“Vam decidir centrar-nos a anar com a voluntaris de Amma. Acceptar incondicionalment amb cors oberts tots els que coneixem”, diu Pierre. “No venim amb molt, però establim relacions de confiança. Visitem setmanalment, fent la mateixa ronda, coneixent les mateixes persones. Saben que ens veuran i això forma un vincle”.

Conegut com 'Les Maraudes', en aquest context traduït com els rondadors, el projecte ara també està actiu a les ciutats de Lió, Marsella, Tolosa, Grenoble, Clermont-Ferrand, Le Havre, Chartres, Lorient i Dreux. Els voluntaris treballen amb el pensament constant de “I si aquesta persona fos jo?”

Els equips d'unes tres o quatre persones comencen oferint articles pràctics, com una mica de menjar, una beguda calenta, roba, subministraments mèdics, mantes i fins i tot gorres d'abric teixits per voluntaris. Aquest suport immediat ajuda a assolir una expressió d'atenció a les persones que viuen en situacions precàries.

“Anem amb coses simples, potser sopa casolana amb verdures orgàniques, només per trencar el gel i establir-hi un vincle. D'aquesta manera, moltes de les persones comencen a donar-nos la benvinguda mentre intentem escalfar els cors”, diu Pierre.

França té un número d'emergència, el 115, que les persones sense llar poden trucar per a un refugi temporal immediat. També hi ha molts altres grups de suport a persones sense llar que visiten els carrers amb objectius específics: assistència mèdica, subministrament d'aliments, accés a subministraments bàsics, etc.

ETW França va decidir adoptar un enfocament que creés accés als serveis existents mitjançant l'establiment de relacions contínues amb les persones sense llar. Els voluntaris registren informació sobre qui coneixen i controlen com els està anant.

Un cop s'estableix la confiança, els voluntaris ofereixen informació perquè els beneficiaris accedeixin als recursos per a les seves necessitats a llarg termini. Això inclou serveis per a la provisió d'aliments, habitatge, atenció mèdica i suport psicològic.

“Simplement creem una connexió amb les persones sense llar en escoltar”, diu Lydie, una altra voluntària. “El treball humanitari de Amma tracta de l'amor en acció, i això és allò que el món necessita. La pobresa és una creació de la humanitat, però una mà estesa amb un somriure, una escolta amable, compartir una mica de sopa, això també és una cosa que la humanitat pot crear”.

Els equips també estan connectats amb treballadors socials que accedeixen a recursos per reintegrar les persones sense llar a la societat, inclòs el suport del govern, l'habitatge, l'educació i la capacitació laboral. Però sovint les persones sense llar que coneixen diuen que no confien en els treballadors socials, i si aquest és el cas, els voluntaris mantenen la relació i tornen a intentar-ho la propera vegada.

“Tenen dret a dir que no. No podem forçar res. Li expliquem que serem aquí. Diem: 'Estàs fart? Ho entenc'”, diu Pierre.

El treball voluntari requereix capacitació, ja que hi ha alguns riscos relacionats amb la feina als carrers. Cada equip té algú que vigila l'entorn circumdant i assenyala els propers passos. La majoria de persones sense llar es troben en un estat d'angoixa i, de vegades, exhibeixen un comportament agressiu. L'abús de substàncies tòxiques és un problema comú i això també cal avaluar-lo amb cada interacció.

Hervé diu que, al principi, la feina voluntària era intimidant. “Al principi, estava atrapada en els meus pensaments i em vaig convertir en la prioritat! Ara entenc que ser sincer, autèntic i assentat al cor fa que aquesta intimidació desaparegui. Durant aquestes reunions, som un. Si aquesta impressió d'unitat s'esvaeix és perquè el cap ha recuperat el domini sobre el cor”.

El projecte manté un enfocament pràctic basat en el que cal i no s'ha de fer en interactuar amb les persones sense llar. Cada nou participant estudia manuals creats per Les Maraudes que es basen en documents del govern francès. La feina als carrers comença amb membres de l'equip experimentats. Els voluntaris han de prendre una decisió clara sobre si aquesta és una activitat que realment és per a ells, ja que les tasques requereixen persones de peus a terra.

“De vegades, el comportament de les persones sense llar pot ser groller. Quan estem estressats, entrem a les nostres habitacions i tanquem la porta. Aquesta gent no té portes”, diu Pierre.

“Els nostres voluntaris necessiten aprendre a fer servir aquestes interaccions de comportament i l'impacte que pot tenir en ells mateixos. Interactuar amb les persones sense llar és vist com un tabú per alguns i, de vegades, la gent s'espanta. De vegades, els voluntaris també tenen por de no dir o fer el que és correcte. Així que comptem amb psicòlegs per recolzar els voluntaris quan necessiten ajuda.”

Les Maraudes també han creat una xarxa general de voluntaris que es reuneixen un cop al mes en línia per recolzar-se mútuament i, un cop l'any, fan un retir en persona al Centre Amma de Ferme du Plessis a Pontgouin, al nord de França .

Al llarg dels anys, han cobrat vida altres enfocaments innovadors. A Chartres, es va iniciar una associació amb els treballadors socials de l'àrea per portar les persones sense llar al Centre Pontgouin per retirar-se una setmana. A Dreux, dos voluntaris treballen amb un treballador social per ajudar les persones a reintegrar-se a la societat.

“La gent que coneixem està molt contenta. No tenim gaire per donar, però les persones sense llar que cuidem diuen que estem marcant una gran diferència en les seves vides. Però en realitat som nosaltres els que més ens beneficiem. Quan estem rondant, ens sentim molt bé. Som transformats. Està canviant les nostres vides”, diu Pierre.

Les Maraudes és una iniciativa que no requereix gaires recursos físics, ja que sobretot el que cal és temps. Si esteu interessats en establir un projecte similar per a les persones sense llar a la vostra àrea, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres:

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Foto 1: Els equips de tres o quatre persones comencen oferint articles pràctics, com una mica de menjar, una beguda calenta, roba, subministraments mèdics i mantes
Foto 2: Quan s'estableix la confiança, els voluntaris brinden informació a les persones que coneixen per accedir als recursos per a les seves necessitats a llarg termini
Foto 3: Els voluntaris creen una connexió escoltant atentament allò que expressen les persones sense llar
Foto 4: Durant el COVID-19, els voluntaris van prendre totes les precaucions per continuar amb la feina
Foto 5: Els nens participen fent targetes i dibuixos per a les persones que coneixeran els equips
Foto 6: El treball voluntari requereix capacitació, ja que hi ha alguns riscos relacionats amb la feina als carrers