En el Día Internacional del Yoga, los asistentes al retiro de Amma en Santa Fe recibieron una sesión especial de yoga con Amma.

“Yoga no es solo un movimiento físico, como ir al gimnasio a practicar ejercicios”, sino más bien es otro camino para conocer a Dios y el infinito poder que realmente somos. Yoga es meditación. Como en la meditación, la práctica concienciada de yoga nos ayuda a profundizar más y más en nuestro propio Ser interior. Si los ejercicios físicos son como nadar en la superficie del océano, la práctica correcta de yoga es como bucear en el océano. La experiencia tiene una dimensión totalmente diferente. La diferencia es como un pájaro enjaulado contra un pájaro volando por el cielo gozando de la expansión sin límites. ” 

9-14 Junio, San Ramón, California – Gira USA 2019

La segunda parada de Amma en su gira norteamericana fue en el precioso Centro Amma en San Ramón, primer ashram de Amma en Estados Unidos. Una vez fue un paisaje árido, pero ahora el centro Amma es un puro ejemplo de la visión de Amma para crear armonía en la naturaleza por medio de técnicas compasivas y sostenibles para el cultivo de la tierra y sus  recursos.

Fue deseo de Amma de plantar mil árboles frutales en los terrenos del ashram. Ella bendijo los mil retoños tras una sesión de preguntas y respuestas en el retiro.

Amma proporcionó alimento a los cisnes, patos y ánsares que residen en el estanque del ashram, que corrieron hacia ella amorosamente.

Servir a Amma

Más oportunidades de servir a Amma

cartel RRR actividades enerov2

- Reciclando Tela

     Nuevos encuentros de esta área los domingos 12, 19 y 26 de enero a las 10 de la mañana. Coser a máquina, elaboración de cojines y más...

- MERCADOS REVIVE REUSA RECICLA
     Los mercados son una actividad idónea para dar a conocer la Obra Humanitaria de Amma y hacer llegar su esencia a muchas personas de diversos y múltiples ámbitos. Por supuesto, también es una forma de contribuir económicamente con ETW.
     En estos mercados ponemos a la venta todo tipo de objetos procedentes de donaciones y los productos elaborados en el área revvivereusarecicla del Centro Amma. Todo obtenido y creado a coste cero.
     Puedes colaborar ayudándonos a hacer el inventario y etiquetado del material, o asistiendo a alguno de los mercados ya programados o investigando qué posibilidades hay en tu zona para poner un punto de venta periódico u ocasional y crear tu propio equipo de venta.
     Con el material que tenemos en el ashram, en estos momentos, se puede optar a mercados de segunda mano, artesanía, antigüedades, coleccionismo y alimentación. Disponemos de suficientes artículos para abastecer varias paradas al mismo tiempo.
     Si quieres servir a Amma haciendo seva en esta área, sólo tienes que ponerte en contacto con Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

     

Revista Matruvani (Junio 2019)

Índice:

Junio 2019 (Vol. XIX - N° 4)


4     MENSAJE DE AMMA
       La naturaleza del mundo

10   SÁTSANG
       Visión Cósmica
       Swami  Amritatmananda Puri, India

18  EXPERIENCIA  
      La caja de las vásanas
      Swamini Krishnamrita Prana, Australia

26  La Médica divina
      Brahmacharini Suma, India

32  Atención plena
      Br. Jay Ram (David Gracias Linero), España

41  PALABRAS DE SABIDURÍA

42  SANÁTANA DHARMA
      La Gracia
      Br. Sivamrita Chaitanya, India

52  HUMANITARIO
       Mejoras paso a paso
       Mathilde Vermer, Francia

56  ALREDEDOR DE AMMA
      Olas infinitas...
      Brahmachari Pradeep, India

60  INFORMACIONES

64  CONTACTOS


L'OBJECTIU D'UNA DONA PER POTENCIAR ALS VILATANS DE RATANPUR, BIHAR

Sarita estava embarassada de nou mesos quan de sobte va començar a descarregar una quantitat anormalment gran d'aigua. Esperava donar a llum a casa com la majoria de les dones del seu petit poble de Ratanpur, Bihar. Encara que compten amb hospitals públics, els vilatans prefereixen donar a llum a casa d'acord amb les seves pròpies tradicions.Sarita estava embarassada de nou mesos quan de sobte va començar a descarregar una quantitat anormalment gran d'aigua. Esperava donar a llum a casa com la majoria de les dones del seu petit poble de Ratanpur, Bihar. Encara que compten amb hospitals públics, els vilatans prefereixen donar a llum a casa d'acord amb les seves pròpies tradicions.

Urmila és la treballadora de salut d’Amrita SeRVe i coordinadora de la seva aldea. A l'assabentar-se de la condició de Sarita, va córrer al seu costat i va convèncer a Sarita perquè fossin a l'hospital proper. La infermera va aconsellar que s'admetés a Sarita, ja que estava a punt de donar a llum en qualsevol moment. Sarita va estar d'acord, però poc després que Urmila es separés d'ella, es va escapar de l'hospital.

"Quin tipus de persones estàs portant aquí?", Li va dir la infermera a Urmila l'endemà. "Ja has vist com es va anar de cop i volta?"
Urmila va trobar a Sarita amb molt de dolor a casa i la va convèncer, un cop més, per anar a l'hospital. Però al tornar-hi, l'hospital es va negar a l'admissió. "No podem ajudar-la ara", va dir el doctor. "La seva fugida ha empitjorat la seva condició. El nadó està probablement mort. No podem controlar aquest tipus de situació.”

La següent decisió que va prendre Urmila va ser dur a Sarita a un altre hospital governamental a la propera ciutat d'Ara. Allà la van operar, van treure el nadó mort i van salvar la vida de Sarita.
Les situacions tristes com aquesta no dissuadeixen a Urmila per seguir amb el seu treball en Ratanpur, on la majoria de les persones són d'una comunitat anomenada Musahars. Les condicions de vida dels Musahars són molt deplorables. Com una de les comunitats més pobres de tota l'Índia, se’ls va marginar abans de la independència del país de la corona britànica. Sota la nova constitució, el Govern Central els va atorgar l'estatus de casta marginada perquè pogués accedir al suport del servei social.

Però 70 anys després, els Musahars segueixen en la pobresa extrema, plantant cara a la desnutrició juntament amb les altes taxes de mortalitat materna i infantil. Com a part d'aquesta situació, les taxes d'alfabetització són extremadament baixes. Només el sis per cent dels homes i el dos per cent de les dones poden llegir o escriure. A més, les persones sovint no estan formades en pràctiques bàsiques d'higiene i sanejament. Al no ser terratinents, els vilatans treballen com obrers per 200-250 rupies al dia (3 dòlars USA). Els llocs de treball es centren en àrees com l'agricultura estacional, la fabricació de blocs o la càrrega de camions.

L'objectiu d'Amrita SeRVe en Ratanpur és ajudar els Musahars a establir-se perquè puguin portar una vida digna. Això significa no només proporcionar necessitats bàsiques, sinó també mostrar-los que també són persones que mereixen respecte i atenció per part d'altres. A l'haver crescut sota l'etiqueta d'una classe pobra i endarrerida, molts d'ells ni tan sols creuen en la seva autoestima.

Per produir un canvi en les percepcions externes i internes, Urmila ha començat amb la salut com a enfocament clau. Sense una bona salut, no es pot aconseguir molt més. Manté sessions regulars de conscienciació per a dones i nens i també visita llars per verificar l'estat de salut de les famílies. Quan descobreix condicions greus, personalment porta als pacients al Centre de Salut Primària (PHC) de l'àrea o, en casos urgents, a l'hospital més proper.

Urmila és del poble proper de Hadiyabad, però tot i això, li resulta difícil convèncer la gent de Ratanpur per a que adoptin els canvis que milloraran les seves vides. Després de viure històricament com un grup marginal, no confien en els forasters, especialment en les infraestructures de suport del govern. Fins i tot a Urmila li va costar molt de temps obtenir el suport dels vilatans per al seu treball en l'àrea de salut.

"No volen canviar perquè algú vingui a formar-los", explica Urmila. "Sóc d'una altra aldea, una forastera, llavors, per què haurien d’escoltar-me?"

No obstant això, al final, Urmila va poder demostrar que realment hi era per ajudar les persones de Ratanpur i que tinguessin accés a millors condicions de vida. Va començar banyant als nens cada dues setmanes, els quals estaven coberts de pols i brutícia. Quan la gent va començar a entendre-la i acceptar-la, va poder començar a banyar els nens un cop per setmana.Els vilatans després es van obrir a sessions de vacunació per a malalties com la poliomielitis i el xarampió que Urmila va coordinar amb els treballadors de salut del Govern. També va poder conscienciar les dones embarassades i a les noves mares que necessitaven augmentar la seva ingesta nutricional menjant més verdures i prenent més ferro.

La missió d’Urmila per emprendre aquest treball en Ratanpur va començar al gener de 2016 quan se li va oferir l'oportunitat de viatjar a Amritapuri i trobar-se amb Amma per primera vegada. Allà, també es presentà a la directora d’Amrita SeRVe, qui li preguntà si li agradaria rebre capacitació com a treballadora de salut. Sentint la cridada definitiva en el seu cor, ràpidament va respondre: "Sí". Urmila va començar el seu treball amb Amrita SeRVe el següent mes de març.

Tot i les difícils circumstàncies que només produeixen petites passes de progrés, Urmila segueix sent una persona dedicada. Un cas recent i testimoni d'aquesta nova fase de confiança entre Urmila i els vilatans és la història de Nita Devi. Quatre mesos després del seu embaràs, tenia una inflor severa en els peus. Després de completar les proves necessàries en el PHC, Urmila li va dir a Nita Devi que si no es cuidava i no menjava adequadament, es podria causar una enfermetat molt més greu.

Nita Devi va començar a seguir les indicacions d’Urmila, fins i tot li va demanar consell sobre el següent pas en l’atenció prenatal i li va permetre a Urmila portar-la als controls prenatals en el APS. Sis mesos després, Nita Devi va donar a llum a una nena saludable.

Urmila encara no s'ha guanyat la confiança de totes les famílies de Ratanpur, ja que moltes segueixen rebutjant els seus consells per accedir al sistema públic de salut. Però malgrat aquesta oposició, ella està decidida a seguir treballant per ells. L'enfocament d’Urmila es basa sòlidament en trobar el camí cap a un futur millor per als Musahars de Ratanpur, encara que sigui un sol ésser humà cada vegada.

Foto1: Urmila està a la dreta vestint un sari verd i vermell. Aquí, ensenya als nens de Ratanpur per què es important rentar-se les mans.

Foto 2: Ajudant a una nena a vacunar-se contra la polio.

Foto 3: Els Musahars són una de les comunitats més pobres de la Índia.

Foto 4: Urmila assessora a un home sobre com cuidar la lesió de la seva cama.

Foto 5: La cura pre i post part es troba entre les prioritats d’Urmila com a treballadora de salut en Ratanpur.

Foto 6: Una no a mare porta el seu nadó per una revisió.

Foto 7: Urmila va començar la seva connexió amb ela aldeans de Ratanpur realitzant sessions de bany per als nens.

One woman’s goal to empower the villagers of Ratanpur, Bihar

Sarita was nine months pregnant when she suddenly began to discharge an abnormally large amount of water. She was expecting to give birth at home like most of the women in her small village of Ratanpur, Bihar. Although government hospitals are available, the villagers prefer to give birth at home according to their own traditions.

El objetivo de una mujer para empoderar a los aldeanos de Ratanpur, Bihar

Sarita estaba embarazada de nueve meses cuando de repente comenzó a descargar una cantidad anormalmente grande de agua. Esperaba dar a luz en casa como la mayoría de las mujeres de su pequeño pueblo de Ratanpur, Bihar. Aunque cuentan con hospitales públicos, los aldeanos prefieren dar a luz en casa de acuerdo con sus propias tradiciones.

Urmila es la trabajadora de salud de Amrita SeRVe y coordinadora de su aldea. Al enterarse de la condición de Sarita, corrió a su lado y convenció a Sarita para que fueran al hospital cercano. La enfermera aconsejó que se admitiera a Sarita, ya que estaba a punto de dar a luz en cualquier momento. Sarita estuvo de acuerdo, pero poco después de que Urmila se separara de ella, se escapó del hospital.

Una heroïna comparteix la seva història

Renuka i la seva família viuen a Washim, Maharashtra. És una adolescent que ha de treballar per donar suport a les necessitats de la seva família, i al mateix temps seguir amb els seus estudis de secundària. La seva família era pobra, però les seves responsabilitats van augmentar quan al seu pare se li diagnosticà un càncer. Va rebre una beca educativa d’Embracing the World per poder arribar a final de mes i aconseguir la seva meta de convertir-se en professora de música.Renuka i la seva família viuen a Washim, Maharashtra.

És una adolescent que ha de treballar per donar suport a les necessitats de la seva família, i al mateix temps seguir amb els seus estudis de secundària. La seva família era pobra, però les seves responsabilitats van augmentar quan al seu pare se li diagnosticà un càncer. Va rebre una beca educativa d’Embracing the World per poder arribar a final de mes i aconseguir la seva meta de convertir-se en professora de música.

A quiet heroine shares her story

Renuka and her family live in Washim, Maharashtra. As a teenager in 12th standard, she has to work to support her family's needs as well as her own education. Her family was already from a poor background, but her responsibilities increased when her father became a cancer patient. She received an education scholarship from Embracing the World so she could make ends meet and pursue her goal to become a music teacher.

Una heroína comparte su historia

Renuka y su familia viven en Washim, Maharashtra. Es una adolescente que tiene que trabajar para apoyar las necesidades de su familia, y al mismo tiempo seguir con sus estudios de secundaria. Su familia era pobre, pero sus responsabilidades aumentaron cuando a su padre se le diagnóstico un cáncer. Recibió una beca educativa de Embracing the World para poder llegar a final de mes y lograr su meta de convertirse en profesora de música.

 

Renuka no está sola en esta situación. Anualmente apoyamos a más de 51.000 estudiantes cuyas familias viven por debajo del umbral de la pobreza. La mayoría de los destinatarios de estas becas provienen de comunidades afectadas por la epidemia de suicidios de agricultores. Especialmente del estado indio de Maharashtra en donde las tasas de suicidios de agricultores son más altas. Las últimas cifras oficiales publicadas por el gobierno de la India son de 2015. Ese año, en Maharashtra, se quitaron la vida 3.030 agricultores, y le sigue el estado de Telangana con una cifra de 1.358. La cifra total nacional de ese año fue de 8.007.

Al proporcionar becas educativas, nuestro objetivo es sentar una base económica más sólida en la que los estudiantes empobrecidos y sus familias puedan asentar sus vidas. El apoyo brinda a los niños nuevas oportunidades para salir del ciclo de la pobreza y da esperanza no solo a sus familias, sino también a toda la comunidad.

Tienes que aceptar nuestras cookies para poder disfrutar de la mejor experiencia posible en este sitio Web. We use cookies to improve our website and your experience when using it. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

  I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive Module Information