AYUDH Europa presenta la seva Declaració

per Andreas Christensen d'AYUDH Europa

Tres membres d’AYUDH Europa van viatjar a Nova Delhi per assistir al Primer Congrés Mundial sobre Amabilitat organitzat per UNESCO MGIEP. L'objectiu del congrés era la valoració d'importants competències com l'empatia, la compassió, l'atenció plena o la investigació crítica per permetre als joves transformar i construir una pau duradora en les seves comunitats. MGIEP és l'Institut d'Educació Mahatma Gandhi de la UNESCO per la Pau i el Desenvolupament Sostenible.

AYUDH Europa va estar representada per tres dels seus membres: Andrea Goikolea (Espanya), Aiknaath Jain (Regne Unit) i Sarah Keil (Alemanya). Durant els primers tres dies, van participar en la Formació d'Integritat Compassiva i van desenvolupar diversos tallers sobre el tema de l'amabilitat i la prevenció de l'extremisme violent.

L'últim dia del congrés, Andrea i Aiknaath van participar en dos debats d'alt nivell des del podi del Congrés. Andrea va ser panelista de Talking Across Generations on Education, on la discussió es va centrar en la millor manera de prevenir l'extremisme violent. Aiknaath va participar en el panell sobre Agència Juvenil.

L'equip de AYUDH també va presentar la seva recent Declaració sobre Diversitat Cultural i va contribuir a la Declaració oficial de l'ONU sobre l’Amabilitat. El document d’AYUDH es comparteix àmpliament en múltiples nivells a través d'encarregats en la presa de decisions i polítiques locals, tant nacionals com internacionals.

AYUDH Europa va treballar com a col·lectiu per establir la Declaració en el seu Cimera de la Joventut de juliol de 2019, que es va celebrar en el M.A. Center de Hof Herrenberg, Alemanya. Allà, 300 joves van tractar sobre el paper de l'educació en la diversitat i la inclusió. Per preparar-se anticipadament, van mantenir debats previs a les xarxes socials al voltant d'aquestes quatre qüestions:

  1. 1. Quin tipus de societat europea observes avui, especialment pel que fa a la diversitat i la inclusió?
  1. 2. Per què hem de promoure una societat diversa? Quins són els beneficis? Quins són els riscos?
  1. 3. Com pot l'educació fomentar una mentalitat de comprensió i obertura i fomentar una societat basada en els valors de respecte i inclusió?
  2. 4. Qui és responsable de promoure la diversitat i la inclusió a Europa? Són els governs, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, la societat civil o l'individu? Què poden aportar les organitzacions juvenils com AYUDH referent a això?

El 19 de juliol, es van reunir per a la discussió oficial de iTAGe on el Dr. Jens Zimmermann, diputat del govern alemany, va pronunciar les paraules d'obertura:

"En iniciatives com aquestes, comences a parlar sobre les teves pròpies experiències personals de la teva ciutat natal, el teu poble, el teu país, i t'adones de moltes similituds, però també de moltes diferències. És genial reunir aquestes experiències i tornar a casa amb noves idees. Espero que tinguin moltes idees i experiències noves i ampliïn les seves perspectives.”

Després de la sessió d'obertura, els participants es van dividir en quatre grups per explorar més a fons les quatre preguntes. Els panelistes juvenils seleccionats van prendre notes durant les discussions en cada subgrup; Layana Bormanis, 18 anys d'Alemanya, Gwenoline Bertrand, 20 anys de França, Pablo Banqueri Cardona, 24 anys d'Espanya, i Arjun Clare, 19 anys del Regne Unit.

Aquests panelistes juvenils després van transmetre els resultats del seu grup durant el panell de discussió formal amb tres experts principals: Bri Dipamrita, presidenta de Embracing the World France; Dr. Joost Mönks, Director Executiu de NORRAG (Xarxa de Polítiques Internacionals i Cooperació en Educació i Formació); i Niklas Nienass, acabat d'elegir membre del Parlament Europeu (MEP) per Alemanya.

Aquesta discussió formal va ser moderada per Jani Toivola, exparlamentària de Finlàndia. Abans d'obrir el diàleg, va comentar:

"Com a comunitat, sempre hem de recordar que, per més persones que hi hagi a la sala, hi ha diferents tipus d'històries. Diferents formes de vida, diferents tipus de valors, diferents tipus de mentalitats, diferents tipus de talents. Tots tenen alguna cosa a oferir.”

En obrir la discussió de les quatre preguntes, Layana va presentar el resultat del seu grup on la gent va sentir que, tot i que hem creat una comunitat forta i diversa a Europa, encara queda feina per fer:

“Els governs haurien de centrar els esforços de finançament més en oportunitats d'aprenentatge no formal. Ensenyar habilitats socials i aprendre més que el coneixement bàsic promourà la diversitat i la inclusió en la societat.”

D'acord amb aquest punt, Niklas Nienass, eurodiputat d'Alemanya, va apreciar que hi ha diferents estils d'aprenentatge i que els sistemes educatius actuals necessiten actualitzar-se i diversificar-se perquè tothom pugui aprendre de la manera que millor els convingui. També va parlar sobre el paper que poden exercir els joves per cridar l'atenció dels governs i els mitjans de comunicació:

"Tots vosaltres teniu molt poder simplement parlant amb la gent, sent amables amb la gent i incloent-los en les discussions. És una cosa difícil de fer, però serà fructífer a llarg termini."

A continuació, Gwenoline presentà les troballes del segon grup, que va arribar a la conclusió que la diversitat és el nostre estat natural com a éssers humans, i aquesta és una de les nostres majors fortaleses. No obstant això, les seves troballes van arribar amb un advertiment:

"La diversitat és llibertat, per la qual cosa hem de tenir molta cura en no forçar-la. La llibertat no ha de ser forçada.”

Bri Dipamrita ha manifestat que la idea de la diversitat és simplement un fet, i va concloure que la manca d'acceptació de la diversitat prové de la manca d'acceptació dins nosaltres mateixos:

"Dins nosaltres tots som diversos, però no unificats. Per fora expressem inseguretat i por a la diversitat, perquè ens retorna a una diversitat dins de nosaltres que no vam acceptar. Cada vegada que rebutgem a algú, podem estar segurs que hi ha alguna cosa dins nostre que no acceptem.”

En parlar sobre les troballes del tercer grup sobre el paper de l'educació en el foment de l'obertura a la societat, Pablo va tractar sobre els sistemes educatius que de vegades es desconnecten de la realitat. Van arribar a la conclusió que la clau de l'èxit de l'educació, però, depèn dels mestres:

"Els mestres tenen una gran responsabilitat cap als valors que aprenem. Si els mestres promouen valors ètics, això pot determinar el camí de la vida d'algú. Hem de pensar quins són els valors que volem establir per al nostre sistema educatiu europeu.”

El Dr Mönks va estar d'acord amb el seu veredicte i va comentar: "Si un mestre realment no estima l'ensenyament, com poden transmetre l'amor per l'aprenentatge?"

Va parlar sobre la necessitat que les escoles adoptin un enfocament de "cap, cor, mans" a l'educació, i es va referir a la Universitat Amrita com a exemple:

“El treball que realitza la Universitat Amrita està orientat a arribar a través de l'educació als més vulnerables de la societat, per donar-los les habilitats bàsiques que els permeti posar-se drets. La universitat que Amma ha construït és un exemple de compassió en acció i de tractar de distingir-se a través de la compassió. Hem de portar aquest amor i aquest cor a l'educació.”

Arjun presentà els resultats finals del grup del seu diàleg sobre qui és responsable de la promoció de la diversitat a Europa. Segons el seu grup de discussió, tot i que les institucions i les persones en tots els nivells de la societat tenen una responsabilitat compartida, es deu principalment al govern i als propis individus. En particular, es va pensar que els governs tenen la gran responsabilitat de pressionar les institucions educatives per inculcar aquests valors en els seus estudiants:

"Hi ha una capacitat particular perquè els joves, particularment els molt joves, aprenguin i s'adaptin a noves formes de pensar. Fomentar aquests valors dins de l'educació pot ser un mètode molt poderós per promoure la diversitat i la inclusió.”

La col·laboració d’AYUDH Europa i UNESCO MGIEP continuarà en el futur. Com a part de la campanya Kindness Matters for the SDGs, AYUDH Europa està implementant deu activitats locals en suport dels objectius d'autodesenvolupament a Europa en 2019. Vint històries personals dels membres d’AYUDH contribuiran a la plataforma digital de la campanya.

La Cimera Europea de la Joventut "Celebrant la Diversitat" va comptar amb el suport de la Unió Europea, l'Estat de Hesse i el MGIEP de la UNESCO i es va dur a terme en col·laboració amb Embracing the World i el Moviment No Hate Speech (sense odi en l'expressió).

Aquesta iniciativa de 2019 és continuació de l'èxit d'una col·laboració similar el 2017, on AYUDH Europa va ser la primera organització de la societat civil seleccionada pel MGIEP de la UNESCO per organitzar el programa Talking Across Generations on Education (iTAGe) organitzat de forma independent.

Foto 1: Sarah Keil (Alemanya) d’AYUDH es dirigeix ​​al Primer Congrés Mundial de Joves sobre Bondat de l'MGIEP de la UNESCO.

Foto 2: Aiknaath Jain (Regne Unit) també va representar a AYUDH al congrés.

Foto 3: Andrea Goikolea (Espanya) va ser la tercera persona de l'equip d’AYUDH Europa a assistir-hi.

Foto 4: Els assistents al congrés van participar en formació d'integritat compassiva amb tallers sobre el tema de la bondat i la prevenció de l'extremisme violent.

Foto 5: AYUDH Europa va treballar col·lectivament per desenvolupar la seva Declaració sobre la Diversitat Cultural durant la seva Cimera de Joves de 2019. Bri Dipamrita assessora d’AYUDH France va manifestar que la diversitat és simplement un fet, i va concloure que la manca d'acceptació de la diversitat prové de la manca d’acceptació dins nosaltres mateixos.

Foto 6: Els participants de la cimera juvenil es van dividir en quatre grups per explorar quatre conceptes centrals sobre la diversitat cultural.

Foto 7: Debat sobre per què promoure una societat diversa és beneficiós per a la col·lectivitat.

Foto 8: Gwenoline va representar un dels quatre grups i explicar la seva idea que la diversitat és el nostre estat natural com a éssers humans.

Foto 9: El grup d’Arjun va emfatitzar que els governs tenen la responsabilitat essencial de pressionar les institucions educatives per inculcar valors diversos en els seus estudiants.

Foto 10: Foto grupal de mentors, organitzadors i portaveus dels quatre subgrups de la cimera juvenil.

Tienes que aceptar nuestras cookies para poder disfrutar de la mejor experiencia posible en este sitio Web. We use cookies to improve our website and your experience when using it. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

  I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive Module Information