Amma es postra davant de tots i totes, que sou l'encarnació de l'Amor Pur i la Consciència Suprema. Amma està molt contenta de participar en aquesta cimera, una de les conferències més apreciades del C20, i de reunir-se personalment amb els distingits membres del comitè directiu, els ponents de les OSCs i de les ONGs.
La humanitat s'enfronta avui a molts reptes extraordinaris. Hi ha també nombrosos desafiaments en nivells més subtils, que potser no podem percebre o comprendre. En aquest moment, l'ésser humà necessita dues qualitats: la saviesa de reconèixer el problema i l'actitud mental i la intel·ligència necessaris per corregir-ho.
Malauradament som com un estudiant que es posa a estudiar el dia abans de l'examen. Només pensem correctament quan estem a punt del desastre. Només aleshores ens adonem que hem de fer alguna cosa.
La pandèmia del COVID ha estat un període de prova que ha durat tres anys llargs. Mentre es passava aquesta crisi, la gent va decidir fer les coses millor en el futur. Molts van fer un vot de canviar de perspectiva. No obstant, aquesta classe de decisions no duren gaire. La gent, inevitablement, torna als seus vells hàbits.
El futur no pertany a les entitats individuals, que estan dividides, sinó a les que es relacionen i cooperen amb les altres. Els països i les societats que intenten aixecar-se per elles mateixes, difícilment ho aconsegueixen. Aquesta és una advertència de la naturalesa a la humanitat. Per tant, que el nostre mantra sigui “relacionar-se”, no “individualitzar-se”.
La humanitat té un cert grau de llibertat per triar com viure. No obstant, no podem canviar les lleis de la natura a voluntat, com si canviéssim els canals de la televisió. L'estil de funcionament de Déu i de la natura és integrador. L'exclusió és només un estil de l'ésser humà.
Tots els qui viuen en aquest món han d'obeir la llei universal de la inclusió. Si intentem imposar per la força lleis excloents, això només redundarà en desarmonia i perill. El que estem experimentant avui és el resultat de moltes persones que interfereixen en l'estructura de l'univers. A més d'intentar canviar la situació externa, també cal estar preparats per canviar la nostra mentalitat.
Abans els pares aconsellaven als seus fills que es portessin bé, diguessin la veritat, fossin afectuosos amb tothom, ajudessin els altres i estudiessin bé. Però avui veiem com alguns pares ensenyen els seus fills aconsellant-los a «ser intel·ligents, espavilats, triomfadors i no relacionar-se amb persones inferiors».
La meva mare biològica em va ensenyar amb el seu propi exemple fa seixanta-cinc anys. Al poble on vaig néixer hi havia unes mil cases. La majoria eren famílies conjuntes, amb molts membres que vivien agregats. Només al voltant d'un centenar de famílies eren adinerades. Altres famílies es guanyaven la vida cada dia pescant. Només menjaven si guanyaven diners aquell dia. En cas contrari, passaven gana. No tenien comptes bancaris.
Si el menjar estava a punt a casa nostra abans que al dels altres, la meva mare pensava primer a la casa dels veïns i deia: “aquest veí encara no ha tornat de pescar, els seus fills deuen tenir gana”. Empaquetava menjar per a dos o tres dels nens i em demanava que se l'emportés. Alhora, estava preocupada pels seus propis fills i ens deia: “espereu una mica, en un moment us posaré el menjar”.
Si arribava alguna visita inesperada, la meva mare els donava menjar a ells primer i després ens donava a nosaltres aigua d'arròs amb coco ratllat. Fins i tot quan la visita havia marxat, la meva mare es preocupava per si el convidat se n'anava satisfet i amb l'estómac ple. Aquest era l'exemple que les nostres mares ens donaven des de la infantesa.
Al món d'avui, ser amable i sol·lícit pot ser vist com un signe de debilitat, i l'engany i la falsedat com a fortaleses. Per exemple, Dhritarashtra i Gandhari (la parella reial del Mahabharata) van criar el seu malvat fill, Duryódhana amb aquesta mateixa mentalitat irracional cap a la qual es dirigeix la nostra societat.
Els bons valors haurien de ser ensenyats als nens des d'una edat molt primerenca, tant a casa com a les escoles. Quan es camina sobre aquest ciment, les impressions queden per sempre. De la mateixa manera, quan els valors es donen a una edat primerenca, romanen durant tota la vida i beneficien a un mateix i els altres.
Quan era a quart grau, d'això fa seixanta anys, hi havia una seixantena de nens en una classe. Al voltant del quinze o vint per cent portaven el dinar a l'escola. La resta bevia una mica d'aigua durant el dinar i s'asseien en silenci sota un arbre, passant gana. També s'havien saltat l'esmorzar.
Tenia una amiga que vivia a dues portes de casa meva. Solia portar un gran dinar, però només menjava una petita part i tirava la resta. Li vaig dir: “portes més menjar del que necessites, per què no compartim totes dues el nostre menjar amb alguna companya de classe que tingui gana?”
L'amiga hi va estar d'acord. Després de dos o tres dies, alguns nens més es van unir a nosaltres per compartir el menjar. En uns quinze dies, tots els nens famolencs estaven convidats a compartir el menjar amb els altres. D'aquesta manera, si en som conscients, podem assolir una veritable transformació.
Les persones experimenten dues classes de pobresa en aquest món. La primera és la pobresa d’aliment, roba i habitatge. La segona és la pobresa d’amor i compassió. Si tenim amor i compassió, també podrem alleujar el patiment del primer grup de persones. Aquestes són les qualitats que cal cultivar.
El gran salt en ciència i tecnologia, juntament amb el mal ús d'internet i l'augment del consum de drogues entre els estudiants, tot això contribueix al gran dilema que afrontem actualment.
Per exemple, pensem en la tecnologia. Realment ha revolucionat la vida humana, però els aspectes negatius plantegen preocupacions alarmants sobre el futur de la humanitat. Ara veiem una nova generació que creix sense consciència ni valors morals, i quin és el resultat? Està augmentant la violència sota diversos noms i formes.
Sempre tenim por, ja sigui caminant pel carrer, comprant a una botiga, treballant a l'oficina, donant el pit o banyant el nostre fill a casa nostra; fins i tot tenim por de fer servir un bany públic o de taral·lejar una melodia. No obstant, ens sentim orgullosos de ser «moderns i sofisticats».
Antigament era fàcil distingir entre els enemics i els amics, però avui no és així. Ningú sap quan un amic es pot tornar contra un, o on, quan i de quina manera pot atacar-te un adversari.
Recordo una anècdota sobre això. Un cop vivia un gamberro de molt mala fama en una petita ciutat. Just abans del capvespre, se situava a la cruïlla del carrer principal. Turmentava tots els transeünts. Assetjava les dones, copejava els homes i els robava. Per por dels aldarulls, la gent va començar a evitar aquesta zona després de la posta de sol. Van començar a utilitzar les carreteres secundàries i altres carrers.
Un dia, de cop i volta, es va estendre la notícia que el gamberro havia emmalaltit i s'havia mort. En general, només les dones es quedaven a casa després de fosquejar, però ara ja no es veia ni un sol home pel carrer. Uns dies després, un periodista va arribar i es va interessar pel que passava.
Li van explicar els vilatans que abans per aquella zona vivia un gamberro. “Quan encara vivia, sabíem on estaria cada nit, a quina cantonada de la cruïlla. Només havíem d'evitar aquesta zona i ens trobàvem fora de perill. Però ara, és el seu fantasma el que ens turmenta. Un fantasma no té una forma en particular. Ningú sap quan, com, on i de quina manera ens atacarà. A més a més, serà més fort que abans perquè ara està en una forma subtil”.
De la mateixa manera, els nostres descobriments i avenços solen tenir un costat negatiu. Els problemes, que en un altre moment eren evidents, ara han passat del que és obvi al que és subtil, i, per tant, s'han tornat més forts.
La tecnologia és molt important. Ha augmentat les comoditats i ha tornat la vida més confortable. Al mateix temps, però, també ha augmentat l'abús de la tecnologia, així com els seus perills. Per això, és essencial una investigació exhaustiva sobre l'impacte negatiu de qualsevol nou invent o descobriment abans del seu desenvolupament entre la població.
Mai no s'ha de permetre que «el nou» trepitgi «el vell». La dita «val més prevenir que curar» és adequada en aquest sentit. Els nous descobriments també poden significar nous perills extraordinaris. Abans que aquesta classe de descobriments es converteixin en un maldecap per a la societat, hem de trobar solucions per a les repercussions potencialment negatives i amenaces que es poguessin manifestar. El món ens oferirà innombrables experiències, tant amargues com dolces. Hem de considerar totes dues com a oportunitats per a la introspecció.
La població mundial és com una bella garlanda feta de flors de diferents formes i colors. La diversitat i varietat de les flors se sumen a la seva bellesa i aroma. Aquesta saludable barreja del que és divers és essencial perquè floreixi la cultura humana. Una sola nació, raça o religió no pot sobreviure aïlladament. Aquesta terra ens pertany a tots.
Per descomptat, el nostre govern, sota el competent lideratge del primer ministre Narendra Modi, ha aconseguit un gran progrés, cosa que està provocant una enorme transformació. M'agradaria posar alguns exemples dels nostres diversos projectes, només per crear consciència.
Fa uns deu anys, l'àshram va adoptar molts pobles de l'Índia. Diversos d’ells es dedicaven exclusivament al cultiu del blat. La seva dieta consistia només en el blat que cultivaven, per la qual cosa es va descobrir que la seva immunitat era deficient, cosa que donava lloc a diferents malalties. Podien haver intercanviat part del seu blat per verdures, però no ho feien.
En un altre grup de pobles no eren conscients del canvi al medi ambient i del canvi climàtic. Seguien cultivant segons el vell model. A causa del canvi en els cicles de pluja, els seus cultius fracassaven i havien de passar gana. La majoria no desitjava marxar del poble per treballar fora. Aleshores, en lloc de marxar per guanyar-se la vida, romanien a casa passant gana.
En altres aldees, a causa dels cicles impredictibles de pluja i la disminució dels ingressos, van canviar al cultiu de marihuana. Al principi no estaven disposats a revelar-ho, però després van explicar que van començar a cultivar-la perquè podien guanyar molts més diners: mig milió de rupies en tres mesos. Veiem com es prenen decisions equivocades i arran d'això es destrueixen moltíssimes vides.
El govern ha creat programes específics per a projectes de recol·lecció d’aigua de pluja; però, malauradament, aquests pobles no sabien sol·licitar o fer servir aquests programes, així que perdien l'oportunitat d'aprendre. En un dels pobles adoptats, vam posar en marxa sistemes per recol·lectar l'aigua de pluja, cosa que va augmentar la producció de cultius i els ingressos, i van abandonar les males pràctiques.
A alguns pobles vam descobrir que, per manca d'aigua potable, estaven bevent aigua contaminada. Estaven contraient malalties com el còlera. Per solucionar-ho, la universitat va investigar i va desenvolupar un filtre que es diu «Jivámritam» (el nèctar de la vida).
Es va instal·lar primer a prop de l'àshram d'Amritapuri per fer unes proves, i vam descobrir que es reduïa la incidència de malalties contagioses com el chikungunya. Després d'això, Amma va fer que s'instal·lessin aquests filtres als nostres pobles adoptius, cosa que va reduir significativament les malalties transmeses per l'aigua en aquestes zones.
A altres pobles, vam descobrir que les dones havien de caminar llargues distàncies cada matí per buscar aigua per a ús domèstic. Dedicaven tot el seu temps a buscar aigua i fer tasques. Vàrem excavar pous en aquestes zones, portant-los l'aigua a les cases, però després vam descobrir que els que vivien a prop dels pous amb subministrament continu d'aigua estaven desaprofitant-la indiscriminadament. En canvi, els que venien de més lluny encara la feien servir amb cura. La nostra universitat ha fet una app perquè es pugui detectar i corregir el malbaratament d'aigua.
La font principal d'ingressos en alguns pobles és la cria de bestiar i la producció lletera. Sovint els compraven la llet que produïen a la meitat del preu de mercat. Els pagesos pobres treballaven incansablement per obtenir escassos ingressos, que amb prou feines els servien per arribar a final de mes. Vam intervenir i vam establir una cooperativa de productes lactis perquè els membres tinguessin un mercat segur per a la seva llet. Després han començat a obtenir bons ingressos.
En algunes escoles dels pobles, fins i tot actualment, hi ha molts nivells barrejats. Per exemple, classes de quart, cinquè, sisè i setè compartint la mateixa aula. Els estudiants s'asseien mirant en quatre direccions diferents, però només hi havia un professor. El mateix professor ensenyava per torns a tots nivells.
Quan aquests nois passaven de l'ensenyament mitjà a secundària, no podien fer front a desafiaments educatius, com ara parlar anglès. Els nens que estaven en aquesta situació es deprimien i abandonaven els estudis. Per evitar-ho, el professorat de la nostra universitat va iniciar unes tutories personalitzades en línia. Estem començant a veure millores en els estudis dels nens.
Una de les limitacions amb què ens vam trobar va ser que, malgrat que el govern proporcionava telèfons, la manca d'una connexió estable d'internet a aquestes zones feia que l'aprenentatge en línia fos impossible. En aquestes zones, vam haver d'identificar un lloc del poble on hi hagués una bona cobertura d'internet i posar-hi una pantalla de televisió perquè els nens puguin veure i aprendre.
Amma recomana que altres organitzacions i universitats també adoptin aquest mètode i ofereixin classes en línia per als nens. Durant la pandèmia del COVID, el govern va garantir que tots els col·legis oferirien educació en línia a tots els estudiants; però molts nens dels pobles no podien fer servir aquest servei perquè no tenien accés a internet.
Fa més de trenta-tres anys, vam construir petites cabanes a una regió forestal (a la zona d'Attapadi, a Kérala) per fer arribar l'educació als nens. Això va ser abans que fundéssim un orfenat a la zona. Vam portar nens d'aquests assentaments tribals i els vam oferir una educació sòlida. Avui, molts dels nens han completat els estudis superiors i alguns han esdevingut enginyers. Actualment dirigim l'orfenat per a quatre-cents nens.
Ara, a la majoria dels pobles s'han creat escoles. Però, sovint, els nens han de caminar quilòmetres per arribar a l'autobús escolar, especialment a les regions muntanyoses. Si hi ha tres estudiants que van a escola en una família, han de pagar una mitjana de tres mil rupies al mes per la tarifa de l'autobús. A causa d'aquesta despesa, l'absentisme escolar ha augmentat. Per a aquests estudiants, l'Ashram ha patrocinat la seva educació, que inclou taxes de matrícula, taxes de transport i fons per a materials educatius.
Per a l’electricitat, el govern subministra l’energia, però en certs llocs el voltatge és baix, de manera que els estudiants no poden utilitzar els recursos proporcionats per a l’educació en línia de manera efectiva. Instal·lar transformadors sembla que resulta molt car. Per respondre aquest problema, hem instal·lat panells solars que subministren energia elèctrica sense interrupcions i que els permet estudiar amb el servei en línia. En altres zones, hem desenvolupat microcentrals hidroelèctriques utilitzant les cascades ja existents com a fonts d’energia renovable, i l’electricitat generada s’utilitza per al poble.
Pel que fa a la salut, una de les disposicions del govern consisteix a proporcionar vitamines i altres suplements a les dones embarassades. Tot i això, això no és suficient per garantir la salut fetal. Per exemple, afegir fertilitzant a un arbre de mango que ja ha començat a florir no fa que doni fruits. Els fruits encara poden pansir i caure, atrofiar-se en el creixement o infestar-se de cucs.
Les dones haurien de rebre des de la infància una alimentació nutritiva que desenvolupi la immunitat. Les dones dels pobles han de rebre els coneixements necessaris per plantar arbres ayurvèdics i cuinar diferents plats amb aquestes fulles. Això estimularà el sistema immune. Aquest canvi salvaguardarà la salut de la dona durant l’embaràs i evitarà la mort materna i infantil.
És difícil aconseguir metges i professors per treballar a zones remotes. Fa trenta-tres anys, vam crear un hospital tribal a Kalpetta (Wayanad, Kérala). D'alguna manera, com dos àngels caiguts del cel, vam poder aconseguir que dos metges hi treballessin. Van arribar amb un profund esperit de servei. Tot i això, cap pacient estava disposat a acudir a l'hospital.
Aquests metges havien de sortir a atendre'ls en les seves aldees tribals, portant-los paquets de menjar i altres articles, oferint els seus serveis de porta a porta per examinar i atendre els pacients. D'aquesta manera, van cultivar bones relacions amb les comunitats i ara una mitjana de tres-cents pacients visita els hospitals cada dia.
Quan portàvem a terme les reunions comunitàries a l’aldea, assistien tant homes com dones, però només parlaven els homes, malgrat que la presidenta del pànxayat era una dona. Les dones es quedaven callades. Quan ens vam adonar que no coneixeríem l'opinió de les dones a la trobada comunitària, vam iniciar reunions per separat amb elles. Per a la nostra sorpresa, les dones van començar a expressar-se clarament.
La primera cosa que hem de fer quan anem a un nou poble és comprendre les seves normes i pràctiques culturals. Fa deu anys, vam adoptar més de cent vuit pobles; ara treballem amb més de cinc-cents. Per comprendre els sistemes i les perspectives socials, hem donat feina a un mínim de dues persones de cada poble.
Una altra preocupació immediata és la salut mental dels nens després de la pandèmia del COVID. Els nens semblen força diferents del que eren abans. El quaranta per cent dels nens semblen tenir una aparença completament diferent. El que tenen és el començament d’una depressió i ansietat que resulta de l’ús excessiu de telèfons intel·ligents. Han perdut interès en els estudis. Un gran nombre d'estudiants també s'han tornat addictes a les drogues.
Fa quinze anys, Amma havia encoratjat els devots mèdics d'alguns països que proporcionessin aquests serveis als nens a les escoles de cada ciutat. Aquest suggeriment procedeix de l’experiència d’haver vist el canvi produït en aquells nens. Si ho detectem al principi i oferim l'assessorament oportú, es pot evitar que un problema psicològic arreli.
Això és el que es pot fer: els psicòlegs i els psiquiatres que tenen un cor servicial es poden comunicar amb les escoles i els instituts i oferir-los a aquests estudiants dues o tres hores d'assessorament gratuït a la setmana.
Penso que, als llocs on no hi ha metges disponibles, podríem oferir un servei de clíniques mòbils en vehicles i realitzar regularment campaments de salut a zones apartades. Es poden oferir serveis de telemedicina per al diagnòstic i el tractament a distància de pacients utilitzant la tecnologia de les telecomunicacions.
Abans, els fems de les vaques s'aplicaven a les ferides per accelerar la curació, però si es fa actualment la ferida s'infecta. Tot el que abans era medicinal ara és tòxic. En el passat, el bestiar s'alimentava amb coques de sèsam, cacauet i coco, i fenc lliure de pesticides. Per tant, tot el que provenia de la vaca, la llet, l'orina i els fems, era medicinal.
Hem augmentat per cinc l’ús dels pesticides. Ara tot el farratge del bestiar es ruixa amb pesticides, i tot allò que abans era medicinal, ara és tòxic. Així de contaminat hi ha el món. És important conscienciar la gent. Per a un diabètic no n'hi ha prou amb prendre la medicina, també ha de mantenir una dieta correcta.
L'honorable primer ministre Narendra Modi ha iniciat molts projectes importants. Allò que cal urgentment en aquest moment són bons líders amb una visió holística. No necessitem els qui parlen el llenguatge de la guerra, sinó aquells que difonen el missatge de la pau. El món avui no necessita separació i divisió, sinó unió i unitat.
La ment és com un parell de tisores, mentre que el cor és com una agulla. Per fer un vestit que es pugui fer servir, cal tallar i dividir amb les tisores i unir i cosir amb l'agulla. La ment s'ha d'utilitzar al lloc adequat i el cor s'ha d'utilitzar en el seu.
El cor és com un paracaigudes. Si no s'obre, estem en perill. Que tots tinguem un cor ampli que pugui unir les persones i eliminar totes les diferències.
L'Índia, Bhárat, és la terra de l'espiritualitat. Les vibracions de l'ascesi espiritual i del sacrifici dels nostres rishis antics impregnen l'atmosfera fins als nostres dies. Els rishis van percebre que «l'atma, la consciència, que habita en tots i cadascun dels objectes de la creació, sensibles i inerts, és la mateixa, i jo sóc aquesta Veritat Suprema». Comprenent això, la seva oració era:
sarvé bhavantu sukhinah,
sarvé santu niràmaia,
sarvé bhadrani pashyantu,
ma kàschit dukhabhg bhavet.
Que tots els éssers siguin feliços i no tinguin penes. Que tots vegem només el que hi ha de bo en cada cosa. Mentre ens afanyem per connectar-nos a la ciència, la tecnologia i internet, hi ha molts camps dels quals ens hem desconnectat completament. Ens hem desconnectat del nostre veritable ésser, el nostre atma.
Ens hem desconnectat del nostre entorn i de la natura. Ens hem desconnectat de l'amor i la vida, i això ens ha desconnectat de Déu. El més greu és que ens hem desconnectat dels valors espirituals, que poden curar totes les desconnexions de la nostra vida.
Hi ha una educació per guanyar-se la vida i una educació per a la vida. L'educació per a la vida requereix una comprensió dels principis essencials de l'espiritualitat. L’educació per a la vida climatitza la ment, mentre que l’altra proporciona una climatització externa.
L'ésser humà ha après a volar com un ocell i nedar com un peix, però ha oblidat caminar i viure com un ésser humà. Al Sanatana Dharma, el Creador i la creació no són dos, sinó un. El sol no necessita una espelma que il·lumini el camí. Com l'or és inherent als adorns d'or, els adorns d'or són inherents a l'or.
Vegeu Déu en els altres i estimeu-los i serviu-los com a tals. Tot i conduir amb compte, una altra persona pot conduir irresponsablement i xocar amb nosaltres. Per això, la gràcia de Déu és necessària en totes les situacions. Per rebre aquesta gràcia calen accions positives per part nostra.
Hi ha un ritme subjacent al nostre univers; l'univers i tots els éssers vius que hi ha en ell estan indestructiblement vinculats. El cosmos és com una immensa xarxa interconnectada. Penseu en una xarxa estesa i quatre persones que la sostenen pels quatre cantons. Si se sacseja lleugerament una cantonada, la vibració se sent a tota la xarxa.
De la mateixa manera, ho sapiguem o no, totes les nostres accions repercuteixen en tota la creació, sigui que les faci un individu o un grup. Així que no pensem: «canviaré quan ells ho hagin fet». Al contrari: encara que ells no canviïn, si nosaltres ho fem, podrem provocar aquest canvi als altres.
Des de l'antiguitat, “el món és una família” ha estat en mantra de la terra índia. Encara avui ho és, i ho continuarà sent en el futur. La presidència de les nacions del G-20 és una oportunitat única per donar exemple d'aquesta veritat davant del món. Que aquesta iniciativa empresa per l'honorable primer ministre Shri Narendra Modi i el govern dirigit per ell inspiri un canvi de perspectiva al món.
Que s'encenguin innumerables llums a partir d'aquesta flama i es duguin per tot el món. Que el so del cargol d'aquest gran yajña (ofrena sagrada) ressoni a tot el món. Que obri les portes tancades dels cors humans. Que porti la llum a tot arreu. Que us convertiu en la llum.
Si volem que les nostres accions donin el resultat desitjat, calen tres factors: 1) Realitzar-les en el moment adequat; 2) esforç personal; i 3) la gràcia de Déu.
De vegades planegem viatjar lluny. Aleshores, sortim de casa d'hora al matí. Tot i sortir aviat, el nostre cotxe es pot avariar i és possible que no arribem a l'aeroport a temps. O, en arribar a l'aeroport, ens podem assabentar que el motor de l'avió té algun problema mecànic o que, per inclemències atmosfèriques, no pot volar.
Necessitem la gràcia de Déu perquè les nostres accions siguin completes, i les bones accions atrauen la gràcia de Déu.
Namah Shivaya
