Quan Amma anava de porta en porta recollint restes de menjar dels veïns per a les vaques de la seva família, va comprovar la intensa pobresa i el patiment  que existien a la seva aldea, i fins i tot més enllà.

Allí on Amma trobava persones necessitades, els portava menjar i roba de la seva pròpia casa. No es va desanimar davant les renyades  i el càstig que rebia de la seva família per fer-ho. També va començar a abraçar espontàniament a les persones per consolar-les en el seu dolor. Responent a la seva afectuosa cura, els vilatans van començar a cridar-la Amma, que significa mare.

Amma es va sentir profundament afectada pel profund patiment  que va presenciar. De fet, va ser aquesta experiència la que la va portar a la convicció que tots tenim el deure d’ajudar a alleujar el dolor d'els qui realment ho necessiten. D'acord amb la guia precisa del seu cor, Amma més tard va explicar: “De mi flueix un corrent continu d'amor cap a tota la creació. Aquesta és la meva naturalesa innata. El deure d’un metge és tractar als pacients. De la mateixa manera, el meu es de consolar als que pateixen”.