives.

“Today's digital technologies have the potential to transform organisational capacity and stakeholder engagement in and with civil society institutions, yet CSOs are rarely included in indices seeking to measure digital progress in society,” said Shri Nambiar.

“Their role must be examined both in terms of how technology can be leveraged to improve the quality of human lives across the spectrum and not just to selected sections of the population, on the one hand. And on the other, how some of the more deleterious side effects that the use of technology can have in the lives of people must be understood and resolved now.”

Dr. Krishnashree Achuthan and Dr. Nava Subramaniam, Principal Coordinators of TST, presided over the deliberations. Dr. Achuthan said: “The primary objective of these types of gatherings is to foster discussions to pinpoint policy changes and devise recommendations. Our discourse is centred on the perspective of not only being technologists, but also as members of civil society and how we can utilise this to not only support India, but also disseminate key considerations to the attention of G20 nations on a global scale”.  

The distinguished speakers of the webinar included Ms. Gauri Kumar, Chairman of the Wheels Global Foundation; Mr. Satish Babu, Chairman of the Asia-Pacific School of Internet Governance and a representative of the civil society in ICANN; Ms. Savitri Singh, Deputy Chief Executive of the National Corporate Union of India; Mr. Naavi Vijaya Shankar, founder of Naavi.org; Ms. Madhura Dasgupta Sinha, Founder and CEO of Aspire for Her; and Dr. Sundaram Seshadri, Secretary & Advisor of the Indigenous and Frontier Technology Research Centre.

Video: The inaugural ceremony emphasised how civil society organisations must become part of the global discussion on how to use technology for the greater social good.

Començament del Civil 20: discurs complet de Amma

Amma va dirigir l'esdeveniment de Nagpur, Maharastra, com a primera líder espiritual que hagi estat nomenada presidenta del C20, el Grup de Compromís per a la societat civil i les organitzacions no governamentals del G20. Índia serà aquest any el país amfitrió de la cimera del G20 que tindrà lloc a Nova Delhi el proper mes de setembre. En el seu discurs, Amma va expressar com la humanitat no pot sobreviure mentre es mantingui aïllada com una sola nació, raça o religió. Aquesta Terra ens pertany a tots

 Amma es postra davant de tots i totes, que sou l'encarnació de l'Amor Pur i la Consciència Suprema. Amma està molt contenta de participar en aquesta cimera, una de les conferències més apreciades del C20, i de reunir-se personalment amb els distingits membres del comitè directiu, els ponents de les OSCs i de les ONGs.

La humanitat s'enfronta avui a molts reptes extraordinaris. Hi ha també nombrosos desafiaments en nivells més subtils, que potser no podem percebre o comprendre. En aquest moment, l'ésser humà necessita dues qualitats: la saviesa de reconèixer el problema i l'actitud mental i la intel·ligència necessaris per corregir-ho.

Malauradament som com un estudiant que es posa a estudiar el dia abans de l'examen. Només pensem correctament quan estem a punt del desastre. Només aleshores ens adonem que hem de fer alguna cosa.

La pandèmia del COVID ha estat un període de prova que ha durat tres anys llargs. Mentre es passava aquesta crisi, la gent va decidir fer les coses millor en el futur. Molts van fer un vot de canviar de perspectiva. No obstant, aquesta classe de decisions no duren gaire. La gent, inevitablement, torna als seus vells hàbits.

El futur no pertany a les entitats individuals, que estan dividides, sinó a les que es relacionen i cooperen amb les altres. Els països i les societats que intenten aixecar-se per elles mateixes, difícilment ho aconsegueixen. Aquesta és una advertència de la naturalesa a la humanitat. Per tant, que el nostre mantra sigui “relacionar-se”, no “individualitzar-se”.

La humanitat té un cert grau de llibertat per triar com viure. No obstant, no podem canviar les lleis de la natura a voluntat, com si canviéssim els canals de la televisió. L'estil de funcionament de Déu i de la natura és integrador. L'exclusió és només un estil de l'ésser humà.

Tots els qui viuen en aquest món han d'obeir la llei universal de la inclusió. Si intentem imposar per la força lleis excloents, això només redundarà en desarmonia i perill. El que estem experimentant avui és el resultat de moltes persones que interfereixen en l'estructura de l'univers. A més d'intentar canviar la situació externa, també cal estar preparats per canviar la nostra mentalitat.

Abans els pares aconsellaven als seus fills que es portessin bé, diguessin la veritat, fossin afectuosos amb tothom, ajudessin els altres i estudiessin bé. Però avui veiem com alguns pares ensenyen els seus fills aconsellant-los a «ser intel·ligents, espavilats, triomfadors i no relacionar-se amb persones inferiors».

La meva mare biològica em va ensenyar amb el seu propi exemple fa seixanta-cinc anys. Al poble on vaig néixer hi havia unes mil cases. La majoria eren famílies conjuntes, amb molts membres que vivien agregats. Només al voltant d'un centenar de famílies eren adinerades. Altres famílies es guanyaven la vida cada dia pescant. Només menjaven si guanyaven diners aquell dia. En cas contrari, passaven gana. No tenien comptes bancaris.

Si el menjar estava a punt a casa nostra abans que al dels altres, la meva mare pensava primer a la casa dels veïns i deia: “aquest veí encara no ha tornat de pescar, els seus fills deuen tenir gana”. Empaquetava menjar per a dos o tres dels nens i em demanava que se l'emportés. Alhora, estava preocupada pels seus propis fills i ens deia: “espereu una mica, en un moment us posaré el menjar”.

Si arribava alguna visita inesperada, la meva mare els donava menjar a ells primer i després ens donava a nosaltres aigua d'arròs amb coco ratllat. Fins i tot quan la visita havia marxat, la meva mare es preocupava per si el convidat se n'anava satisfet i amb l'estómac ple. Aquest era l'exemple que les nostres mares ens donaven des de la infantesa.

Al món d'avui, ser amable i sol·lícit pot ser vist com un signe de debilitat, i l'engany i la falsedat com a fortaleses. Per exemple, Dhritarashtra i Gandhari (la parella reial del Mahabharata) van criar el seu malvat fill, Duryódhana amb aquesta mateixa mentalitat irracional cap a la qual es dirigeix la nostra societat.

Els bons valors haurien de ser ensenyats als nens des d'una edat molt primerenca, tant a casa com a les escoles. Quan es camina sobre aquest ciment, les impressions queden per sempre. De la mateixa manera, quan els valors es donen a una edat primerenca, romanen durant tota la vida i beneficien a un mateix i els altres.

Quan era a quart grau, d'això fa seixanta anys, hi havia una seixantena de nens en una classe. Al voltant del quinze o vint per cent portaven el dinar a l'escola. La resta bevia una mica d'aigua durant el dinar i s'asseien en silenci sota un arbre, passant gana. També s'havien saltat l'esmorzar.

Tenia una amiga que vivia a dues portes de casa meva. Solia portar un gran dinar, però només menjava una petita part i tirava la resta. Li vaig dir: “portes més menjar del que necessites, per què no compartim totes dues el nostre menjar amb alguna companya de classe que tingui gana?”

L'amiga hi va estar d'acord. Després de dos o tres dies, alguns nens més es van unir a nosaltres per compartir el menjar. En uns quinze dies, tots els nens famolencs estaven convidats a compartir el menjar amb els altres. D'aquesta manera, si en som conscients, podem assolir una veritable transformació.

Les persones experimenten dues classes de pobresa en aquest món. La primera és la pobresa d’aliment, roba i habitatge. La segona és la pobresa d’amor i compassió. Si tenim amor i compassió, també podrem alleujar el patiment del primer grup de persones. Aquestes són les qualitats que cal cultivar.

El gran salt en ciència i tecnologia, juntament amb el mal ús d'internet i l'augment del consum de drogues entre els estudiants, tot això contribueix al gran dilema que afrontem actualment.

Per exemple, pensem en la tecnologia. Realment ha revolucionat la vida humana, però els aspectes negatius plantegen preocupacions alarmants sobre el futur de la humanitat. Ara veiem una nova generació que creix sense consciència ni valors morals, i quin és el resultat? Està augmentant la violència sota diversos noms i formes.

Sempre tenim por, ja sigui caminant pel carrer, comprant a una botiga, treballant a l'oficina, donant el pit o banyant el nostre fill a casa nostra; fins i tot tenim por de fer servir un bany públic o de taral·lejar una melodia. No obstant, ens sentim orgullosos de ser «moderns i sofisticats».

Antigament era fàcil distingir entre els enemics i els amics, però avui no és així. Ningú sap quan un amic es pot tornar contra un, o on, quan i de quina manera pot atacar-te un adversari.

Recordo una anècdota sobre això. Un cop vivia un gamberro de molt mala fama en una petita ciutat. Just abans del capvespre, se situava a la cruïlla del carrer principal. Turmentava tots els transeünts. Assetjava les dones, copejava els homes i els robava. Per por dels aldarulls, la gent va començar a evitar aquesta zona després de la posta de sol. Van començar a utilitzar les carreteres secundàries i altres carrers.

Un dia, de cop i volta, es va estendre la notícia que el gamberro havia emmalaltit i s'havia mort. En general, només les dones es quedaven a casa després de fosquejar, però ara ja no es veia ni un sol home pel carrer. Uns dies després, un periodista va arribar i es va interessar pel que passava.

Li van explicar els vilatans que abans per aquella zona vivia un gamberro. “Quan encara vivia, sabíem on estaria cada nit, a quina cantonada de la cruïlla. Només havíem d'evitar aquesta zona i ens trobàvem fora de perill. Però ara, és el seu fantasma el que ens turmenta. Un fantasma no té una forma en particular. Ningú sap quan, com, on i de quina manera ens atacarà. A més a més, serà més fort que abans perquè ara està en una forma subtil”.

De la mateixa manera, els nostres descobriments i avenços solen tenir un costat negatiu. Els problemes, que en un altre moment eren evidents, ara han passat del que és obvi al que és subtil, i, per tant, s'han tornat més forts.

La tecnologia és molt important. Ha augmentat les comoditats i ha tornat la vida més confortable. Al mateix temps, però, també ha augmentat l'abús de la tecnologia, així com els seus perills. Per això, és essencial una investigació exhaustiva sobre l'impacte negatiu de qualsevol nou invent o descobriment abans del seu desenvolupament entre la població.

Mai no s'ha de permetre que «el nou» trepitgi «el vell». La dita «val més prevenir que curar» és adequada en aquest sentit. Els nous descobriments també poden significar nous perills extraordinaris. Abans que aquesta classe de descobriments es converteixin en un maldecap per a la societat, hem de trobar solucions per a les repercussions potencialment negatives i amenaces que es poguessin manifestar. El món ens oferirà innombrables experiències, tant amargues com dolces. Hem de considerar totes dues com a oportunitats per a la introspecció.

La població mundial és com una bella garlanda feta de flors de diferents formes i colors. La diversitat i varietat de les flors se sumen a la seva bellesa i aroma. Aquesta saludable barreja del que és divers és essencial perquè floreixi la cultura humana. Una sola nació, raça o religió no pot sobreviure aïlladament. Aquesta terra ens pertany a tots.

Per descomptat, el nostre govern, sota el competent lideratge del primer ministre Narendra Modi, ha aconseguit un gran progrés, cosa que està provocant una enorme transformació. M'agradaria posar alguns exemples dels nostres diversos projectes, només per crear consciència.
Fa uns deu anys, l'àshram va adoptar molts pobles de l'Índia. Diversos d’ells es dedicaven exclusivament al cultiu del blat. La seva dieta consistia només en el blat que cultivaven, per la qual cosa es va descobrir que la seva immunitat era deficient, cosa que donava lloc a diferents malalties. Podien haver intercanviat part del seu blat per verdures, però no ho feien.

En un altre grup de pobles no eren conscients del canvi al medi ambient i del canvi climàtic. Seguien cultivant segons el vell model. A causa del canvi en els cicles de pluja, els seus cultius fracassaven i havien de passar gana. La majoria no desitjava marxar del poble per treballar fora. Aleshores, en lloc de marxar per guanyar-se la vida, romanien a casa passant gana.

En altres aldees, a causa dels cicles impredictibles de pluja i la disminució dels ingressos, van canviar al cultiu de marihuana. Al principi no estaven disposats a revelar-ho, però després van explicar que van començar a cultivar-la perquè podien guanyar molts més diners: mig milió de rupies en tres mesos. Veiem com es prenen decisions equivocades i arran d'això es destrueixen moltíssimes vides.

El govern ha creat programes específics per a projectes de recol·lecció d’aigua de pluja; però, malauradament, aquests pobles no sabien sol·licitar o fer servir aquests programes, així que perdien l'oportunitat d'aprendre. En un dels pobles adoptats, vam posar en marxa sistemes per recol·lectar l'aigua de pluja, cosa que va augmentar la producció de cultius i els ingressos, i van abandonar les males pràctiques.

A alguns pobles vam descobrir que, per manca d'aigua potable, estaven bevent aigua contaminada. Estaven contraient malalties com el còlera. Per solucionar-ho, la universitat va investigar i va desenvolupar un filtre que es diu «Jivámritam» (el nèctar de la vida).

Es va instal·lar primer a prop de l'àshram d'Amritapuri per fer unes proves, i vam descobrir que es reduïa la incidència de malalties contagioses com el chikungunya. Després d'això, Amma va fer que s'instal·lessin aquests filtres als nostres pobles adoptius, cosa que va reduir significativament les malalties transmeses per l'aigua en aquestes zones.

A altres pobles, vam descobrir que les dones havien de caminar llargues distàncies cada matí per buscar aigua per a ús domèstic. Dedicaven tot el seu temps a buscar aigua i fer tasques. Vàrem excavar pous en aquestes zones, portant-los l'aigua a les cases, però després vam descobrir que els que vivien a prop dels pous amb subministrament continu d'aigua estaven desaprofitant-la indiscriminadament. En canvi, els que venien de més lluny encara la feien servir amb cura. La nostra universitat ha fet una app perquè es pugui detectar i corregir el malbaratament d'aigua.

La font principal d'ingressos en alguns pobles és la cria de bestiar i la producció lletera. Sovint els compraven la llet que produïen a la meitat del preu de mercat. Els pagesos pobres treballaven incansablement per obtenir escassos ingressos, que amb prou feines els servien per arribar a final de mes. Vam intervenir i vam establir una cooperativa de productes lactis perquè els membres tinguessin un mercat segur per a la seva llet. Després han començat a obtenir bons ingressos.

En algunes escoles dels pobles, fins i tot actualment, hi ha molts nivells barrejats. Per exemple, classes de quart, cinquè, sisè i setè compartint la mateixa aula. Els estudiants s'asseien mirant en quatre direccions diferents, però només hi havia un professor. El mateix professor ensenyava per torns a tots nivells.

Quan aquests nois passaven de l'ensenyament mitjà a secundària, no podien fer front a desafiaments educatius, com ara parlar anglès. Els nens que estaven en aquesta situació es deprimien i abandonaven els estudis. Per evitar-ho, el professorat de la nostra universitat va iniciar unes tutories personalitzades en línia. Estem començant a veure millores en els estudis dels nens.

Una de les limitacions amb què ens vam trobar va ser que, malgrat que el govern proporcionava telèfons, la manca d'una connexió estable d'internet a aquestes zones feia que l'aprenentatge en línia fos impossible. En aquestes zones, vam haver d'identificar un lloc del poble on hi hagués una bona cobertura d'internet i posar-hi una pantalla de televisió perquè els nens puguin veure i aprendre.

Amma recomana que altres organitzacions i universitats també adoptin aquest mètode i ofereixin classes en línia per als nens. Durant la pandèmia del COVID, el govern va garantir que tots els col·legis oferirien educació en línia a tots els estudiants; però molts nens dels pobles no podien fer servir aquest servei perquè no tenien accés a internet.

Fa més de trenta-tres anys, vam construir petites cabanes a una regió forestal (a la zona d'Attapadi, a Kérala) per fer arribar l'educació als nens. Això va ser abans que fundéssim un orfenat a la zona. Vam portar nens d'aquests assentaments tribals i els vam oferir una educació sòlida. Avui, molts dels nens han completat els estudis superiors i alguns han esdevingut enginyers. Actualment dirigim l'orfenat per a quatre-cents nens.

Ara, a la majoria dels pobles s'han creat escoles. Però, sovint, els nens han de caminar quilòmetres per arribar a l'autobús escolar, especialment a les regions muntanyoses. Si hi ha tres estudiants que van a escola en una família, han de pagar una mitjana de tres mil rupies al mes per la tarifa de l'autobús. A causa d'aquesta despesa, l'absentisme escolar ha augmentat. Per a aquests estudiants, l'Ashram ha patrocinat la seva educació, que inclou taxes de matrícula, taxes de transport i fons per a materials educatius.

Per a l’electricitat, el govern subministra l’energia, però en certs llocs el voltatge és baix, de manera que els estudiants no poden utilitzar els recursos proporcionats per a l’educació en línia de manera efectiva. Instal·lar transformadors sembla que resulta molt car. Per respondre aquest problema, hem instal·lat panells solars que subministren energia elèctrica sense interrupcions i que els permet estudiar amb el servei en línia. En altres zones, hem desenvolupat microcentrals hidroelèctriques utilitzant les cascades ja existents com a fonts d’energia renovable, i l’electricitat generada s’utilitza per al poble.

Pel que fa a la salut, una de les disposicions del govern consisteix a proporcionar vitamines i altres suplements a les dones embarassades. Tot i això, això no és suficient per garantir la salut fetal. Per exemple, afegir fertilitzant a un arbre de mango que ja ha començat a florir no fa que doni fruits. Els fruits encara poden pansir i caure, atrofiar-se en el creixement o infestar-se de cucs.

Les dones haurien de rebre des de la infància una alimentació nutritiva que desenvolupi la immunitat. Les dones dels pobles han de rebre els coneixements necessaris per plantar arbres ayurvèdics i cuinar diferents plats amb aquestes fulles. Això estimularà el sistema immune. Aquest canvi salvaguardarà la salut de la dona durant l’embaràs i evitarà la mort materna i infantil.

És difícil aconseguir metges i professors per treballar a zones remotes. Fa trenta-tres anys, vam crear un hospital tribal a Kalpetta (Wayanad, Kérala). D'alguna manera, com dos àngels caiguts del cel, vam poder aconseguir que dos metges hi treballessin. Van arribar amb un profund esperit de servei. Tot i això, cap pacient estava disposat a acudir a l'hospital.

Aquests metges havien de sortir a atendre'ls en les seves aldees tribals, portant-los paquets de menjar i altres articles, oferint els seus serveis de porta a porta per examinar i atendre els pacients. D'aquesta manera, van cultivar bones relacions amb les comunitats i ara una mitjana de tres-cents pacients visita els hospitals cada dia.

Quan portàvem a terme les reunions comunitàries a l’aldea, assistien tant homes com dones, però només parlaven els homes, malgrat que la presidenta del pànxayat era una dona. Les dones es quedaven callades. Quan ens vam adonar que no coneixeríem l'opinió de les dones a la trobada comunitària, vam iniciar reunions per separat amb elles. Per a la nostra sorpresa, les dones van començar a expressar-se clarament.

La primera cosa que hem de fer quan anem a un nou poble és comprendre les seves normes i pràctiques culturals. Fa deu anys, vam adoptar més de cent vuit pobles; ara treballem amb més de cinc-cents. Per comprendre els sistemes i les perspectives socials, hem donat feina a un mínim de dues persones de cada poble.

Una altra preocupació immediata és la salut mental dels nens després de la pandèmia del COVID. Els nens semblen força diferents del que eren abans. El quaranta per cent dels nens semblen tenir una aparença completament diferent. El que tenen és el començament d’una depressió i ansietat que resulta de l’ús excessiu de telèfons intel·ligents. Han perdut interès en els estudis. Un gran nombre d'estudiants també s'han tornat addictes a les drogues.

Fa quinze anys, Amma havia encoratjat els devots mèdics d'alguns països que proporcionessin aquests serveis als nens a les escoles de cada ciutat. Aquest suggeriment procedeix de l’experiència d’haver vist el canvi produït en aquells nens. Si ho detectem al principi i oferim l'assessorament oportú, es pot evitar que un problema psicològic arreli.

Això és el que es pot fer: els psicòlegs i els psiquiatres que tenen un cor servicial es poden comunicar amb les escoles i els instituts i oferir-los a aquests estudiants dues o tres hores d'assessorament gratuït a la setmana.

Penso que, als llocs on no hi ha metges disponibles, podríem oferir un servei de clíniques mòbils en vehicles i realitzar regularment campaments de salut a zones apartades. Es poden oferir serveis de telemedicina per al diagnòstic i el tractament a distància de pacients utilitzant la tecnologia de les telecomunicacions.

Abans, els fems de les vaques s'aplicaven a les ferides per accelerar la curació, però si es fa actualment la ferida s'infecta. Tot el que abans era medicinal ara és tòxic. En el passat, el bestiar s'alimentava amb coques de sèsam, cacauet i coco, i fenc lliure de pesticides. Per tant, tot el que provenia de la vaca, la llet, l'orina i els fems, era medicinal.
Hem augmentat per cinc l’ús dels pesticides. Ara tot el farratge del bestiar es ruixa amb pesticides, i tot allò que abans era medicinal, ara és tòxic. Així de contaminat hi ha el món. És important conscienciar la gent. Per a un diabètic no n'hi ha prou amb prendre la medicina, també ha de mantenir una dieta correcta.

L'honorable primer ministre Narendra Modi ha iniciat molts projectes importants. Allò que cal urgentment en aquest moment són bons líders amb una visió holística. No necessitem els qui parlen el llenguatge de la guerra, sinó aquells que difonen el missatge de la pau. El món avui no necessita separació i divisió, sinó unió i unitat.

La ment és com un parell de tisores, mentre que el cor és com una agulla. Per fer un vestit que es pugui fer servir, cal tallar i dividir amb les tisores i unir i cosir amb l'agulla. La ment s'ha d'utilitzar al lloc adequat i el cor s'ha d'utilitzar en el seu.
El cor és com un paracaigudes. Si no s'obre, estem en perill. Que tots tinguem un cor ampli que pugui unir les persones i eliminar totes les diferències.

L'Índia, Bhárat, és la terra de l'espiritualitat. Les vibracions de l'ascesi espiritual i del sacrifici dels nostres rishis antics impregnen l'atmosfera fins als nostres dies. Els rishis van percebre que «l'atma, la consciència, que habita en tots i cadascun dels objectes de la creació, sensibles i inerts, és la mateixa, i jo sóc aquesta Veritat Suprema». Comprenent això, la seva oració era:

    sarvé bhavantu sukhinah,
    sarvé santu niràmaia,
    sarvé bhadrani pashyantu,
    ma kàschit dukhabhg bhavet.

Que tots els éssers siguin feliços i no tinguin penes. Que tots vegem només el que hi ha de bo en cada cosa. Mentre ens afanyem per connectar-nos a la ciència, la tecnologia i internet, hi ha molts camps dels quals ens hem desconnectat completament. Ens hem desconnectat del nostre veritable ésser, el nostre atma.

Ens hem desconnectat del nostre entorn i de la natura. Ens hem desconnectat de l'amor i la vida, i això ens ha desconnectat de Déu. El més greu és que ens hem desconnectat dels valors espirituals, que poden curar totes les desconnexions de la nostra vida.

Hi ha una educació per guanyar-se la vida i una educació per a la vida. L'educació per a la vida requereix una comprensió dels principis essencials de l'espiritualitat. L’educació per a la vida climatitza la ment, mentre que l’altra proporciona una climatització externa.

L'ésser humà ha après a volar com un ocell i nedar com un peix, però ha oblidat caminar i viure com un ésser humà. Al Sanatana Dharma, el Creador i la creació no són dos, sinó un. El sol no necessita una espelma que il·lumini el camí. Com l'or és inherent als adorns d'or, els adorns d'or són inherents a l'or.

Vegeu Déu en els altres i estimeu-los i serviu-los com a tals. Tot i conduir amb compte, una altra persona pot conduir irresponsablement i xocar amb nosaltres. Per això, la gràcia de Déu és necessària en totes les situacions. Per rebre aquesta gràcia calen accions positives per part nostra.

Hi ha un ritme subjacent al nostre univers; l'univers i tots els éssers vius que hi ha en ell estan indestructiblement vinculats. El cosmos és com una immensa xarxa interconnectada. Penseu en una xarxa estesa i quatre persones que la sostenen pels quatre cantons. Si se sacseja lleugerament una cantonada, la vibració se sent a tota la xarxa.

De la mateixa manera, ho sapiguem o no, totes les nostres accions repercuteixen en tota la creació, sigui que les faci un individu o un grup. Així que no pensem: «canviaré quan ells ho hagin fet». Al contrari: encara que ells no canviïn, si nosaltres ho fem, podrem provocar aquest canvi als altres.

Des de l'antiguitat, “el món és una família” ha estat en mantra de la terra índia. Encara avui ho és, i ho continuarà sent en el futur. La presidència de les nacions del G-20 és una oportunitat única per donar exemple d'aquesta veritat davant del món. Que aquesta iniciativa empresa per l'honorable primer ministre Shri Narendra Modi i el govern dirigit per ell inspiri un canvi de perspectiva al món.

Que s'encenguin innumerables llums a partir d'aquesta flama i es duguin per tot el món. Que el so del cargol d'aquest gran yajña (ofrena sagrada) ressoni a tot el món. Que obri les portes tancades dels cors humans. Que porti la llum a tot arreu. Que us convertiu en la llum.

Si volem que les nostres accions donin el resultat desitjat, calen tres factors: 1) Realitzar-les en el moment adequat; 2) esforç personal; i 3) la gràcia de Déu.

De vegades planegem viatjar lluny. Aleshores, sortim de casa d'hora al matí. Tot i sortir aviat, el nostre cotxe es pot avariar i és possible que no arribem a l'aeroport a temps. O, en arribar a l'aeroport, ens podem assabentar que el motor de l'avió té algun problema mecànic o que, per inclemències atmosfèriques, no pot volar.

Necessitem la gràcia de Déu perquè les nostres accions siguin completes, i les bones accions atrauen la gràcia de Déu.
Namah Shivaya

Civil 20 Inception: Amma’s full address

Amma led the event in Nagpur, Maharashtra as the first spiritual leader ever appointed as Chair of C20, the G20 Engagement Group for civil society and nongovernmental organisations. With India as this year’s host country, the G20 Summit will take place in New Delhi this September. In her address, Amma expressed how humanity cannot survive when isolated as single nations, races, or religions. This Earth belongs to us all.

-

Amma bows down to all, who are embodiments of Pure Love and the Supreme Self. Amma is very pleased to participate in this summit, one of the most esteemed among the C20 conferences, and to meet personally with the distinguished members of the steering committee, CSO, and NGO speakers who are offering their valued input for this endeavour.

Humanity is facing many extraordinary challenges today. There are also numerous challenges on subtler levels, which we may be unable to perceive or understand. At this point, human beings need two qualities: the wisdom to recognize the problem and the mental attitude and intelligence to correct it.

Unfortunately, we are like a student who starts studying the day before the exam. We think correctly only when we are on the brink of disaster. Only then do we realize that we need to do something.

The COVID pandemic was a testing period that lasted three long years. While going through this crisis, people resolved to do better in the future. However, such resolutions do not last long. People inevitably return to their old habits once again.

The future belongs not to the ‘single’ entities, who stand divided, but to those who mingle and cooperate with others. Countries and societies that try to rise on their own will surely fail. This is a warning from nature to humankind. Hence, let our mantra be ‘Mingle’ not ‘Single’.

Humanity does have a certain degree of freedom to live life as they choose. However, we cannot change the laws of nature at will, like changing television channels. It is the way of God and nature to be all-inclusive. To exclude is the way of humankind alone.

Everyone who lives in this world must obey the universal law of inclusion. If we try to forcefully impose laws of exclusion, it will only result in disharmony and danger. What we are experiencing today is the result of many people interfering with the fabric of the universe. Along with trying to change and protect the environment, we should also be ready to change our mentality.

In times past, parents used to advise their children to behave well, speak the truth, be loving to everyone, help others, and study well. But today, we hear some parents teaching their children by advising them to be a smart, savvy, winner, and don’t interact with people below you.

But how did parents bring up their children in the past? My birth mother taught me by her own example sixty-five years ago. In the village where I was born, there were about a thousand homes. Only around a hundred of those families had jobs with fixed incomes. Around nine hundred families earned a daily living by fishing, eating only if they earned money that day, and going hungry otherwise. They had no bank accounts.

In those days, people lived in joint families. When the food was ready in our home, my mother would think first of the neighbouring home and would say, “That neighbour is not yet back from fishing. Their children will be hungry.”

She would pack food for two or three of the children and ask me to take it to them. At the same time, she would be anxious for her own children. “Wait a bit,” she would say to us. “I will give you food in a little while.”

After some time, she would let us eat, but she would first put aside some food for any unexpected guest who might turn up. If an unexpected guest arrived, my mother would feed them first, then give us rice water mixed with scraped coconut. Even after the guest had eaten and left, my mother would worry if the guest left satisfied, with a full stomach. This was the example set by my mother.

In today’s world, being kind and helpful may be seen as a sign of weakness, and deceit and falsehood as strengths. For example, Dhritarashtra and Gandhari (the royal couple in the Mahabharata) brought up their evil son, Duryodhana, with this irrational mindset, which is the same direction our society is heading.

Children should receive values in school and from parents, as well. If they are taught at a young age, it will stay embedded firmly in them. When you walk on that cement, the impressions stay forever. In a similar way, when values are given at a young age, they stay throughout your life and benefit both oneself and others.

When I was in fourth grade, there were around sixty children in one class. Twenty-five percent of them went home for lunch. Around fifteen to twenty percent of them brought a packed lunch to school. The rest would drink some water during lunch break and sit quietly under a tree, hungry. They would have skipped breakfast as well.

I had a friend who lived two doors away. She used to bring a big lunch but would eat only a small portion and throw away the rest. I told her, “You bring more food than you need. Why don’t we both share some of our food with a hungry classmate?”

The friend agreed. After two or three days, a few other children joined us in sharing food. This made a big difference. Within about fifteen days, all the hungry children were invited to share food with the others. In the end, there was no one in that class who went without lunch. In this way, if we are mindful, we can certainly bring about a transformation.

People experience two types of poverty in this world. The first is the poverty of food, clothing and shelter. The second is the poverty of love and compassion. If we have love and compassion, we will be able to relieve the suffering of the first set of people, as well.

The huge leap in science and technology, along with misuse of the internet and increasing drug abuse among students, are all contributing to the predicament we face today.

For example, let us consider technology. It has truly revolutionized human life, but its negative aspects raise alarming concerns about the future of humankind. Now we see a new generation growing up devoid of a conscience and moral values—and what is the result? Violence, in various names and forms, is rising.

We are always afraid—whether walking down the street, shopping at the store, working at the office, nursing our child in our own home, or bathing. We are even afraid to use a public washroom, or to hum a tune. Yet, we pride ourselves for being ‘modern and sophisticated’.

In the past, it used to be easy to distinguish between our enemies and friends, but today it is the opposite! No one knows when a friend can turn against you, or where, when, and in what form an adversary may assault you.

I remember a story in this regard. There once lived a notorious hooligan in a small town. Just before sunset, he would establish himself at the main crossroad. He would molest women, beat up men, and snatch their belongings. Fearing his rowdiness, people started avoiding that area after dusk. They began using side roads and other streets instead.

One day, all of a sudden, news spread around that the hooligan had fallen sick and died. A few days later, a journalist arrived. He asked, “Usually, it is only the women who stay indoors after dusk. But here, I cannot see even a single man on the street after sunset, either! What happened?”

“There used to be a hooligan here,” the locals explained. “When he was alive, we knew where he would be every evening, in which corner of the crossroads. We just had to avoid that area and would be free from danger.

“But now, it is his ghost that is tormenting us. A ghost has no particular form. No one knows when, how, where, and in what form he will attack us. Moreover, he will be stronger than before because he is in a subtle form now!”

Similarly, our new discoveries and sophistication usually come with a negative side. The once evident problems have now shifted from the gross to the subtle and, consequently, become stronger.

Technology is very important. It has increased conveniences and made life comfortable. But, at the same time, the abuse of technology has also increased… and so have its dangers. This is why extensive research on the negative impact of any new invention or discovery is essential, before it is deployed to the population at large.

The ‘new’ should never be allowed to trample on the ‘old’. The saying ‘It is better to prevent than to cure’ is apt in this regard. New discoveries can also mean unique, new hazards.

Before such discoveries become a permanent headache to society, we need to find solutions to their potential negative repercussions and threats that could manifest. The world will bring us countless experiences—both bitter and sweet. We consider both as opportunities for introspection.

The world population is like a beautiful garland made of flowers in different shapes and colours. The diversity and variety of the flowers add to its beauty and fragrance. Such a healthy mingling of diversity is essential for human culture to flourish. A single nation, race, or religion cannot survive in isolation. This Earth belongs to us all.

Of course, our government, under the able leadership of Prime Minister Narendra Modi, has accomplished a great deal of progress, which is creating a huge transformation. I would like to give some examples, just to create awareness.

Around ten years ago, the ashram adopted many villages in India. A number of them were engaged entirely in wheat farming. Their diet included only the wheat they cultivated, so their immunity was found to be deficient, which led to various diseases. They could have traded some of their wheat for vegetables, but they didn’t.

In another group of villages, they were not aware of the shift in the environment and climate change. They continued cultivation in the same old pattern passed on to them by their ancestors. Because of the change in rain patterns, their crops failed, and they had to go hungry. Most of them do not wish to leave the village for outside jobs. So, instead of leaving to earn a living, they remain hungry in their homes.

In other villages, due to unpredictable rain patterns and their dwindling income, they switched to marijuana cultivation. Initially, they were unwilling to disclose it, but later they explained that they started cultivating because they could earn much more money (five lakhs in three months) and live a comfortable life. So, when their regular lifestyle is disrupted, we see how they make wrong choices and consequently destroy so many lives.

The government has implemented schemes specifically for rainwater harvesting projects. But, unfortunately, these villagers were unaware of how to apply for or avail of these schemes, so they missed the opportunity to learn. In one of the adopted villages, we implemented rainwater harvesting systems, which resulted in increased crop production and income.

In some villages, we found that due to a lack of potable water, they were drinking contaminated water. They were contracting diseases like cholera. As a solution to this, the university did research and developed a filter named ‘Jivamritam’ (Nectar of Life).

This was first installed near the Amritapuri ashram for testing, and we found that the incidence of communicable diseases reduced. After this, Amma had these filters deployed in our adopted villages, and this significantly brought down water-borne diseases in these regions.

In other villages, we found that women had to walk long distances every morning to fetch water for household use. They spent all their time fetching water and completing their chores, so they could not earn and supplement their family income.

We dug borewells in such places, bringing them water to their homes, but we later discovered that those who lived near the borewells with a continuous water supply were now wasting it indiscriminately. In contrast, those who came from further away still used it with care. Our university has made an app so that wastage of water can be detected and corrected.

The main income source in a few villages is cattle rearing and dairy farming. The milk they produced would often be purchased at half the going rate. The poor farmers work tirelessly to earn this meagre income, which is hardly enough to make ends meet. We intervened and established a dairy cooperative to provide members with an assured market for their milk. Subsequently, they have begun to earn a good income.

In some village schools, even today we found that many grade levels—for example, classes 4, 5, 6 and 7—were being taught together in one room. Students were seated facing four different directions, but there was only one teacher.

The same teacher would first teach one subject in one grade level, then move on to teach another subject to another grade level, then move on again to teach the next grade level, and once again to the last grade level. The teacher, also, was not well educated.

When these children graduated from middle school to secondary school, they could not cope with educational challenges, like speaking English. Children in such situations became depressed and began to drop out of school. To counter this, our university faculty started providing personalized online tutoring. We are beginning to see improvement in the children’s studies.

One of the limitations we encountered was that even though phones were provided from the government, the lack of a stable internet connection in these regions made online learning impossible.

Amma recommends to other organisations to consider implementing a similar strategy. During the COVID pandemic, the government ensured that all schools provided online education for all students. But, many children in villages were unable to use this service because they did not have access to internet. In such places, we should identify a location in the village where internet is available and provide a TV screen for the children to watch and learn.

We started this program more than 33 years ago—before we founded an orphanage—in Attapadi, a region of Palakkad district in Kerala where the people were mainly tribal, living in forest settlements. We constructed small huts in the forest region and gave classes. We brought children from these tribal settlements and gave them a higher education.

Currently, we run an orphanage with four hundred children, but in those times, these children from adivasi communities did not get the needed support from the administration for their higher studies. These children filed a case against them, and won it was well. But, the authorities went for an appeal against the verdict.

Amma decided that we will take care of their higher education and brought them to our school. We gave them extra classes and tuition and many of them have graduated and some are working as engineers.

In most villages, schools have been established. But children often have to walk for a few kilometres, especially from mountainous regions, to reach where the school bus comes. If there are three students in a family going to school, for bus fees they have to pay three thousand rupees a month on average. Due to this expense, when the children reach sixth or tenth grade, two drop out of school, letting the third child continue their studies.

For such students, the ashram has sponsored their education which includes tuition fees, transportation fees, and funds for educational materials. The government supplies the power, but in certain places the voltage is low, so the students are unable to use the resources provided in an effective manner.

To counter this, we have installed solar panels, to provide seamless electric power for them to study using the online facility. In such scenarios installing transformers in every small town is costly, rather installing solar panels maybe be more cost-effective.

One of the health-related provisions made by the government is to provide pregnant women with vitamins and other supplements. However, this is not good enough to ensure fetal health. For example, adding fertilizer to a mango tree that has already begun to flower will not give better fruit. The fruit can still wither and fall, be stunted in growth, or be infested with worms.

Women should be given nutritious foods that build immunity right from childhood. Sixty-five years ago, in our villages, once a week, my mother used to prepare dishes using ayurvedic leaves in the village for our meals. This led to boosting of their immunity level.

In the same way, these village women need to be given the awareness to plant ayurvedic trees and make them learn the cooking of different dishes with these leaves. This will boost their immune system. This change will safeguard women's health during pregnancy and prevent maternal and infant death.

It is difficult to get doctors and teachers to work in remote areas. Twenty-five years ago, we established a tribal hospital in Kalpetta (Wayanad, Kerala). Somehow, like two angels from heaven, we were able to get two doctors to work there. They arrived in Mananthavady with a deep love for the spirit of service. However, no patients were willing to come to the hospital.

These doctors had to go out to them into their tribal hamlets, carrying a packet of food and other items, offering their services to examine and treat patients door-to-door. In this way, they cultivated good relations with the communities, and now an average of three hundred patients visit the facilities daily. But, even today, these doctors still have to entice the tribals to visit the hospital for their own healthcare.

When we held village community meetings, both men and women attended, but only the men would speak, even though the panchayat president was a woman. The women remained silent. We initiated meetings with the women separately. To our surprise, the women began expressing themselves vividly.

The first thing we should assess when we go to a new village is to understand the cultural norms and practices they follow. We adopted over 108 villages to alleviate poverty and to promote sustainable development. Now, we work in over 500 villages. In order to understand the social systems and perspectives, and to deliver socially beneficial solutions, we have employed a minimum of two people from each village.

Another immediate concern is the mental health of children after the COVID pandemic. Forty percent of the children seem to have a different appearance altogether. What they have is the beginning of a depression and anxiety that results from smartphone overuse. They have lost interest in their studies. A large number of students have also become addicted to drugs.

Fifteen years ago, Amma had encouraged devotees in some countries to provide support services to children in their inner-city schools. This suggestion comes from the experience of seeing the difference among those children. If we catch it at the beginning and offer timely counselling, it can be prevented from deepening into a psychological problem. Otherwise, they will become psychologically affected for life.

Here is what can be done. Psychologists and psychiatrists who have the heart to serve can communicate with schools and colleges, and provide two or three hours of free counselling per week to such students.

I feel that in such places where doctors are not available, we could bring mobile clinic services in vehicles and conduct frequent health camps in remote areas. Telemedicine services can be provided for remote diagnosis and treatment of patients using telecommunication technology. Remote patient monitoring also offers peace of mind.

In the olden days, cow dung was applied on wounds, to expedite healing, but if we do this today, the wound will become infected. In the olden days, cattle were fed with sesame, ground nut, coconut cakes, and pesticide-free hay. As a result, everything that came from a cow—milk, urine and dung— was medicinal.

There are certain limits in which fertilizers and chemicals can be sprayed on crops. Instead of spraying 5%, out of greed for profits, people spray 25%. Now that all cattle fodder is sprayed with pesticides, everything that used to be medicinal is now toxic.

This is how polluted the world has become. It is not enough for a diabetic to take the medicines—they also have to maintain a regular diet. In a similar way, it is important to be aware of properly using the benefits they are receiving.

The Honourable Prime Minister Narendra Modi has launched numerous significant schemes. The urgent need of the hour is good leaders with a holistic vision. We do not need those who speak the language of war but those who spread a message of peace. The world needs not separation and division, today, but joining and unification.

The mind is like a pair of scissors while the heart is like a needle. To make a wearable outfit, we have to cut and divide with the scissors and join and sew together with the needle. The mind should be used in its place and the heart in its place.

The heart is like a parachute. If it doesn’t open, we will endanger ourselves. May all of us be endowed with an expansive heart that can bring people together and eliminate all differences.

India, Bharat, is the land of spirituality. The vibrations from the spiritual austerity and sacrifice of our ancient rshis pervade the atmosphere to this day. The rshis realized that “the atma, the consciousness, that abides within each and every object in creation, sentient and insentient, is the same, and I am that Supreme Truth.”

Realizing this, their prayer was:

sarve bhavantu sukhinah
sarve santu niraamaya
arve bhadraani pashyantu
maa kaschit dukhabhaag bhavet

May all beings be happy and without sorrows. May all see only the good that is in everything. While we are in a hurry to connect to science, technology and the internet, there are so many fields from which we have become completely disconnected. We have become disconnected from our true self, our atma.

We have become disconnected from love and life, without realizing that they are not two, but one. And this disconnected us from God. Most importantly, we have become disconnected from spiritual values.

There is education for earning a living and education for life. Education for a living is essential for success in the academic and material sense. Education for life teaches the principles by which the mind becomes peaceful and air-conditioned.

Humankind has learned to fly like a bird and swim like a fish, but has forgotten how to walk and live like a human being. In Sanatana Dharma, Creator and creation are not two, but one. Just like gold is inherent in gold ornaments, and ornaments are inherent in gold.

See God in others and love and serve them as such. Even if we drive carefully, another person may drive carelessly and crash into us. This is why God’s grace is necessary for every situation. To receive this grace, positive actions are needed from our side.

There is an underlying rhythm to our universe; the universe and every living thing in it have an unbreakable connection to each other. The cosmos is like a vast, interconnected network. Think of a net that is stretched out by four people holding its four corners. If it is shaken slightly in one corner, the vibration is felt all over the net.

Similarly, whether we know it or not, all of our actions reverberate throughout creation—whether done by an individual or a group. So let us not think ‘I will change after they do’; rather, even if they do not change, if we change, we can bring this change in others.

From ancient times, ‘The world is one family’ has been the mantra of Indian soil. It still is today, and will continue to be so in the future. The presidency of the G20 nations is a unique opportunity to model this truth before the world. May this initiative undertaken by Hon. Prime Minister Sri Narendra Modi and the government under his leadership inspire change in the world's outlook.

Let us light a new lamp of change here. May innumerable lamps be lit from this flame and carried across the world. May the conch call of this great yajna (holy offering) resound worldwide. May it throw open the closed doors of human hearts! May it bring light everywhere! May Grace bless my children!

If we want our actions to bear the desired result, three factors are needed: 1) Doing them at the proper time, 2) Self-effort, and 3) God’s grace.

A man has to travel a long distance in order to attend an auction, so he wakes up early in the morning, gets in the car and starts for the airport. Maybe on the way, the vehicle has a breakdown, or it meets with a small accident which does not allow him to reach the airport in time for the flight.

Or upon reaching the airport on time, and checking in, he hears that the plane's engine is having some mechanical problem or the weather is too bad to fly, so the flight is cancelled. In this case, the man put forth enough effort. But because he didn't have the factor or grace in his favour, he could not make it to his destination.

We need God’s grace to make all our actions complete, and good actions attract God’s Grace.

Namah Shivaya

Comienzo del Civil 20: discurso completo de Amma

Amma dirigió el evento de Nagpur, Maharastra, como la primera líder espiritual que haya sido nombrada presidenta del C20, el Grupo de Compromiso para la sociedad civil y las organizaciones no gubernamentales del G20. India será este año el país anfitrión de la cumbre del G20 que tendrá lugar en Nueva Delhi el próximo mes de septiembre. En su discurso, Amma expresó cómo la humanidad no puede sobrevivir mientras se mantenga aislada como una sola nación, raza o religión. Esta Tierra nos pertenece a todos

Amma se postra ante todos y todas, que sois la encarnación del Amor Puro y la Conciencia Suprema. Amma está muy contenta de participar en esta cumbre, una de las conferencias más apreciadas del C20, y de reunirse personalmente con los distinguidos miembros del comité directivo, los ponentes de las OSCs y de las ONGs.

La humanidad se enfrenta hoy a muchos desafíos extraordinarios. Existen también numerosos desafíos en niveles más sutiles, que tal vez no podamos percibir o comprender. En este momento, el ser humano necesita dos cualidades: la sabiduría de reconocer el problema y la actitud mental y la inteligencia necesarios para corregirlo.

Desgraciadamente, somos como un estudiante que se pone a estudiar el día antes del examen. Solo pensamos correctamente cuando estamos al borde del desastre. Solo entonces nos damos cuenta de que tenemos que hacer algo.

La pandemia del COVID ha sido un periodo de prueba que ha durado tres largos años. Mientras se atravesaba esta crisis, la gente decidió hacer las cosas mejor en el futuro. Muchos hicieron un voto de cambiar de perspectiva. Sin embargo, esa clase de decisiones no duran mucho. La gente, inevitablemente, vuelve a sus viejos hábitos. 

El futuro no pertenece a las entidades individuales, que están divididas, sino a las que se relacionan y cooperan con las demás. Los países y las sociedades que intentan levantarse por sí mismas, difícilmente lo consiguen. Esta es una advertencia de la naturaleza a la humanidad. Por lo tanto, que nuestro mantra sea “relacionarse”, no "individualizarse".

La humanidad tiene cierto grado de libertad para elegir cómo vivir. Sin embargo, no podemos cambiar las leyes de la naturaleza a voluntad, como si cambiáramos los canales de la televisión. El estilo de funcionamiento de Dios y de la Naturaleza es integrador. La exclusión solo es el estilo del ser humano.

Todos los que viven en este mundo deben obedecer la ley universal de la inclusión. Si intentamos imponer por la fuerza leyes excluyentes, eso solo redundará en desarmonía y peligro. Lo que estamos experimentando hoy es el resultado de muchas personas interfiriendo en la estructura del universo. Además de intentar cambiar la situación externa, también debemos estar preparados para cambiar nuestra mentalidad.

Antes los padres aconsejaban a sus hijos que se portaran bien, dijeran la verdad, fueran cariñosos con todo el mundo, ayudaran a los demás y estudiaran bien. Pero hoy vemos cómo algunos padres enseñan a sus hijos aconsejándoles a «ser inteligentes, espabilados, triunfadores y no relacionarse con personas inferiores».

Mi madre biológica me enseñó con su propio ejemplo hace sesenta y cinco años. En el pueblo donde nací había unas mil casas. La mayoría eran familias conjuntas, con muchos miembros que vivían agregados. Solo alrededor de un centenar de familias eran adineradas. Otras familias se ganaban la vida cada día pescando. Solamente comían si ganaban dinero ese día. De lo contrario, pasaban hambre. No tenían cuentas bancarias.

Si la comida estaba lista en nuestra casa antes que en la de los demás, mi madre pensaba primero en la casa de los vecinos y decía: “ese vecino aún no ha vuelto de pescar, sus hijos deben de tener hambre”. Empaquetaba comida para dos o tres de los niños y me pedía que se la llevara. Al mismo tiempo, estaba preocupada por sus propios hijos y nos decía: “esperad un poco, dentro un momento os pondré la comida”.

Si llegaba alguna visita inesperada, mi madre les daba de comer a ellos primero y después nos daba a nosotros agua de arroz con coco rallado. Incluso cuando la visita se había marchado, mi madre se preocupaba por si el invitado se iba satisfecho y con el estómago lleno. Ese era el ejemplo que nuestras madres nos daban desde la infancia.

En el mundo de hoy, ser amable y solícito puede ser visto como un signo de debilidad, y el engaño y la falsedad como fortalezas. Por ejemplo, Dhritarashtra y Gandhari (la pareja real del Mahabharata) criaron a su malvado hijo, Duryódhana con esa misma mentalidad irracional hacia la que se dirige nuestra sociedad. 

Los buenos valores deberían ser enseñados a los niños desde una edad muy temprana, tanto en sus hogares como en las escuelas. Cuando se camina sobre ese cemento, las impresiones quedan para siempre. De la misma manera, cuando los valores se dan a una edad temprana, permanecen durante toda la vida y benefician a uno mismo y a los demás. 

Cuando estaba en cuarto grado, de esto hace sesenta años, había unos sesenta niños en una clase. Alrededor del quince o veinte por ciento llevaban el almuerzo a la escuela. El resto bebía un poco de agua durante el almuerzo y se sentaban en silencio debajo de un árbol, pasando hambre. También se habían saltado el desayuno.

Tenía una amiga que vivía a dos puertas de mi casa. Solía traer un gran almuerzo, pero solo comía una pequeña parte y tiraba el resto. Le dije: “traes más comida de la que necesitas, ¿por qué no compartimos las dos nuestra comida con alguna compañera de clase que tenga hambre?”

La amiga estuvo de acuerdo. Después de dos o tres días, algunos niños más se unieron a nosotras para compartir la comida. En unos quince días, todos los niños hambrientos estaban invitados a compartir la comida con los demás. De esa manera, si somos conscientes, podemos lograr una verdadera transformación. 

Las personas experimentan dos clases de pobreza en este mundo. La primera es la pobreza de alimento, ropa y vivienda. La segunda es la pobreza de amor y compasión. Si tenemos amor y compasión, también podremos aliviar el sufrimiento del primer grupo de personas. Esas son las cualidades que debemos cultivar. 

El gran salto en ciencia y tecnología, junto con el mal uso de internet y el aumento en el consumo de drogas entre los estudiantes, todo ello está contribuyendo al gran dilema que afrontamos actualmente. 

Por ejemplo, pensemos en la tecnología. Realmente ha revolucionado la vida humana, pero sus aspectos negativos plantean preocupaciones alarmantes sobre el futuro de la humanidad. Ahora vemos a una nueva generación que crece sin conciencia ni valores morales, y ¿cuál es el resultado? Está aumentando la violencia bajo diversos nombres y formas.

Siempre tenemos miedo, ya sea caminando por la calle, comprando en una tienda, trabajando en la oficina, dando el pecho o bañando a nuestro hijo en nuestra casa; incluso tenemos miedo de usar un baño público o de tararear una melodía. Sin embargo, nos enorgullecemos de ser «modernos y sofisticados». 

Antiguamente, era fácil distinguir entre los enemigos y los amigos, pero hoy no es así. Nadie sabe cuándo un amigo puede volverse contra uno, o dónde, cuándo y de qué manera puede atacarte un adversario.

Recuerdo una anécdota al respecto. Una vez, vivía un gamberro de muy mala fama en una pequeña ciudad. Justo antes del atardecer, se situaba en el cruce de la calle principal. Atormentaba a todos los transeúntes. Acosaba a las mujeres, golpeaba a los hombres y les robaba. Por temor a los altercados, la gente empezó a evitar esa zona después de la puesta de sol. Empezaron a utilizar las carreteras secundarias y otras calles. 

Un día, de repente, se extendió la noticia de que el gamberro había enfermado y se había muerto. Por lo general, solo las mujeres se quedaban en casa después del anochecer, pero ahora ya no se veía ni a un solo hombre por la calle. Unos días después, un periodista llegó y se interesó por lo que estaba pasando.

Le explicaron los lugareños que antes por esa zona vivía un gamberro. “Cuando aún vivía, sabíamos donde estaría cada noche, en qué esquina del cruce. Solo teníamos que evitar esa zona y nos encontrábamos fuera de peligro. Pero ahora, es su fantasma el que nos atormenta. Un fantasma no tiene una forma en particular. Nadie sabe cuándo, cómo, dónde y de qué forma nos atacará. Además, será más fuerte que antes porque ahora está en una forma sutil”.

Del mismo modo, nuestros descubrimientos y avances suelen tener un lado negativo. Los problemas, que en otro momento eran evidentes, ahora han pasado de lo obvio a lo sutil, y, por tanto, se han vuelto más fuertes. 

La tecnología es muy importante. Ha aumentado las comodidades y ha vuelto la vida más confortable. Pero, al mismo tiempo, también ha aumentado el abuso de la tecnología, así como sus peligros. Por eso, es esencial una investigación exhaustiva sobre el impacto negativo de cualquier nuevo invento o descubrimiento antes de su desarrollo entre la población.

Nunca se debe permitir que «lo nuevo» pisotee a «lo viejo». El dicho «más vale prevenir que curar» es adecuado en este sentido. Los nuevos descubrimientos también pueden significar nuevos peligros extraordinarios.   Antes de que esa clase de descubrimientos se conviertan en un dolor de cabeza para la sociedad, tenemos que encontrar soluciones para las repercusiones potencialmente negativas y amenazas que se pudieran manifestar. El mundo nos va a ofrecer innumerables experiencias, tanto amargas como dulces. Debemos considerar ambas como oportunidades para la introspección. 

La población mundial es como una hermosa guirnalda hecha de flores de diferentes formas y colores. La diversidad y variedad de las flores se suman a su belleza y su aroma. Esa saludable mezcla de lo diverso es esencial para que florezca la cultura humana. Una sola nación, raza o religión no puede sobrevivir aisladamente. Esta tierra nos pertenece a todos. 

Por supuesto, nuestro gobierno, bajo el competente liderazgo del primer ministro Narendra Modi, ha logrado un gran progreso, lo que está provocando una enorme transformación. Me gustaría poner algunos ejemplos de nuestros diversos proyectos, solo para crear conciencia. 

Hace unos diez años, el áshram adoptó muchos pueblos de la India. Varios de ellos se dedicaban exclusivamente al cultivo del trigo. Su dieta consistía solo en el trigo que cultivaban, por lo que se descubrió que su inmunidad era deficiente, lo que daba lugar a distintas enfermedades. Podían haber intercambiado parte de su trigo por verduras, pero no lo hacían. 

En otro grupo de pueblos no eran conscientes del cambio en el medio ambiente y del cambio climático. Seguían cultivando según el viejo modelo. Debido al cambio en los ciclos de lluvia, sus cultivos fracasaban y tenían que pasar hambre. La mayoría de ellos no deseaba irse del pueblo para trabajar fuera. Entonces, en lugar de marcharse para ganarse la vida, permanecían en sus casas pasando hambre.

En otras aldeas, a causa de los ciclos impredecibles de lluvia y la disminución de los ingresos, cambiaron al cultivo de marihuana. Al principio no estaban dispuestos a revelarlo, pero después explicaron que empezaron a cultivarla porque podían ganar mucho más dinero: medio millón de rupias en tres meses. Vemos como se toman decisiones equivocadas y a raíz de eso se destruyen muchísimas vidas. 

El gobierno ha creado programas específicos para proyectos de recolección de agua de lluvia; pero, desgraciadamente, esos pueblos no sabían solicitar o utilizar esos programas, así que perdían la oportunidad de aprender. En uno de los pueblos adoptados, pusimos en marcha sistemas para recolectar el agua de lluvia, lo que aumentó la producción de cultivos y los ingresos, y abandonaron las malas prácticas. 

En algunos pueblos descubrimos que, por falta de agua potable, estaban bebiendo agua contaminada. Estaban contrayendo enfermedades como el cólera. Para solucionarlo, la universidad investigó y desarrolló un filtro que se llama «Jivámritam» (el néctar de la vida).

Se instaló primero cerca del áshram de Ámritapuri para realizar unas pruebas, y descubrimos que se reducía la incidencia de enfermedades contagiosas como el chikungunya. Después de eso, Amma hizo que se instalaran esos filtros en nuestros pueblos adoptivos, lo que redujo significativamente las enfermedades transmitidas por el agua en esas zonas.  

En otros pueblos, descubrimos que las mujeres tenían que caminar largas distancias cada mañana para buscar agua para el uso doméstico. Dedicaban todo su tiempo a buscar agua y realizar sus tareas. Excavamos pozos en esas zonas, llevándoles el agua a las casas, pero después descubrimos que los que vivían cerca de los pozos con suministro continuo de agua estaban desperdiciándola indiscriminadamente. En cambio, los que venían de más lejos aún la usaban con cuidado. Nuestra universidad ha realizado una app para que se pueda detectar y corregir el despilfarro de agua.

La principal fuente de ingresos en algunos pueblos es la cría de ganado y la producción lechera. A menudo les compraban la leche que producían a la mitad del precio de mercado. Los campesinos pobres trabajaban incansablemente para obtener escasos ingresos, que apenas les servían para llegar a fin de mes. Intervinimos y establecimos una cooperativa de productos lácteos para que los miembros tuvieran un mercado seguro para su leche.   Después, han empezado a obtener buenos ingresos.

En algunos colegios de los pueblos, incluso actualmente, hay muchos niveles mezclados. Por ejemplo, clases de cuarto, quinto, sexto y séptimo compartiendo la misma aula. Los estudiantes se sentaban mirando en cuatro direcciones diferentes, pero solo había un profesor. El mismo profesor enseñaba por turnos a todos los niveles.

Cuando esos chicos pasaban de la enseñanza media a la secundaria, no podían hacer frente a desafíos educativos, como hablar inglés. Los niños que estaban en esa situación se deprimían y abandonaban los estudios. Para evitarlo, el profesorado de nuestra universidad inició unas tutorías personalizadas en línea. Estamos empezando a ver mejoras en los estudios de los niños. 

Una de las limitaciones con las que nos encontramos fue que, a pesar de que el gobierno proporcionaba teléfonos, la falta de una conexión estable de internet en esas zonas hacía que el aprendizaje en línea fuera imposible. En esas zonas, tuvimos que identificar un lugar del pueblo en el que hubiera una buena cobertura de internet y poner allí una pantalla de televisión para que los niños puedan ver y aprender.  

Amma recomienda que otras organizaciones y universidades también adopten este método y ofrecezcan clases en línea para los niños. Durante la pandemia del COVID, el gobierno garantizó que todos los colegios ofrecerían educación en línea a todos los estudiantes; pero muchos niños de los pueblos no podían utilizar ese servicio porque no tenían acceso a internet. 

Hace más de treinta y tres años, construimos pequeñas cabañas en una región forestal (en la zona de Attapadi, en Kérala) para hacer llegar la educación a los niños. Eso fue antes de que fundáramos un orfanato en la zona. Trajimos niños de esos asentamientos tribales y les ofrecimos una educación sólida. Hoy, muchos de esos niños han completado los estudios superiores y algunos se han convertido en ingenieros. En la actualidad, dirigimos el orfanato para cuatrocientos niños. 

Ahora, en la mayoría de los pueblos se han creado colegios. Pero, a menudo, los niños tienen que caminar kilómetros para llegar al autobús escolar, especialmente en las regiones montañosas. Si hay tres estudiantes que van al colegio en una familia, tienen que pagar una media de tres mil rupias al mes por la tarifa del autobús. Debido a ese gasto, el absentismo escolar ha aumentado. Para tales estudiantes, el ashram ha patrocinado su educación, que incluye tasas de matrícula, tasas de transporte y fondos para materiales educativos.

Para la electricidad, el gobierno suministra la energía, pero en ciertos lugares el voltaje es bajo, por lo que los estudiantes no pueden utilizar los recursos proporcionados para la educación en línea de manera efectiva. Instalar transformadores parece que resulta muy caro. Para responder a ese problema, hemos instalado paneles solares que suministran energía eléctrica sin interrupciones y que les permite estudiar con el servicio en línea. En otras zonas, hemos desarrollado microcentrales hidroeléctricas utilizando las cascadas ya existentes como fuentes de energía renovable, y la electricidad generada se utiliza para el pueblo. 

En relación con la salud, una de las disposiciones del gobierno consiste en proporcionar vitaminas y otros suplementos a las mujeres embarazadas. Sin embargo, eso no es suficiente para garantizar la salud fetal. Por ejemplo, añadir fertilizante a un árbol de mango que ya ha empezado a florecer no hace que dé frutos. Los frutos aún pueden marchitarse y caer, atrofiarse en el crecimiento o infestarse de gusanos. 

Las mujeres deberían recibir desde la infancia una alimentación nutritiva que desarrolle su inmunidad. Las mujeres de los pueblos deben recibir los conocimientos necesarios para plantar árboles ayurvédicos y cocinar diferentes platos con esas hojas. Eso estimulará su sistema inmune. Este cambio salvaguardará la salud de la mujer durante el embarazo y evitará la muerte materna e infantil.

Es difícil conseguir médicos y profesores para trabajar en zonas remotas. Hace treinta y tres años, creamos un hospital tribal en Kalpetta (Wayanad, Kérala). De alguna manera, como dos ángeles caídos del cielo, pudimos conseguir que dos médicos trabajaran allí. Llegaron con un profundo espíritu de servicio. Sin embargo, ningún paciente estaba dispuesto a acudir al hospital. 

Esos médicos tenían que salir a atenderlos en sus aldeas tribales, llevándoles paquetes de comida y otros artículos, ofreciendo sus servicios de puerta en puerta para examinar y atender a los pacientes. De esa manera, cultivaron buenas relaciones con las comunidades y ahora una media de trescientos pacientes visita los hospitales cada día. 

Cuando llevábamos a cabo las reuniones comunitarias en la aldea, asistían tanto hombres como mujeres, pero solo hablaban los hombres, a pesar de que la presidenta del pánchayat era una mujer. Las mujeres se quedaban calladas. Cuando nos dimos cuenta de que no conoceríamos la opinión de las mujeres en el encuentro comunitario, iniciamos reuniones por separado con ellas. Para nuestra sorpresa, las mujeres empezaron a expresarse claramente. 

Lo primero que debemos hacer cuando vayamos a un nuevo pueblo es comprender sus normas y prácticas culturales. Hace diez años, adoptamos más de ciento ocho pueblos; ahora trabajamos con más de quinientos. Para comprender los sistemas y las perspectivas sociales, hemos dado empleo a un mínimo de dos personas de cada pueblo. 

Otra preocupación inmediata es la salud mental de los niños tras la pandemia del COVID. Los niños parecen bastante diferentes de lo que eran antes. El cuarenta por ciento de los niños parecen tener una apariencia completamente diferente. Lo que tienen es el comienzo de una depresión y ansiedad que resulta del uso excesivo de teléfonos inteligentes. Han perdido interés en sus estudios. Un gran número de estudiantes también se han vuelto adictos a las drogas. 

Hace quince años, Amma había alentado a los devotos médicos de algunos países a que proporcionaran esos servicios a los niños en las escuelas de cada ciudad. Esta sugerencia procede de la experiencia de haber visto el cambio producido en aquellos niños. Si lo detectamos al principio y ofrecemos el asesoramiento oportuno, se puede evitar que un problema psicológico eche raíces.

Esto es lo que se puede hacer: los psicólogos y los psiquiatras que tienen un corazón servicial pueden comunicarse con los colegios y los institutos y ofrecerles a esos estudiantes dos o tres horas de asesoramiento gratuito a la semana. 

Pienso que, en los lugares donde no hay médicos disponibles, podríamos ofrecer un servicio de clínicas móviles en vehículos y realizar regularmente campamentos de salud en zonas apartadas. Se pueden ofrecer servicios de telemedicina para el diagnóstico y tratamiento a distancia de pacientes utilizando la tecnología de las telecomunicaciones. 

Antes, el estiércol de las vacas se aplicaba a las heridas para acelerar la curación, pero si se hace actualmente la herida se infecta. Todo lo que antes era medicinal ahora es tóxico. En el pasado, el ganado se alimentaba con tortas de sésamo, maní y coco, y heno libre de pesticidas. Por consiguiente, todo lo que provenía de la vaca, la leche, la orina y el estiércol, era medicinal.

Hemos aumentado por cinco el uso de los pesticidas. Ahora todo el forraje del ganado se rocía con pesticidas, y todo lo que antes era medicinal, ahora es tóxico. Así de contaminado está el mundo. Es importante concienciar a la gente. Para un diabético no es suficiente con tomar la medicina, también tiene que mantener una dieta correcta.

El honorable primer ministro Narendra Modi ha iniciado muchos proyectos importantes. Lo que hace falta urgentemente en este momento son buenos líderes con una visión holística. No necesitamos a los que hablan el lenguaje de la guerra, sino a aquellos que difunden el mensaje de la paz. El mundo no necesita hoy separación y división, sino unión y unidad.

La mente es como un par de tijeras, mientras que el corazón es como una aguja. Para hacer un traje que se pueda usar, hay que cortar y dividir con las tijeras y unir y coser con la aguja. La mente se debe utilizar en el lugar adecuado y el corazón se debe utilizar en el suyo. 

El corazón es como un paracaídas. Si no se abre, estamos en peligro. Que todos tengamos un corazón amplio que pueda unir a las personas y eliminar todas las diferencias. 

La India, Bhárat, es la tierra de la espiritualidad. Las vibraciones de la ascesis espiritual y del sacrificio de nuestros antiguos rishis impregnan la atmósfera hasta nuestros días. Los rishis percibieron que «el atma, la conciencia, que habita en todos y cada uno de los objetos de la creación, sensibles e inertes, es la misma, y yo soy esa Verdad Suprema». Comprendiendo eso, su oración era:

sarvé bhavantu sukhinah, 

sarvé santu nirámaya,

sarvé bhadrani pashyantu, 

ma káschit dukhabhg bhavet.

 

Que todos los seres sean felices y no tengan penas. Que todos veamos solo lo bueno que hay en cada cosa. Mientras nos damos prisa por conectarnos a la ciencia, la tecnología e internet, hay muchos campos de los que nos hemos desconectado completamente. Nos hemos desconectado de nuestro verdadero ser, nuestro atma.

Nos hemos desconectado de nuestro entorno y de la naturaleza. Nos hemos desconectado del amor y de la vida, y eso nos ha desconectado de Dios. Lo más grave es que nos hemos desconectado de los valores espirituales, que pueden sanar todas las desconexiones de nuestra vida. 

Hay una educación para ganarse la vida y una educación para la vida. La educación para la vida requiere una comprensión de los principios esenciales de la espiritualidad. La educación para la vida climatiza la mente, mientras que la otra proporciona una climatización externa.

El ser humano ha aprendido a volar como un pájaro y a nadar como un pez, pero ha olvidado caminar y vivir como un ser humano. En el Sanatana Dharma, el Creador y la creación no son dos, sino uno. El sol no necesita una vela que le ilumine el camino. Igual que el oro es inherente a los adornos de oro, los adornos de oro son inherentes al oro.

Ved a Dios en los demás y amadlos y servidlos como tales. Aun conduciendo con cuidado, otra persona puede conducir irresponsablemente y chocar con nosotros.  Por eso, la gracia de Dios es necesaria en todas las situaciones. Para recibir esa gracia hacen falta acciones positivas por nuestra parte.

Hay un ritmo subyacente en nuestro universo; el universo y todos los seres vivos que hay en él están inquebrantablemente vinculados. El cosmos es como una inmensa red interconectada. Pensad en una red extendida y cuatro personas que la sostienen por las cuatro esquinas. Si se sacude ligeramente una esquina, la vibración se siente en toda la red. 

Del mismo modo, lo sepamos o no, todas nuestras acciones repercuten en toda la creación, sea que las realice un individuo o un grupo. Así que no pensemos: «cambiaré cuando ellos lo hayan hecho». Al contrario: aunque ellos no cambien, si nosotros lo hacemos, podremos provocar ese cambio en los demás.

Desde la antigüedad, «el mundo es una familia» ha sido en mantra de la tierra india. Aún hoy lo es, y lo seguirá siendo en el futuro. La presidencia de las naciones del G-20 es una oportunidad única para dar ejemplo de esta verdad ante el mundo.  Que esta iniciativa emprendida por el honorable primer ministro Shri Narendra Modi y el gobierno dirigido por él inspire un cambio de perspectiva en el mundo.

Que se enciendan innumerables lámparas a partir de esta llama y se lleven por todo el mundo. Que el sonido de la caracola de este gran yajña (ofrenda sagrada) resuene en todo el mundo. Que abra las puertas cerradas de los corazones humanos. Que lleve la luz a todos los lugares. Que os convirtáis en la luz.

Si queremos que nuestras acciones den el resultado deseado, hacen falta tres factores: 1) Realizarlas en el momento adecuado; 2) esfuerzo personal; y 3) la gracia de Dios. 

A veces planeamos viajar lejos. Entonces, salimos de casa temprano por la mañana.  Aunque salgamos pronto, nuestro coche se puede averiar y es posible que no lleguemos al aeropuerto a tiempo. O, al llegar al aeropuerto, podemos enterarnos de que el motor del avión tiene algún problema mecánico o que, por inclemencias atmosféricas, no puede volar.

Necesitamos la gracia de Dios para que nuestras acciones sean completas, y las buenas acciones atraen la gracia de Dios.

Namah Shivaya

L'honorable presidenta de l'Índia, Droupadi Murmu, visita Amma

La presidenta també es va reunir amb sis membres del Parlament de Mèxic que són a Amritapuri com a part de les iniciatives del Civil 20 de Amma.

L'honorable presidenta de l'Índia, Droupadi Murmu, va arribar a Amritapuri per trobar-se amb Amma durant la visita de sis dies per Kerala, Tamil Nadu i Lakshadweep. Swami Amritaswarupananda Puri li va donar la benvinguda a la porta de l'Ashram i els sannyasinis van estendre la tradició cultural de posar garlandes a la presidenta i obsequiar-la amb un xal. Lal presidenta Murmu i Amma van tractar assumptes d’interès comú durant mitja hora en una reunió privada.

Com a presidenta del país, marca tres fites importants. La president Murmu és la primera persona d’una comunitat tribal a ocupar el càrrec. Les tribus de l'Índia estan designades oficialment pel Govern de l'Índia com a minories etnolingüístiques i es troben entre els grups socioeconòmics més desafavorits. A més, és la persona més jove a haver ocupat el càrrec i la primera nascuda en una Índia independent després de la dissolució del domini britànic el 1947.

La presidenta Murmu va estar acompanyada per Arif Mohammad Khan, governador d'estat de l'Índia per a Kerala. La Dra. Maneesha V Ramesh, Rectora de Amrita Vishwa Vidyapeetham, va fer una breu exposició als convidats sobre les iniciatives humanitàries de la universitat i com s'estenen a la xarxa benèfica mundial de Amma.

A més, la presidenta Murmu va celebrar una reunió informal amb sis membres del Parlament de Mèxic que estan visitant Amma com a part de les iniciatives del Civil 20 (C20) i Grup dels 20 (G20). Amma és presidenta de C20, un grup de participació oficial de la presidència del G20 de l'Índia que representa la societat civil i les organitzacions no governamentals.

Foto 1:La Presidenta va arribar a Amritapuri com a part de la seva gira de sis dies per Kerala, Tamil Nadú i Lakshadweep.

Foto 2: La Brahmacharini Amrita Chaitanya va aplicar Tilak a la Presidenta.

Foto 3: La Dra. Maneesha V Ramesh, Rectora de la Universitat Amrita va fer una breu exposició als convidats sobre les tasques humanitàries globals de l'ashram.

India’s Honourable President Droupadi Murmu visits Amma

The President also met with six members of Mexico’s Parliament who are in Amritapuri as part of Amma’s Civil 20 initiatives.

India’s Honourable President Droupadi Murmu arrived in Amritapuri to meet Amma during her six-day visit to Kerala, Tamil Nadu, and Lakshadweep. She was welcomed by Swami Amritaswarupananda Puri at the Ashram gate, and Sannyasinis extended the cultural tradition of garlanding the President and presenting her with a shawl. President Murmu and Amma then discussed matters of common interest for half an hour in a private meeting.

As the country’s President, she marks three important milestones. President Murmu is the first person from a tribal community to hold the position. India’s Tribes are officially designated by the Government of India as ethnolinguistic minorities and among the most disadvantaged socio-economic groups. In addition, she is the youngest person to have ever held the post and the first born in an independent India after the British rule dissolved in 1947.

President Murmu was accompanied by Arif Mohammad Khan, India’s Governor of State for Kerala. Dr. Maneesha V Ramesh, Provost of Amrita Vishwa Vidyapeetham, gave a brief walkthrough to the guests on the humanitarian initiatives of the university and how that extends to Amma’s global charitable network.

In addition, President Murmu held an informal meeting with six members of Mexico’s Parliament who are visiting Amma as part of the Civil 20 (C20) and Group of 20 (G20) initiatives. Amma is Chair of C20, an official engagement group of India’s G20 Presidency that represents civil society and non-governmental organisations.

Photo 1: The President arrived in Amritapuri as part of her six-day visit to Kerala, Tamil Nadu, and Lakshadweep.

Photo 2: Brahmacharini Amrita Chaitanya applied Tilak to the President.

Photo 3: Dr. Maneesha V Ramesh, Provost of Amrita University, gave a brief walkthrough to the guests about the Ashram’s global humanitarian work.

Tienes que aceptar nuestras cookies para poder disfrutar de la mejor experiencia posible en este sitio Web. We use cookies to improve our website and your experience when using it. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

  I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive Module Information