Technology, Security and Transparency: Inaugural meeting of the C20 working group
India’s Civil 20 working group on Technology, Security and Transparency (TST) organised its inauguration on 22 January 2023, with a webinar on “Technology & Civil Society: Vision & Agenda for Civil 20 2023”. The discussions centred on seven key sub-themes, namely data security, cyber security, fake news/misinformation, financial security, affordable access to security, ethics and privacy in AI, and transparency.
The event saw the participation of 85 international and national Civil Society Organizations (CSOs) from 12 countries sharing their work and policy recommendations to align with the G20 priorities. The countries represented included Australia, Canada, Costa Rica, Denmark, Finland, Germany, India, Japan, Nigeria, Singapore, Switzerland and the United States.
Leading the discourse, Shri Vijay K. Nambiar, Sherpa of the C20 charter, who was formerly UN Secretary General's Special Advisor and Deputy National Security Advisor to the Government of India, graced the inception event as the chief guest. He provided an insightful overview of the Civil 20 process and its overarching objectives to be the voice of civil society for addressing the G20 priorities, and this most definitely includes the rapid expansion of technology in our daily lives.
“Today's digital technologies have the potential to transform organisational capacity and stakeholder engagement in and with civil society institutions, yet CSOs are rarely included in indices seeking to measure digital progress in society,” said Shri Nambiar.
“Their role must be examined both in terms of how technology can be leveraged to improve the quality of human lives across the spectrum and not just to selected sections of the population, on the one hand. And on the other, how some of the more deleterious side effects that the use of technology can have in the lives of people must be understood and resolved now.”
Dr. Krishnashree Achuthan and Dr. Nava Subramaniam, Principal Coordinators of TST, presided over the deliberations. Dr. Achuthan said: “The primary objective of these types of gatherings is to foster discussions to pinpoint policy changes and devise recommendations. Our discourse is centred on the perspective of not only being technologists, but also as members of civil society and how we can utilise this to not only support India, but also disseminate key considerations to the attention of G20 nations on a global scale”.
The distinguished speakers of the webinar included Ms. Gauri Kumar, Chairman of the Wheels Global Foundation; Mr. Satish Babu, Chairman of the Asia-Pacific School of Internet Governance and a representative of the civil society in ICANN; Ms. Savitri Singh, Deputy Chief Executive of the National Corporate Union of India; Mr. Naavi Vijaya Shankar, founder of Naavi.org; Ms. Madhura Dasgupta Sinha, Founder and CEO of Aspire for Her; and Dr. Sundaram Seshadri, Secretary & Advisor of the Indigenous and Frontier Technology Research Centre.
Video: The inaugural ceremony emphasised how civil society organisations must become part of the global discussion on how to use technology for the greater social good.
Començament del Civil 20: discurs complet de Amma
Amma es postra davant de tots i totes, que sou l'encarnació de l'Amor Pur i la Consciència Suprema. Amma està molt contenta de participar en aquesta cimera, una de les conferències més apreciades del C20, i de reunir-se personalment amb els distingits membres del comitè directiu, els ponents de les OSCs i de les ONGs.
La humanitat s'enfronta avui a molts reptes extraordinaris. Hi ha també nombrosos desafiaments en nivells més subtils, que potser no podem percebre o comprendre. En aquest moment, l'ésser humà necessita dues qualitats: la saviesa de reconèixer el problema i l'actitud mental i la intel·ligència necessaris per corregir-ho.
Malauradament som com un estudiant que es posa a estudiar el dia abans de l'examen. Només pensem correctament quan estem a punt del desastre. Només aleshores ens adonem que hem de fer alguna cosa.
La pandèmia del COVID ha estat un període de prova que ha durat tres anys llargs. Mentre es passava aquesta crisi, la gent va decidir fer les coses millor en el futur. Molts van fer un vot de canviar de perspectiva. No obstant, aquesta classe de decisions no duren gaire. La gent, inevitablement, torna als seus vells hàbits.
El futur no pertany a les entitats individuals, que estan dividides, sinó a les que es relacionen i cooperen amb les altres. Els països i les societats que intenten aixecar-se per elles mateixes, difícilment ho aconsegueixen. Aquesta és una advertència de la naturalesa a la humanitat. Per tant, que el nostre mantra sigui “relacionar-se”, no “individualitzar-se”.
La humanitat té un cert grau de llibertat per triar com viure. No obstant, no podem canviar les lleis de la natura a voluntat, com si canviéssim els canals de la televisió. L'estil de funcionament de Déu i de la natura és integrador. L'exclusió és només un estil de l'ésser humà.
Tots els qui viuen en aquest món han d'obeir la llei universal de la inclusió. Si intentem imposar per la força lleis excloents, això només redundarà en desarmonia i perill. El que estem experimentant avui és el resultat de moltes persones que interfereixen en l'estructura de l'univers. A més d'intentar canviar la situació externa, també cal estar preparats per canviar la nostra mentalitat.
Abans els pares aconsellaven als seus fills que es portessin bé, diguessin la veritat, fossin afectuosos amb tothom, ajudessin els altres i estudiessin bé. Però avui veiem com alguns pares ensenyen els seus fills aconsellant-los a «ser intel·ligents, espavilats, triomfadors i no relacionar-se amb persones inferiors».
La meva mare biològica em va ensenyar amb el seu propi exemple fa seixanta-cinc anys. Al poble on vaig néixer hi havia unes mil cases. La majoria eren famílies conjuntes, amb molts membres que vivien agregats. Només al voltant d'un centenar de famílies eren adinerades. Altres famílies es guanyaven la vida cada dia pescant. Només menjaven si guanyaven diners aquell dia. En cas contrari, passaven gana. No tenien comptes bancaris.
Si el menjar estava a punt a casa nostra abans que al dels altres, la meva mare pensava primer a la casa dels veïns i deia: “aquest veí encara no ha tornat de pescar, els seus fills deuen tenir gana”. Empaquetava menjar per a dos o tres dels nens i em demanava que se l'emportés. Alhora, estava preocupada pels seus propis fills i ens deia: “espereu una mica, en un moment us posaré el menjar”.
Si arribava alguna visita inesperada, la meva mare els donava menjar a ells primer i després ens donava a nosaltres aigua d'arròs amb coco ratllat. Fins i tot quan la visita havia marxat, la meva mare es preocupava per si el convidat se n'anava satisfet i amb l'estómac ple. Aquest era l'exemple que les nostres mares ens donaven des de la infantesa.
Al món d'avui, ser amable i sol·lícit pot ser vist com un signe de debilitat, i l'engany i la falsedat com a fortaleses. Per exemple, Dhritarashtra i Gandhari (la parella reial del Mahabharata) van criar el seu malvat fill, Duryódhana amb aquesta mateixa mentalitat irracional cap a la qual es dirigeix la nostra societat.
Els bons valors haurien de ser ensenyats als nens des d'una edat molt primerenca, tant a casa com a les escoles. Quan es camina sobre aquest ciment, les impressions queden per sempre. De la mateixa manera, quan els valors es donen a una edat primerenca, romanen durant tota la vida i beneficien a un mateix i els altres.
Quan era a quart grau, d'això fa seixanta anys, hi havia una seixantena de nens en una classe. Al voltant del quinze o vint per cent portaven el dinar a l'escola. La resta bevia una mica d'aigua durant el dinar i s'asseien en silenci sota un arbre, passant gana. També s'havien saltat l'esmorzar.
Tenia una amiga que vivia a dues portes de casa meva. Solia portar un gran dinar, però només menjava una petita part i tirava la resta. Li vaig dir: “portes més menjar del que necessites, per què no compartim totes dues el nostre menjar amb alguna companya de classe que tingui gana?”
L'amiga hi va estar d'acord. Després de dos o tres dies, alguns nens més es van unir a nosaltres per compartir el menjar. En uns quinze dies, tots els nens famolencs estaven convidats a compartir el menjar amb els altres. D'aquesta manera, si en som conscients, podem assolir una veritable transformació.
Les persones experimenten dues classes de pobresa en aquest món. La primera és la pobresa d’aliment, roba i habitatge. La segona és la pobresa d’amor i compassió. Si tenim amor i compassió, també podrem alleujar el patiment del primer grup de persones. Aquestes són les qualitats que cal cultivar.
El gran salt en ciència i tecnologia, juntament amb el mal ús d'internet i l'augment del consum de drogues entre els estudiants, tot això contribueix al gran dilema que afrontem actualment.
Per exemple, pensem en la tecnologia. Realment ha revolucionat la vida humana, però els aspectes negatius plantegen preocupacions alarmants sobre el futur de la humanitat. Ara veiem una nova generació que creix sense consciència ni valors morals, i quin és el resultat? Està augmentant la violència sota diversos noms i formes.
Sempre tenim por, ja sigui caminant pel carrer, comprant a una botiga, treballant a l'oficina, donant el pit o banyant el nostre fill a casa nostra; fins i tot tenim por de fer servir un bany públic o de taral·lejar una melodia. No obstant, ens sentim orgullosos de ser «moderns i sofisticats».
Antigament era fàcil distingir entre els enemics i els amics, però avui no és així. Ningú sap quan un amic es pot tornar contra un, o on, quan i de quina manera pot atacar-te un adversari.
Recordo una anècdota sobre això. Un cop vivia un gamberro de molt mala fama en una petita ciutat. Just abans del capvespre, se situava a la cruïlla del carrer principal. Turmentava tots els transeünts. Assetjava les dones, copejava els homes i els robava. Per por dels aldarulls, la gent va començar a evitar aquesta zona després de la posta de sol. Van començar a utilitzar les carreteres secundàries i altres carrers.
Un dia, de cop i volta, es va estendre la notícia que el gamberro havia emmalaltit i s'havia mort. En general, només les dones es quedaven a casa després de fosquejar, però ara ja no es veia ni un sol home pel carrer. Uns dies després, un periodista va arribar i es va interessar pel que passava.
Li van explicar els vilatans que abans per aquella zona vivia un gamberro. “Quan encara vivia, sabíem on estaria cada nit, a quina cantonada de la cruïlla. Només havíem d'evitar aquesta zona i ens trobàvem fora de perill. Però ara, és el seu fantasma el que ens turmenta. Un fantasma no té una forma en particular. Ningú sap quan, com, on i de quina manera ens atacarà. A més a més, serà més fort que abans perquè ara està en una forma subtil”.
De la mateixa manera, els nostres descobriments i avenços solen tenir un costat negatiu. Els problemes, que en un altre moment eren evidents, ara han passat del que és obvi al que és subtil, i, per tant, s'han tornat més forts.
La tecnologia és molt important. Ha augmentat les comoditats i ha tornat la vida més confortable. Al mateix temps, però, també ha augmentat l'abús de la tecnologia, així com els seus perills. Per això, és essencial una investigació exhaustiva sobre l'impacte negatiu de qualsevol nou invent o descobriment abans del seu desenvolupament entre la població.
Mai no s'ha de permetre que «el nou» trepitgi «el vell». La dita «val més prevenir que curar» és adequada en aquest sentit. Els nous descobriments també poden significar nous perills extraordinaris. Abans que aquesta classe de descobriments es converteixin en un maldecap per a la societat, hem de trobar solucions per a les repercussions potencialment negatives i amenaces que es poguessin manifestar. El món ens oferirà innombrables experiències, tant amargues com dolces. Hem de considerar totes dues com a oportunitats per a la introspecció.
La població mundial és com una bella garlanda feta de flors de diferents formes i colors. La diversitat i varietat de les flors se sumen a la seva bellesa i aroma. Aquesta saludable barreja del que és divers és essencial perquè floreixi la cultura humana. Una sola nació, raça o religió no pot sobreviure aïlladament. Aquesta terra ens pertany a tots.
Per descomptat, el nostre govern, sota el competent lideratge del primer ministre Narendra Modi, ha aconseguit un gran progrés, cosa que està provocant una enorme transformació. M'agradaria posar alguns exemples dels nostres diversos projectes, només per crear consciència.
Fa uns deu anys, l'àshram va adoptar molts pobles de l'Índia. Diversos d’ells es dedicaven exclusivament al cultiu del blat. La seva dieta consistia només en el blat que cultivaven, per la qual cosa es va descobrir que la seva immunitat era deficient, cosa que donava lloc a diferents malalties. Podien haver intercanviat part del seu blat per verdures, però no ho feien.
En un altre grup de pobles no eren conscients del canvi al medi ambient i del canvi climàtic. Seguien cultivant segons el vell model. A causa del canvi en els cicles de pluja, els seus cultius fracassaven i havien de passar gana. La majoria no desitjava marxar del poble per treballar fora. Aleshores, en lloc de marxar per guanyar-se la vida, romanien a casa passant gana.
En altres aldees, a causa dels cicles impredictibles de pluja i la disminució dels ingressos, van canviar al cultiu de marihuana. Al principi no estaven disposats a revelar-ho, però després van explicar que van començar a cultivar-la perquè podien guanyar molts més diners: mig milió de rupies en tres mesos. Veiem com es prenen decisions equivocades i arran d'això es destrueixen moltíssimes vides.
El govern ha creat programes específics per a projectes de recol·lecció d’aigua de pluja; però, malauradament, aquests pobles no sabien sol·licitar o fer servir aquests programes, així que perdien l'oportunitat d'aprendre. En un dels pobles adoptats, vam posar en marxa sistemes per recol·lectar l'aigua de pluja, cosa que va augmentar la producció de cultius i els ingressos, i van abandonar les males pràctiques.
A alguns pobles vam descobrir que, per manca d'aigua potable, estaven bevent aigua contaminada. Estaven contraient malalties com el còlera. Per solucionar-ho, la universitat va investigar i va desenvolupar un filtre que es diu «Jivámritam» (el nèctar de la vida).
Es va instal·lar primer a prop de l'àshram d'Amritapuri per fer unes proves, i vam descobrir que es reduïa la incidència de malalties contagioses com el chikungunya. Després d'això, Amma va fer que s'instal·lessin aquests filtres als nostres pobles adoptius, cosa que va reduir significativament les malalties transmeses per l'aigua en aquestes zones.
A altres pobles, vam descobrir que les dones havien de caminar llargues distàncies cada matí per buscar aigua per a ús domèstic. Dedicaven tot el seu temps a buscar aigua i fer tasques. Vàrem excavar pous en aquestes zones, portant-los l'aigua a les cases, però després vam descobrir que els que vivien a prop dels pous amb subministrament continu d'aigua estaven desaprofitant-la indiscriminadament. En canvi, els que venien de més lluny encara la feien servir amb cura. La nostra universitat ha fet una app perquè es pugui detectar i corregir el malbaratament d'aigua.
La font principal d'ingressos en alguns pobles és la cria de bestiar i la producció lletera. Sovint els compraven la llet que produïen a la meitat del preu de mercat. Els pagesos pobres treballaven incansablement per obtenir escassos ingressos, que amb prou feines els servien per arribar a final de mes. Vam intervenir i vam establir una cooperativa de productes lactis perquè els membres tinguessin un mercat segur per a la seva llet. Després han començat a obtenir bons ingressos.
En algunes escoles dels pobles, fins i tot actualment, hi ha molts nivells barrejats. Per exemple, classes de quart, cinquè, sisè i setè compartint la mateixa aula. Els estudiants s'asseien mirant en quatre direccions diferents, però només hi havia un professor. El mateix professor ensenyava per torns a tots nivells.
Quan aquests nois passaven de l'ensenyament mitjà a secundària, no podien fer front a desafiaments educatius, com ara parlar anglès. Els nens que estaven en aquesta situació es deprimien i abandonaven els estudis. Per evitar-ho, el professorat de la nostra universitat va iniciar unes tutories personalitzades en línia. Estem començant a veure millores en els estudis dels nens.
Una de les limitacions amb què ens vam trobar va ser que, malgrat que el govern proporcionava telèfons, la manca d'una connexió estable d'internet a aquestes zones feia que l'aprenentatge en línia fos impossible. En aquestes zones, vam haver d'identificar un lloc del poble on hi hagués una bona cobertura d'internet i posar-hi una pantalla de televisió perquè els nens puguin veure i aprendre.
Amma recomana que altres organitzacions i universitats també adoptin aquest mètode i ofereixin classes en línia per als nens. Durant la pandèmia del COVID, el govern va garantir que tots els col·legis oferirien educació en línia a tots els estudiants; però molts nens dels pobles no podien fer servir aquest servei perquè no tenien accés a internet.
Fa més de trenta-tres anys, vam construir petites cabanes a una regió forestal (a la zona d'Attapadi, a Kérala) per fer arribar l'educació als nens. Això va ser abans que fundéssim un orfenat a la zona. Vam portar nens d'aquests assentaments tribals i els vam oferir una educació sòlida. Avui, molts dels nens han completat els estudis superiors i alguns han esdevingut enginyers. Actualment dirigim l'orfenat per a quatre-cents nens.
Ara, a la majoria dels pobles s'han creat escoles. Però, sovint, els nens han de caminar quilòmetres per arribar a l'autobús escolar, especialment a les regions muntanyoses. Si hi ha tres estudiants que van a escola en una família, han de pagar una mitjana de tres mil rupies al mes per la tarifa de l'autobús. A causa d'aquesta despesa, l'absentisme escolar ha augmentat. Per a aquests estudiants, l'Ashram ha patrocinat la seva educació, que inclou taxes de matrícula, taxes de transport i fons per a materials educatius.
Per a l’electricitat, el govern subministra l’energia, però en certs llocs el voltatge és baix, de manera que els estudiants no poden utilitzar els recursos proporcionats per a l’educació en línia de manera efectiva. Instal·lar transformadors sembla que resulta molt car. Per respondre aquest problema, hem instal·lat panells solars que subministren energia elèctrica sense interrupcions i que els permet estudiar amb el servei en línia. En altres zones, hem desenvolupat microcentrals hidroelèctriques utilitzant les cascades ja existents com a fonts d’energia renovable, i l’electricitat generada s’utilitza per al poble.
Pel que fa a la salut, una de les disposicions del govern consisteix a proporcionar vitamines i altres suplements a les dones embarassades. Tot i això, això no és suficient per garantir la salut fetal. Per exemple, afegir fertilitzant a un arbre de mango que ja ha començat a florir no fa que doni fruits. Els fruits encara poden pansir i caure, atrofiar-se en el creixement o infestar-se de cucs.
Les dones haurien de rebre des de la infància una alimentació nutritiva que desenvolupi la immunitat. Les dones dels pobles han de rebre els coneixements necessaris per plantar arbres ayurvèdics i cuinar diferents plats amb aquestes fulles. Això estimularà el sistema immune. Aquest canvi salvaguardarà la salut de la dona durant l’embaràs i evitarà la mort materna i infantil.
És difícil aconseguir metges i professors per treballar a zones remotes. Fa trenta-tres anys, vam crear un hospital tribal a Kalpetta (Wayanad, Kérala). D'alguna manera, com dos àngels caiguts del cel, vam poder aconseguir que dos metges hi treballessin. Van arribar amb un profund esperit de servei. Tot i això, cap pacient estava disposat a acudir a l'hospital.
Aquests metges havien de sortir a atendre'ls en les seves aldees tribals, portant-los paquets de menjar i altres articles, oferint els seus serveis de porta a porta per examinar i atendre els pacients. D'aquesta manera, van cultivar bones relacions amb les comunitats i ara una mitjana de tres-cents pacients visita els hospitals cada dia.
Quan portàvem a terme les reunions comunitàries a l’aldea, assistien tant homes com dones, però només parlaven els homes, malgrat que la presidenta del pànxayat era una dona. Les dones es quedaven callades. Quan ens vam adonar que no coneixeríem l'opinió de les dones a la trobada comunitària, vam iniciar reunions per separat amb elles. Per a la nostra sorpresa, les dones van començar a expressar-se clarament.
La primera cosa que hem de fer quan anem a un nou poble és comprendre les seves normes i pràctiques culturals. Fa deu anys, vam adoptar més de cent vuit pobles; ara treballem amb més de cinc-cents. Per comprendre els sistemes i les perspectives socials, hem donat feina a un mínim de dues persones de cada poble.
Una altra preocupació immediata és la salut mental dels nens després de la pandèmia del COVID. Els nens semblen força diferents del que eren abans. El quaranta per cent dels nens semblen tenir una aparença completament diferent. El que tenen és el començament d’una depressió i ansietat que resulta de l’ús excessiu de telèfons intel·ligents. Han perdut interès en els estudis. Un gran nombre d'estudiants també s'han tornat addictes a les drogues.
Fa quinze anys, Amma havia encoratjat els devots mèdics d'alguns països que proporcionessin aquests serveis als nens a les escoles de cada ciutat. Aquest suggeriment procedeix de l’experiència d’haver vist el canvi produït en aquells nens. Si ho detectem al principi i oferim l'assessorament oportú, es pot evitar que un problema psicològic arreli.
Això és el que es pot fer: els psicòlegs i els psiquiatres que tenen un cor servicial es poden comunicar amb les escoles i els instituts i oferir-los a aquests estudiants dues o tres hores d'assessorament gratuït a la setmana.
Penso que, als llocs on no hi ha metges disponibles, podríem oferir un servei de clíniques mòbils en vehicles i realitzar regularment campaments de salut a zones apartades. Es poden oferir serveis de telemedicina per al diagnòstic i el tractament a distància de pacients utilitzant la tecnologia de les telecomunicacions.
Abans, els fems de les vaques s'aplicaven a les ferides per accelerar la curació, però si es fa actualment la ferida s'infecta. Tot el que abans era medicinal ara és tòxic. En el passat, el bestiar s'alimentava amb coques de sèsam, cacauet i coco, i fenc lliure de pesticides. Per tant, tot el que provenia de la vaca, la llet, l'orina i els fems, era medicinal.
Hem augmentat per cinc l’ús dels pesticides. Ara tot el farratge del bestiar es ruixa amb pesticides, i tot allò que abans era medicinal, ara és tòxic. Així de contaminat hi ha el món. És important conscienciar la gent. Per a un diabètic no n'hi ha prou amb prendre la medicina, també ha de mantenir una dieta correcta.
L'honorable primer ministre Narendra Modi ha iniciat molts projectes importants. Allò que cal urgentment en aquest moment són bons líders amb una visió holística. No necessitem els qui parlen el llenguatge de la guerra, sinó aquells que difonen el missatge de la pau. El món avui no necessita separació i divisió, sinó unió i unitat.
La ment és com un parell de tisores, mentre que el cor és com una agulla. Per fer un vestit que es pugui fer servir, cal tallar i dividir amb les tisores i unir i cosir amb l'agulla. La ment s'ha d'utilitzar al lloc adequat i el cor s'ha d'utilitzar en el seu.
El cor és com un paracaigudes. Si no s'obre, estem en perill. Que tots tinguem un cor ampli que pugui unir les persones i eliminar totes les diferències.
L'Índia, Bhárat, és la terra de l'espiritualitat. Les vibracions de l'ascesi espiritual i del sacrifici dels nostres rishis antics impregnen l'atmosfera fins als nostres dies. Els rishis van percebre que «l'atma, la consciència, que habita en tots i cadascun dels objectes de la creació, sensibles i inerts, és la mateixa, i jo sóc aquesta Veritat Suprema». Comprenent això, la seva oració era:
sarvé bhavantu sukhinah,
sarvé santu niràmaia,
sarvé bhadrani pashyantu,
ma kàschit dukhabhg bhavet.
Que tots els éssers siguin feliços i no tinguin penes. Que tots vegem només el que hi ha de bo en cada cosa. Mentre ens afanyem per connectar-nos a la ciència, la tecnologia i internet, hi ha molts camps dels quals ens hem desconnectat completament. Ens hem desconnectat del nostre veritable ésser, el nostre atma.
Ens hem desconnectat del nostre entorn i de la natura. Ens hem desconnectat de l'amor i la vida, i això ens ha desconnectat de Déu. El més greu és que ens hem desconnectat dels valors espirituals, que poden curar totes les desconnexions de la nostra vida.
Hi ha una educació per guanyar-se la vida i una educació per a la vida. L'educació per a la vida requereix una comprensió dels principis essencials de l'espiritualitat. L’educació per a la vida climatitza la ment, mentre que l’altra proporciona una climatització externa.
L'ésser humà ha après a volar com un ocell i nedar com un peix, però ha oblidat caminar i viure com un ésser humà. Al Sanatana Dharma, el Creador i la creació no són dos, sinó un. El sol no necessita una espelma que il·lumini el camí. Com l'or és inherent als adorns d'or, els adorns d'or són inherents a l'or.
Vegeu Déu en els altres i estimeu-los i serviu-los com a tals. Tot i conduir amb compte, una altra persona pot conduir irresponsablement i xocar amb nosaltres. Per això, la gràcia de Déu és necessària en totes les situacions. Per rebre aquesta gràcia calen accions positives per part nostra.
Hi ha un ritme subjacent al nostre univers; l'univers i tots els éssers vius que hi ha en ell estan indestructiblement vinculats. El cosmos és com una immensa xarxa interconnectada. Penseu en una xarxa estesa i quatre persones que la sostenen pels quatre cantons. Si se sacseja lleugerament una cantonada, la vibració se sent a tota la xarxa.
De la mateixa manera, ho sapiguem o no, totes les nostres accions repercuteixen en tota la creació, sigui que les faci un individu o un grup. Així que no pensem: «canviaré quan ells ho hagin fet». Al contrari: encara que ells no canviïn, si nosaltres ho fem, podrem provocar aquest canvi als altres.
Des de l'antiguitat, “el món és una família” ha estat en mantra de la terra índia. Encara avui ho és, i ho continuarà sent en el futur. La presidència de les nacions del G-20 és una oportunitat única per donar exemple d'aquesta veritat davant del món. Que aquesta iniciativa empresa per l'honorable primer ministre Shri Narendra Modi i el govern dirigit per ell inspiri un canvi de perspectiva al món.
Que s'encenguin innumerables llums a partir d'aquesta flama i es duguin per tot el món. Que el so del cargol d'aquest gran yajña (ofrena sagrada) ressoni a tot el món. Que obri les portes tancades dels cors humans. Que porti la llum a tot arreu. Que us convertiu en la llum.
Si volem que les nostres accions donin el resultat desitjat, calen tres factors: 1) Realitzar-les en el moment adequat; 2) esforç personal; i 3) la gràcia de Déu.
De vegades planegem viatjar lluny. Aleshores, sortim de casa d'hora al matí. Tot i sortir aviat, el nostre cotxe es pot avariar i és possible que no arribem a l'aeroport a temps. O, en arribar a l'aeroport, ens podem assabentar que el motor de l'avió té algun problema mecànic o que, per inclemències atmosfèriques, no pot volar.
Necessitem la gràcia de Déu perquè les nostres accions siguin completes, i les bones accions atrauen la gràcia de Déu.
Civil 20 Inception: Amma’s full address
Amma led the event in Nagpur, Maharashtra as the first spiritual leader ever appointed as Chair of C20, the G20 Engagement Group for civil society and nongovernmental organisations. With India as this year’s host country, the G20 Summit will take place in New Delhi this September. In her address, Amma expressed how humanity cannot survive when isolated as single nations, races, or religions. This Earth belongs to us all.
-
Amma bows down to all, who are embodiments of Pure Love and the Supreme Self. Amma is very pleased to participate in this summit, one of the most esteemed among the C20 conferences, and to meet personally with the distinguished members of the steering committee, CSO, and NGO speakers who are offering their valued input for this endeavour.
Humanity is facing many extraordinary challenges today. There are also numerous challenges on subtler levels, which we may be unable to perceive or understand. At this point, human beings need two qualities: the wisdom to recognize the problem and the mental attitude and intelligence to correct it.
Unfortunately, we are like a student who starts studying the day before the exam. We think correctly only when we are on the brink of disaster. Only then do we realize that we need to do something.
The COVID pandemic was a testing period that lasted three long years. While going through this crisis, people resolved to do better in the future. However, such resolutions do not last long. People inevitably return to their old habits once again.
The future belongs not to the ‘single’ entities, who stand divided, but to those who mingle and cooperate with others. Countries and societies that try to rise on their own will surely fail. This is a warning from nature to humankind. Hence, let our mantra be ‘Mingle’ not ‘Single’.
Humanity does have a certain degree of freedom to live life as they choose. However, we cannot change the laws of nature at will, like changing television channels. It is the way of God and nature to be all-inclusive. To exclude is the way of humankind alone.
Everyone who lives in this world must obey the universal law of inclusion. If we try to forcefully impose laws of exclusion, it will only result in disharmony and danger. What we are experiencing today is the result of many people interfering with the fabric of the universe. Along with trying to change and protect the environment, we should also be ready to change our mentality.
In times past, parents used to advise their children to behave well, speak the truth, be loving to everyone, help others, and study well. But today, we hear some parents teaching their children by advising them to be a smart, savvy, winner, and don’t interact with people below you.
But how did parents bring up their children in the past? My birth mother taught me by her own example sixty-five years ago. In the village where I was born, there were about a thousand homes. Only around a hundred of those families had jobs with fixed incomes. Around nine hundred families earned a daily living by fishing, eating only if they earned money that day, and going hungry otherwise. They had no bank accounts.
In those days, people lived in joint families. When the food was ready in our home, my mother would think first of the neighbouring home and would say, “That neighbour is not yet back from fishing. Their children will be hungry.”
She would pack food for two or three of the children and ask me to take it to them. At the same time, she would be anxious for her own children. “Wait a bit,” she would say to us. “I will give you food in a little while.”
After some time, she would let us eat, but she would first put aside some food for any unexpected guest who might turn up. If an unexpected guest arrived, my mother would feed them first, then give us rice water mixed with scraped coconut. Even after the guest had eaten and left, my mother would worry if the guest left satisfied, with a full stomach. This was the example set by my mother.
In today’s world, being kind and helpful may be seen as a sign of weakness, and deceit and falsehood as strengths. For example, Dhritarashtra and Gandhari (the royal couple in the Mahabharata) brought up their evil son, Duryodhana, with this irrational mindset, which is the same direction our society is heading.
Children should receive values in school and from parents, as well. If they are taught at a young age, it will stay embedded firmly in them. When you walk on that cement, the impressions stay forever. In a similar way, when values are given at a young age, they stay throughout your life and benefit both oneself and others.
When I was in fourth grade, there were around sixty children in one class. Twenty-five percent of them went home for lunch. Around fifteen to twenty percent of them brought a packed lunch to school. The rest would drink some water during lunch break and sit quietly under a tree, hungry. They would have skipped breakfast as well.
I had a friend who lived two doors away. She used to bring a big lunch but would eat only a small portion and throw away the rest. I told her, “You bring more food than you need. Why don’t we both share some of our food with a hungry classmate?”
The friend agreed. After two or three days, a few other children joined us in sharing food. This made a big difference. Within about fifteen days, all the hungry children were invited to share food with the others. In the end, there was no one in that class who went without lunch. In this way, if we are mindful, we can certainly bring about a transformation.
People experience two types of poverty in this world. The first is the poverty of food, clothing and shelter. The second is the poverty of love and compassion. If we have love and compassion, we will be able to relieve the suffering of the first set of people, as well.
The huge leap in science and technology, along with misuse of the internet and increasing drug abuse among students, are all contributing to the predicament we face today.
For example, let us consider technology. It has truly revolutionized human life, but its negative aspects raise alarming concerns about the future of humankind. Now we see a new generation growing up devoid of a conscience and moral values—and what is the result? Violence, in various names and forms, is rising.
We are always afraid—whether walking down the street, shopping at the store, working at the office, nursing our child in our own home, or bathing. We are even afraid to use a public washroom, or to hum a tune. Yet, we pride ourselves for being ‘modern and sophisticated’.
In the past, it used to be easy to distinguish between our enemies and friends, but today it is the opposite! No one knows when a friend can turn against you, or where, when, and in what form an adversary may assault you.
I remember a story in this regard. There once lived a notorious hooligan in a small town. Just before sunset, he would establish himself at the main crossroad. He would molest women, beat up men, and snatch their belongings. Fearing his rowdiness, people started avoiding that area after dusk. They began using side roads and other streets instead.
One day, all of a sudden, news spread around that the hooligan had fallen sick and died. A few days later, a journalist arrived. He asked, “Usually, it is only the women who stay indoors after dusk. But here, I cannot see even a single man on the street after sunset, either! What happened?”
“There used to be a hooligan here,” the locals explained. “When he was alive, we knew where he would be every evening, in which corner of the crossroads. We just had to avoid that area and would be free from danger.
“But now, it is his ghost that is tormenting us. A ghost has no particular form. No one knows when, how, where, and in what form he will attack us. Moreover, he will be stronger than before because he is in a subtle form now!”
Similarly, our new discoveries and sophistication usually come with a negative side. The once evident problems have now shifted from the gross to the subtle and, consequently, become stronger.
Technology is very important. It has increased conveniences and made life comfortable. But, at the same time, the abuse of technology has also increased… and so have its dangers. This is why extensive research on the negative impact of any new invention or discovery is essential, before it is deployed to the population at large.
The ‘new’ should never be allowed to trample on the ‘old’. The saying ‘It is better to prevent than to cure’ is apt in this regard. New discoveries can also mean unique, new hazards.
Before such discoveries become a permanent headache to society, we need to find solutions to their potential negative repercussions and threats that could manifest. The world will bring us countless experiences—both bitter and sweet. We consider both as opportunities for introspection.
The world population is like a beautiful garland made of flowers in different shapes and colours. The diversity and variety of the flowers add to its beauty and fragrance. Such a healthy mingling of diversity is essential for human culture to flourish. A single nation, race, or religion cannot survive in isolation. This Earth belongs to us all.
Of course, our government, under the able leadership of Prime Minister Narendra Modi, has accomplished a great deal of progress, which is creating a huge transformation. I would like to give some examples, just to create awareness.
Around ten years ago, the ashram adopted many villages in India. A number of them were engaged entirely in wheat farming. Their diet included only the wheat they cultivated, so their immunity was found to be deficient, which led to various diseases. They could have traded some of their wheat for vegetables, but they didn’t.
In another group of villages, they were not aware of the shift in the environment and climate change. They continued cultivation in the same old pattern passed on to them by their ancestors. Because of the change in rain patterns, their crops failed, and they had to go hungry. Most of them do not wish to leave the village for outside jobs. So, instead of leaving to earn a living, they remain hungry in their homes.
In other villages, due to unpredictable rain patterns and their dwindling income, they switched to marijuana cultivation. Initially, they were unwilling to disclose it, but later they explained that they started cultivating because they could earn much more money (five lakhs in three months) and live a comfortable life. So, when their regular lifestyle is disrupted, we see how they make wrong choices and consequently destroy so many lives.
The government has implemented schemes specifically for rainwater harvesting projects. But, unfortunately, these villagers were unaware of how to apply for or avail of these schemes, so they missed the opportunity to learn. In one of the adopted villages, we implemented rainwater harvesting systems, which resulted in increased crop production and income.
In some villages, we found that due to a lack of potable water, they were drinking contaminated water. They were contracting diseases like cholera. As a solution to this, the university did research and developed a filter named ‘Jivamritam’ (Nectar of Life).
This was first installed near the Amritapuri ashram for testing, and we found that the incidence of communicable diseases reduced. After this, Amma had these filters deployed in our adopted villages, and this significantly brought down water-borne diseases in these regions.
In other villages, we found that women had to walk long distances every morning to fetch water for household use. They spent all their time fetching water and completing their chores, so they could not earn and supplement their family income.
We dug borewells in such places, bringing them water to their homes, but we later discovered that those who lived near the borewells with a continuous water supply were now wasting it indiscriminately. In contrast, those who came from further away still used it with care. Our university has made an app so that wastage of water can be detected and corrected.
The main income source in a few villages is cattle rearing and dairy farming. The milk they produced would often be purchased at half the going rate. The poor farmers work tirelessly to earn this meagre income, which is hardly enough to make ends meet. We intervened and established a dairy cooperative to provide members with an assured market for their milk. Subsequently, they have begun to earn a good income.
In some village schools, even today we found that many grade levels—for example, classes 4, 5, 6 and 7—were being taught together in one room. Students were seated facing four different directions, but there was only one teacher.
The same teacher would first teach one subject in one grade level, then move on to teach another subject to another grade level, then move on again to teach the next grade level, and once again to the last grade level. The teacher, also, was not well educated.
When these children graduated from middle school to secondary school, they could not cope with educational challenges, like speaking English. Children in such situations became depressed and began to drop out of school. To counter this, our university faculty started providing personalized online tutoring. We are beginning to see improvement in the children’s studies.
One of the limitations we encountered was that even though phones were provided from the government, the lack of a stable internet connection in these regions made online learning impossible.
Amma recommends to other organisations to consider implementing a similar strategy. During the COVID pandemic, the government ensured that all schools provided online education for all students. But, many children in villages were unable to use this service because they did not have access to internet. In such places, we should identify a location in the village where internet is available and provide a TV screen for the children to watch and learn.
We started this program more than 33 years ago—before we founded an orphanage—in Attapadi, a region of Palakkad district in Kerala where the people were mainly tribal, living in forest settlements. We constructed small huts in the forest region and gave classes. We brought children from these tribal settlements and gave them a higher education.
Currently, we run an orphanage with four hundred children, but in those times, these children from adivasi communities did not get the needed support from the administration for their higher studies. These children filed a case against them, and won it was well. But, the authorities went for an appeal against the verdict.
Amma decided that we will take care of their higher education and brought them to our school. We gave them extra classes and tuition and many of them have graduated and some are working as engineers.
In most villages, schools have been established. But children often have to walk for a few kilometres, especially from mountainous regions, to reach where the school bus comes. If there are three students in a family going to school, for bus fees they have to pay three thousand rupees a month on average. Due to this expense, when the children reach sixth or tenth grade, two drop out of school, letting the third child continue their studies.
For such students, the ashram has sponsored their education which includes tuition fees, transportation fees, and funds for educational materials. The government supplies the power, but in certain places the voltage is low, so the students are unable to use the resources provided in an effective manner.
To counter this, we have installed solar panels, to provide seamless electric power for them to study using the online facility. In such scenarios installing transformers in every small town is costly, rather installing solar panels maybe be more cost-effective.
One of the health-related provisions made by the government is to provide pregnant women with vitamins and other supplements. However, this is not good enough to ensure fetal health. For example, adding fertilizer to a mango tree that has already begun to flower will not give better fruit. The fruit can still wither and fall, be stunted in growth, or be infested with worms.
Women should be given nutritious foods that build immunity right from childhood. Sixty-five years ago, in our villages, once a week, my mother used to prepare dishes using ayurvedic leaves in the village for our meals. This led to boosting of their immunity level.
In the same way, these village women need to be given the awareness to plant ayurvedic trees and make them learn the cooking of different dishes with these leaves. This will boost their immune system. This change will safeguard women's health during pregnancy and prevent maternal and infant death.
It is difficult to get doctors and teachers to work in remote areas. Twenty-five years ago, we established a tribal hospital in Kalpetta (Wayanad, Kerala). Somehow, like two angels from heaven, we were able to get two doctors to work there. They arrived in Mananthavady with a deep love for the spirit of service. However, no patients were willing to come to the hospital.
These doctors had to go out to them into their tribal hamlets, carrying a packet of food and other items, offering their services to examine and treat patients door-to-door. In this way, they cultivated good relations with the communities, and now an average of three hundred patients visit the facilities daily. But, even today, these doctors still have to entice the tribals to visit the hospital for their own healthcare.
When we held village community meetings, both men and women attended, but only the men would speak, even though the panchayat president was a woman. The women remained silent. We initiated meetings with the women separately. To our surprise, the women began expressing themselves vividly.
The first thing we should assess when we go to a new village is to understand the cultural norms and practices they follow. We adopted over 108 villages to alleviate poverty and to promote sustainable development. Now, we work in over 500 villages. In order to understand the social systems and perspectives, and to deliver socially beneficial solutions, we have employed a minimum of two people from each village.
Another immediate concern is the mental health of children after the COVID pandemic. Forty percent of the children seem to have a different appearance altogether. What they have is the beginning of a depression and anxiety that results from smartphone overuse. They have lost interest in their studies. A large number of students have also become addicted to drugs.
Fifteen years ago, Amma had encouraged devotees in some countries to provide support services to children in their inner-city schools. This suggestion comes from the experience of seeing the difference among those children. If we catch it at the beginning and offer timely counselling, it can be prevented from deepening into a psychological problem. Otherwise, they will become psychologically affected for life.
Here is what can be done. Psychologists and psychiatrists who have the heart to serve can communicate with schools and colleges, and provide two or three hours of free counselling per week to such students.
I feel that in such places where doctors are not available, we could bring mobile clinic services in vehicles and conduct frequent health camps in remote areas. Telemedicine services can be provided for remote diagnosis and treatment of patients using telecommunication technology. Remote patient monitoring also offers peace of mind.
In the olden days, cow dung was applied on wounds, to expedite healing, but if we do this today, the wound will become infected. In the olden days, cattle were fed with sesame, ground nut, coconut cakes, and pesticide-free hay. As a result, everything that came from a cow—milk, urine and dung— was medicinal.
There are certain limits in which fertilizers and chemicals can be sprayed on crops. Instead of spraying 5%, out of greed for profits, people spray 25%. Now that all cattle fodder is sprayed with pesticides, everything that used to be medicinal is now toxic.
This is how polluted the world has become. It is not enough for a diabetic to take the medicines—they also have to maintain a regular diet. In a similar way, it is important to be aware of properly using the benefits they are receiving.
The Honourable Prime Minister Narendra Modi has launched numerous significant schemes. The urgent need of the hour is good leaders with a holistic vision. We do not need those who speak the language of war but those who spread a message of peace. The world needs not separation and division, today, but joining and unification.
The mind is like a pair of scissors while the heart is like a needle. To make a wearable outfit, we have to cut and divide with the scissors and join and sew together with the needle. The mind should be used in its place and the heart in its place.
The heart is like a parachute. If it doesn’t open, we will endanger ourselves. May all of us be endowed with an expansive heart that can bring people together and eliminate all differences.
India, Bharat, is the land of spirituality. The vibrations from the spiritual austerity and sacrifice of our ancient rshis pervade the atmosphere to this day. The rshis realized that “the atma, the consciousness, that abides within each and every object in creation, sentient and insentient, is the same, and I am that Supreme Truth.”
Realizing this, their prayer was:
sarve bhavantu sukhinah
sarve santu niraamaya
arve bhadraani pashyantu
maa kaschit dukhabhaag bhavet
May all beings be happy and without sorrows. May all see only the good that is in everything. While we are in a hurry to connect to science, technology and the internet, there are so many fields from which we have become completely disconnected. We have become disconnected from our true self, our atma.
We have become disconnected from love and life, without realizing that they are not two, but one. And this disconnected us from God. Most importantly, we have become disconnected from spiritual values.
There is education for earning a living and education for life. Education for a living is essential for success in the academic and material sense. Education for life teaches the principles by which the mind becomes peaceful and air-conditioned.
Humankind has learned to fly like a bird and swim like a fish, but has forgotten how to walk and live like a human being. In Sanatana Dharma, Creator and creation are not two, but one. Just like gold is inherent in gold ornaments, and ornaments are inherent in gold.
See God in others and love and serve them as such. Even if we drive carefully, another person may drive carelessly and crash into us. This is why God’s grace is necessary for every situation. To receive this grace, positive actions are needed from our side.
There is an underlying rhythm to our universe; the universe and every living thing in it have an unbreakable connection to each other. The cosmos is like a vast, interconnected network. Think of a net that is stretched out by four people holding its four corners. If it is shaken slightly in one corner, the vibration is felt all over the net.
Similarly, whether we know it or not, all of our actions reverberate throughout creation—whether done by an individual or a group. So let us not think ‘I will change after they do’; rather, even if they do not change, if we change, we can bring this change in others.
From ancient times, ‘The world is one family’ has been the mantra of Indian soil. It still is today, and will continue to be so in the future. The presidency of the G20 nations is a unique opportunity to model this truth before the world. May this initiative undertaken by Hon. Prime Minister Sri Narendra Modi and the government under his leadership inspire change in the world's outlook.
Let us light a new lamp of change here. May innumerable lamps be lit from this flame and carried across the world. May the conch call of this great yajna (holy offering) resound worldwide. May it throw open the closed doors of human hearts! May it bring light everywhere! May Grace bless my children!
If we want our actions to bear the desired result, three factors are needed: 1) Doing them at the proper time, 2) Self-effort, and 3) God’s grace.
A man has to travel a long distance in order to attend an auction, so he wakes up early in the morning, gets in the car and starts for the airport. Maybe on the way, the vehicle has a breakdown, or it meets with a small accident which does not allow him to reach the airport in time for the flight.
Or upon reaching the airport on time, and checking in, he hears that the plane's engine is having some mechanical problem or the weather is too bad to fly, so the flight is cancelled. In this case, the man put forth enough effort. But because he didn't have the factor or grace in his favour, he could not make it to his destination.
We need God’s grace to make all our actions complete, and good actions attract God’s Grace.
Namah Shivaya
Comienzo del Civil 20: discurso completo de Amma
Amma dirigió el evento de Nagpur, Maharastra, como la primera líder espiritual que haya sido nombrada presidenta del C20, el Grupo de Compromiso para la sociedad civil y las organizaciones no gubernamentales del G20. India será este año el país anfitrión de la cumbre del G20 que tendrá lugar en Nueva Delhi el próximo mes de septiembre. En su discurso, Amma expresó cómo la humanidad no puede sobrevivir mientras se mantenga aislada como una sola nación, raza o religión. Esta Tierra nos pertenece a todos
Amma se postra ante todos y todas, que sois la encarnación del Amor Puro y la Conciencia Suprema. Amma está muy contenta de participar en esta cumbre, una de las conferencias más apreciadas del C20, y de reunirse personalmente con los distinguidos miembros del comité directivo, los ponentes de las OSCs y de las ONGs.
La humanidad se enfrenta hoy a muchos desafíos extraordinarios. Existen también numerosos desafíos en niveles más sutiles, que tal vez no podamos percibir o comprender. En este momento, el ser humano necesita dos cualidades: la sabiduría de reconocer el problema y la actitud mental y la inteligencia necesarios para corregirlo.
Desgraciadamente, somos como un estudiante que se pone a estudiar el día antes del examen. Solo pensamos correctamente cuando estamos al borde del desastre. Solo entonces nos damos cuenta de que tenemos que hacer algo.
La pandemia del COVID ha sido un periodo de prueba que ha durado tres largos años. Mientras se atravesaba esta crisis, la gente decidió hacer las cosas mejor en el futuro. Muchos hicieron un voto de cambiar de perspectiva. Sin embargo, esa clase de decisiones no duran mucho. La gente, inevitablemente, vuelve a sus viejos hábitos.
El futuro no pertenece a las entidades individuales, que están divididas, sino a las que se relacionan y cooperan con las demás. Los países y las sociedades que intentan levantarse por sí mismas, difícilmente lo consiguen. Esta es una advertencia de la naturaleza a la humanidad. Por lo tanto, que nuestro mantra sea “relacionarse”, no "individualizarse".
La humanidad tiene cierto grado de libertad para elegir cómo vivir. Sin embargo, no podemos cambiar las leyes de la naturaleza a voluntad, como si cambiáramos los canales de la televisión. El estilo de funcionamiento de Dios y de la Naturaleza es integrador. La exclusión solo es el estilo del ser humano.
Todos los que viven en este mundo deben obedecer la ley universal de la inclusión. Si intentamos imponer por la fuerza leyes excluyentes, eso solo redundará en desarmonía y peligro. Lo que estamos experimentando hoy es el resultado de muchas personas interfiriendo en la estructura del universo. Además de intentar cambiar la situación externa, también debemos estar preparados para cambiar nuestra mentalidad.
Antes los padres aconsejaban a sus hijos que se portaran bien, dijeran la verdad, fueran cariñosos con todo el mundo, ayudaran a los demás y estudiaran bien. Pero hoy vemos cómo algunos padres enseñan a sus hijos aconsejándoles a «ser inteligentes, espabilados, triunfadores y no relacionarse con personas inferiores».
Mi madre biológica me enseñó con su propio ejemplo hace sesenta y cinco años. En el pueblo donde nací había unas mil casas. La mayoría eran familias conjuntas, con muchos miembros que vivían agregados. Solo alrededor de un centenar de familias eran adineradas. Otras familias se ganaban la vida cada día pescando. Solamente comían si ganaban dinero ese día. De lo contrario, pasaban hambre. No tenían cuentas bancarias.
Si la comida estaba lista en nuestra casa antes que en la de los demás, mi madre pensaba primero en la casa de los vecinos y decía: “ese vecino aún no ha vuelto de pescar, sus hijos deben de tener hambre”. Empaquetaba comida para dos o tres de los niños y me pedía que se la llevara. Al mismo tiempo, estaba preocupada por sus propios hijos y nos decía: “esperad un poco, dentro un momento os pondré la comida”.
Si llegaba alguna visita inesperada, mi madre les daba de comer a ellos primero y después nos daba a nosotros agua de arroz con coco rallado. Incluso cuando la visita se había marchado, mi madre se preocupaba por si el invitado se iba satisfecho y con el estómago lleno. Ese era el ejemplo que nuestras madres nos daban desde la infancia.
En el mundo de hoy, ser amable y solícito puede ser visto como un signo de debilidad, y el engaño y la falsedad como fortalezas. Por ejemplo, Dhritarashtra y Gandhari (la pareja real del Mahabharata) criaron a su malvado hijo, Duryódhana con esa misma mentalidad irracional hacia la que se dirige nuestra sociedad.
Los buenos valores deberían ser enseñados a los niños desde una edad muy temprana, tanto en sus hogares como en las escuelas. Cuando se camina sobre ese cemento, las impresiones quedan para siempre. De la misma manera, cuando los valores se dan a una edad temprana, permanecen durante toda la vida y benefician a uno mismo y a los demás.
Cuando estaba en cuarto grado, de esto hace sesenta años, había unos sesenta niños en una clase. Alrededor del quince o veinte por ciento llevaban el almuerzo a la escuela. El resto bebía un poco de agua durante el almuerzo y se sentaban en silencio debajo de un árbol, pasando hambre. También se habían saltado el desayuno.
Tenía una amiga que vivía a dos puertas de mi casa. Solía traer un gran almuerzo, pero solo comía una pequeña parte y tiraba el resto. Le dije: “traes más comida de la que necesitas, ¿por qué no compartimos las dos nuestra comida con alguna compañera de clase que tenga hambre?”
La amiga estuvo de acuerdo. Después de dos o tres días, algunos niños más se unieron a nosotras para compartir la comida. En unos quince días, todos los niños hambrientos estaban invitados a compartir la comida con los demás. De esa manera, si somos conscientes, podemos lograr una verdadera transformación.
Las personas experimentan dos clases de pobreza en este mundo. La primera es la pobreza de alimento, ropa y vivienda. La segunda es la pobreza de amor y compasión. Si tenemos amor y compasión, también podremos aliviar el sufrimiento del primer grupo de personas. Esas son las cualidades que debemos cultivar.
El gran salto en ciencia y tecnología, junto con el mal uso de internet y el aumento en el consumo de drogas entre los estudiantes, todo ello está contribuyendo al gran dilema que afrontamos actualmente.
Por ejemplo, pensemos en la tecnología. Realmente ha revolucionado la vida humana, pero sus aspectos negativos plantean preocupaciones alarmantes sobre el futuro de la humanidad. Ahora vemos a una nueva generación que crece sin conciencia ni valores morales, y ¿cuál es el resultado? Está aumentando la violencia bajo diversos nombres y formas.
Siempre tenemos miedo, ya sea caminando por la calle, comprando en una tienda, trabajando en la oficina, dando el pecho o bañando a nuestro hijo en nuestra casa; incluso tenemos miedo de usar un baño público o de tararear una melodía. Sin embargo, nos enorgullecemos de ser «modernos y sofisticados».
Antiguamente, era fácil distinguir entre los enemigos y los amigos, pero hoy no es así. Nadie sabe cuándo un amigo puede volverse contra uno, o dónde, cuándo y de qué manera puede atacarte un adversario.
Recuerdo una anécdota al respecto. Una vez, vivía un gamberro de muy mala fama en una pequeña ciudad. Justo antes del atardecer, se situaba en el cruce de la calle principal. Atormentaba a todos los transeúntes. Acosaba a las mujeres, golpeaba a los hombres y les robaba. Por temor a los altercados, la gente empezó a evitar esa zona después de la puesta de sol. Empezaron a utilizar las carreteras secundarias y otras calles.
Un día, de repente, se extendió la noticia de que el gamberro había enfermado y se había muerto. Por lo general, solo las mujeres se quedaban en casa después del anochecer, pero ahora ya no se veía ni a un solo hombre por la calle. Unos días después, un periodista llegó y se interesó por lo que estaba pasando.
Le explicaron los lugareños que antes por esa zona vivía un gamberro. “Cuando aún vivía, sabíamos donde estaría cada noche, en qué esquina del cruce. Solo teníamos que evitar esa zona y nos encontrábamos fuera de peligro. Pero ahora, es su fantasma el que nos atormenta. Un fantasma no tiene una forma en particular. Nadie sabe cuándo, cómo, dónde y de qué forma nos atacará. Además, será más fuerte que antes porque ahora está en una forma sutil”.
Del mismo modo, nuestros descubrimientos y avances suelen tener un lado negativo. Los problemas, que en otro momento eran evidentes, ahora han pasado de lo obvio a lo sutil, y, por tanto, se han vuelto más fuertes.
La tecnología es muy importante. Ha aumentado las comodidades y ha vuelto la vida más confortable. Pero, al mismo tiempo, también ha aumentado el abuso de la tecnología, así como sus peligros. Por eso, es esencial una investigación exhaustiva sobre el impacto negativo de cualquier nuevo invento o descubrimiento antes de su desarrollo entre la población.
Nunca se debe permitir que «lo nuevo» pisotee a «lo viejo». El dicho «más vale prevenir que curar» es adecuado en este sentido. Los nuevos descubrimientos también pueden significar nuevos peligros extraordinarios. Antes de que esa clase de descubrimientos se conviertan en un dolor de cabeza para la sociedad, tenemos que encontrar soluciones para las repercusiones potencialmente negativas y amenazas que se pudieran manifestar. El mundo nos va a ofrecer innumerables experiencias, tanto amargas como dulces. Debemos considerar ambas como oportunidades para la introspección.
La población mundial es como una hermosa guirnalda hecha de flores de diferentes formas y colores. La diversidad y variedad de las flores se suman a su belleza y su aroma. Esa saludable mezcla de lo diverso es esencial para que florezca la cultura humana. Una sola nación, raza o religión no puede sobrevivir aisladamente. Esta tierra nos pertenece a todos.
Por supuesto, nuestro gobierno, bajo el competente liderazgo del primer ministro Narendra Modi, ha logrado un gran progreso, lo que está provocando una enorme transformación. Me gustaría poner algunos ejemplos de nuestros diversos proyectos, solo para crear conciencia.
Hace unos diez años, el áshram adoptó muchos pueblos de la India. Varios de ellos se dedicaban exclusivamente al cultivo del trigo. Su dieta consistía solo en el trigo que cultivaban, por lo que se descubrió que su inmunidad era deficiente, lo que daba lugar a distintas enfermedades. Podían haber intercambiado parte de su trigo por verduras, pero no lo hacían.
En otro grupo de pueblos no eran conscientes del cambio en el medio ambiente y del cambio climático. Seguían cultivando según el viejo modelo. Debido al cambio en los ciclos de lluvia, sus cultivos fracasaban y tenían que pasar hambre. La mayoría de ellos no deseaba irse del pueblo para trabajar fuera. Entonces, en lugar de marcharse para ganarse la vida, permanecían en sus casas pasando hambre.
En otras aldeas, a causa de los ciclos impredecibles de lluvia y la disminución de los ingresos, cambiaron al cultivo de marihuana. Al principio no estaban dispuestos a revelarlo, pero después explicaron que empezaron a cultivarla porque podían ganar mucho más dinero: medio millón de rupias en tres meses. Vemos como se toman decisiones equivocadas y a raíz de eso se destruyen muchísimas vidas.
El gobierno ha creado programas específicos para proyectos de recolección de agua de lluvia; pero, desgraciadamente, esos pueblos no sabían solicitar o utilizar esos programas, así que perdían la oportunidad de aprender. En uno de los pueblos adoptados, pusimos en marcha sistemas para recolectar el agua de lluvia, lo que aumentó la producción de cultivos y los ingresos, y abandonaron las malas prácticas.
En algunos pueblos descubrimos que, por falta de agua potable, estaban bebiendo agua contaminada. Estaban contrayendo enfermedades como el cólera. Para solucionarlo, la universidad investigó y desarrolló un filtro que se llama «Jivámritam» (el néctar de la vida).
Se instaló primero cerca del áshram de Ámritapuri para realizar unas pruebas, y descubrimos que se reducía la incidencia de enfermedades contagiosas como el chikungunya. Después de eso, Amma hizo que se instalaran esos filtros en nuestros pueblos adoptivos, lo que redujo significativamente las enfermedades transmitidas por el agua en esas zonas.
En otros pueblos, descubrimos que las mujeres tenían que caminar largas distancias cada mañana para buscar agua para el uso doméstico. Dedicaban todo su tiempo a buscar agua y realizar sus tareas. Excavamos pozos en esas zonas, llevándoles el agua a las casas, pero después descubrimos que los que vivían cerca de los pozos con suministro continuo de agua estaban desperdiciándola indiscriminadamente. En cambio, los que venían de más lejos aún la usaban con cuidado. Nuestra universidad ha realizado una app para que se pueda detectar y corregir el despilfarro de agua.
La principal fuente de ingresos en algunos pueblos es la cría de ganado y la producción lechera. A menudo les compraban la leche que producían a la mitad del precio de mercado. Los campesinos pobres trabajaban incansablemente para obtener escasos ingresos, que apenas les servían para llegar a fin de mes. Intervinimos y establecimos una cooperativa de productos lácteos para que los miembros tuvieran un mercado seguro para su leche. Después, han empezado a obtener buenos ingresos.
En algunos colegios de los pueblos, incluso actualmente, hay muchos niveles mezclados. Por ejemplo, clases de cuarto, quinto, sexto y séptimo compartiendo la misma aula. Los estudiantes se sentaban mirando en cuatro direcciones diferentes, pero solo había un profesor. El mismo profesor enseñaba por turnos a todos los niveles.
Cuando esos chicos pasaban de la enseñanza media a la secundaria, no podían hacer frente a desafíos educativos, como hablar inglés. Los niños que estaban en esa situación se deprimían y abandonaban los estudios. Para evitarlo, el profesorado de nuestra universidad inició unas tutorías personalizadas en línea. Estamos empezando a ver mejoras en los estudios de los niños.
Una de las limitaciones con las que nos encontramos fue que, a pesar de que el gobierno proporcionaba teléfonos, la falta de una conexión estable de internet en esas zonas hacía que el aprendizaje en línea fuera imposible. En esas zonas, tuvimos que identificar un lugar del pueblo en el que hubiera una buena cobertura de internet y poner allí una pantalla de televisión para que los niños puedan ver y aprender.
Amma recomienda que otras organizaciones y universidades también adopten este método y ofrecezcan clases en línea para los niños. Durante la pandemia del COVID, el gobierno garantizó que todos los colegios ofrecerían educación en línea a todos los estudiantes; pero muchos niños de los pueblos no podían utilizar ese servicio porque no tenían acceso a internet.
Hace más de treinta y tres años, construimos pequeñas cabañas en una región forestal (en la zona de Attapadi, en Kérala) para hacer llegar la educación a los niños. Eso fue antes de que fundáramos un orfanato en la zona. Trajimos niños de esos asentamientos tribales y les ofrecimos una educación sólida. Hoy, muchos de esos niños han completado los estudios superiores y algunos se han convertido en ingenieros. En la actualidad, dirigimos el orfanato para cuatrocientos niños.
Ahora, en la mayoría de los pueblos se han creado colegios. Pero, a menudo, los niños tienen que caminar kilómetros para llegar al autobús escolar, especialmente en las regiones montañosas. Si hay tres estudiantes que van al colegio en una familia, tienen que pagar una media de tres mil rupias al mes por la tarifa del autobús. Debido a ese gasto, el absentismo escolar ha aumentado. Para tales estudiantes, el ashram ha patrocinado su educación, que incluye tasas de matrícula, tasas de transporte y fondos para materiales educativos.
Para la electricidad, el gobierno suministra la energía, pero en ciertos lugares el voltaje es bajo, por lo que los estudiantes no pueden utilizar los recursos proporcionados para la educación en línea de manera efectiva. Instalar transformadores parece que resulta muy caro. Para responder a ese problema, hemos instalado paneles solares que suministran energía eléctrica sin interrupciones y que les permite estudiar con el servicio en línea. En otras zonas, hemos desarrollado microcentrales hidroeléctricas utilizando las cascadas ya existentes como fuentes de energía renovable, y la electricidad generada se utiliza para el pueblo.
En relación con la salud, una de las disposiciones del gobierno consiste en proporcionar vitaminas y otros suplementos a las mujeres embarazadas. Sin embargo, eso no es suficiente para garantizar la salud fetal. Por ejemplo, añadir fertilizante a un árbol de mango que ya ha empezado a florecer no hace que dé frutos. Los frutos aún pueden marchitarse y caer, atrofiarse en el crecimiento o infestarse de gusanos.
Las mujeres deberían recibir desde la infancia una alimentación nutritiva que desarrolle su inmunidad. Las mujeres de los pueblos deben recibir los conocimientos necesarios para plantar árboles ayurvédicos y cocinar diferentes platos con esas hojas. Eso estimulará su sistema inmune. Este cambio salvaguardará la salud de la mujer durante el embarazo y evitará la muerte materna e infantil.
Es difícil conseguir médicos y profesores para trabajar en zonas remotas. Hace treinta y tres años, creamos un hospital tribal en Kalpetta (Wayanad, Kérala). De alguna manera, como dos ángeles caídos del cielo, pudimos conseguir que dos médicos trabajaran allí. Llegaron con un profundo espíritu de servicio. Sin embargo, ningún paciente estaba dispuesto a acudir al hospital.
Esos médicos tenían que salir a atenderlos en sus aldeas tribales, llevándoles paquetes de comida y otros artículos, ofreciendo sus servicios de puerta en puerta para examinar y atender a los pacientes. De esa manera, cultivaron buenas relaciones con las comunidades y ahora una media de trescientos pacientes visita los hospitales cada día.
Cuando llevábamos a cabo las reuniones comunitarias en la aldea, asistían tanto hombres como mujeres, pero solo hablaban los hombres, a pesar de que la presidenta del pánchayat era una mujer. Las mujeres se quedaban calladas. Cuando nos dimos cuenta de que no conoceríamos la opinión de las mujeres en el encuentro comunitario, iniciamos reuniones por separado con ellas. Para nuestra sorpresa, las mujeres empezaron a expresarse claramente.
Lo primero que debemos hacer cuando vayamos a un nuevo pueblo es comprender sus normas y prácticas culturales. Hace diez años, adoptamos más de ciento ocho pueblos; ahora trabajamos con más de quinientos. Para comprender los sistemas y las perspectivas sociales, hemos dado empleo a un mínimo de dos personas de cada pueblo.
Otra preocupación inmediata es la salud mental de los niños tras la pandemia del COVID. Los niños parecen bastante diferentes de lo que eran antes. El cuarenta por ciento de los niños parecen tener una apariencia completamente diferente. Lo que tienen es el comienzo de una depresión y ansiedad que resulta del uso excesivo de teléfonos inteligentes. Han perdido interés en sus estudios. Un gran número de estudiantes también se han vuelto adictos a las drogas.
Hace quince años, Amma había alentado a los devotos médicos de algunos países a que proporcionaran esos servicios a los niños en las escuelas de cada ciudad. Esta sugerencia procede de la experiencia de haber visto el cambio producido en aquellos niños. Si lo detectamos al principio y ofrecemos el asesoramiento oportuno, se puede evitar que un problema psicológico eche raíces.
Esto es lo que se puede hacer: los psicólogos y los psiquiatras que tienen un corazón servicial pueden comunicarse con los colegios y los institutos y ofrecerles a esos estudiantes dos o tres horas de asesoramiento gratuito a la semana.
Pienso que, en los lugares donde no hay médicos disponibles, podríamos ofrecer un servicio de clínicas móviles en vehículos y realizar regularmente campamentos de salud en zonas apartadas. Se pueden ofrecer servicios de telemedicina para el diagnóstico y tratamiento a distancia de pacientes utilizando la tecnología de las telecomunicaciones.
Antes, el estiércol de las vacas se aplicaba a las heridas para acelerar la curación, pero si se hace actualmente la herida se infecta. Todo lo que antes era medicinal ahora es tóxico. En el pasado, el ganado se alimentaba con tortas de sésamo, maní y coco, y heno libre de pesticidas. Por consiguiente, todo lo que provenía de la vaca, la leche, la orina y el estiércol, era medicinal.
Hemos aumentado por cinco el uso de los pesticidas. Ahora todo el forraje del ganado se rocía con pesticidas, y todo lo que antes era medicinal, ahora es tóxico. Así de contaminado está el mundo. Es importante concienciar a la gente. Para un diabético no es suficiente con tomar la medicina, también tiene que mantener una dieta correcta.
El honorable primer ministro Narendra Modi ha iniciado muchos proyectos importantes. Lo que hace falta urgentemente en este momento son buenos líderes con una visión holística. No necesitamos a los que hablan el lenguaje de la guerra, sino a aquellos que difunden el mensaje de la paz. El mundo no necesita hoy separación y división, sino unión y unidad.
La mente es como un par de tijeras, mientras que el corazón es como una aguja. Para hacer un traje que se pueda usar, hay que cortar y dividir con las tijeras y unir y coser con la aguja. La mente se debe utilizar en el lugar adecuado y el corazón se debe utilizar en el suyo.
El corazón es como un paracaídas. Si no se abre, estamos en peligro. Que todos tengamos un corazón amplio que pueda unir a las personas y eliminar todas las diferencias.
La India, Bhárat, es la tierra de la espiritualidad. Las vibraciones de la ascesis espiritual y del sacrificio de nuestros antiguos rishis impregnan la atmósfera hasta nuestros días. Los rishis percibieron que «el atma, la conciencia, que habita en todos y cada uno de los objetos de la creación, sensibles e inertes, es la misma, y yo soy esa Verdad Suprema». Comprendiendo eso, su oración era:
sarvé bhavantu sukhinah,
sarvé santu nirámaya,
sarvé bhadrani pashyantu,
ma káschit dukhabhg bhavet.
Que todos los seres sean felices y no tengan penas. Que todos veamos solo lo bueno que hay en cada cosa. Mientras nos damos prisa por conectarnos a la ciencia, la tecnología e internet, hay muchos campos de los que nos hemos desconectado completamente. Nos hemos desconectado de nuestro verdadero ser, nuestro atma.
Nos hemos desconectado de nuestro entorno y de la naturaleza. Nos hemos desconectado del amor y de la vida, y eso nos ha desconectado de Dios. Lo más grave es que nos hemos desconectado de los valores espirituales, que pueden sanar todas las desconexiones de nuestra vida.
Hay una educación para ganarse la vida y una educación para la vida. La educación para la vida requiere una comprensión de los principios esenciales de la espiritualidad. La educación para la vida climatiza la mente, mientras que la otra proporciona una climatización externa.
El ser humano ha aprendido a volar como un pájaro y a nadar como un pez, pero ha olvidado caminar y vivir como un ser humano. En el Sanatana Dharma, el Creador y la creación no son dos, sino uno. El sol no necesita una vela que le ilumine el camino. Igual que el oro es inherente a los adornos de oro, los adornos de oro son inherentes al oro.
Ved a Dios en los demás y amadlos y servidlos como tales. Aun conduciendo con cuidado, otra persona puede conducir irresponsablemente y chocar con nosotros. Por eso, la gracia de Dios es necesaria en todas las situaciones. Para recibir esa gracia hacen falta acciones positivas por nuestra parte.
Hay un ritmo subyacente en nuestro universo; el universo y todos los seres vivos que hay en él están inquebrantablemente vinculados. El cosmos es como una inmensa red interconectada. Pensad en una red extendida y cuatro personas que la sostienen por las cuatro esquinas. Si se sacude ligeramente una esquina, la vibración se siente en toda la red.
Del mismo modo, lo sepamos o no, todas nuestras acciones repercuten en toda la creación, sea que las realice un individuo o un grupo. Así que no pensemos: «cambiaré cuando ellos lo hayan hecho». Al contrario: aunque ellos no cambien, si nosotros lo hacemos, podremos provocar ese cambio en los demás.
Desde la antigüedad, «el mundo es una familia» ha sido en mantra de la tierra india. Aún hoy lo es, y lo seguirá siendo en el futuro. La presidencia de las naciones del G-20 es una oportunidad única para dar ejemplo de esta verdad ante el mundo. Que esta iniciativa emprendida por el honorable primer ministro Shri Narendra Modi y el gobierno dirigido por él inspire un cambio de perspectiva en el mundo.
Que se enciendan innumerables lámparas a partir de esta llama y se lleven por todo el mundo. Que el sonido de la caracola de este gran yajña (ofrenda sagrada) resuene en todo el mundo. Que abra las puertas cerradas de los corazones humanos. Que lleve la luz a todos los lugares. Que os convirtáis en la luz.
Si queremos que nuestras acciones den el resultado deseado, hacen falta tres factores: 1) Realizarlas en el momento adecuado; 2) esfuerzo personal; y 3) la gracia de Dios.
A veces planeamos viajar lejos. Entonces, salimos de casa temprano por la mañana. Aunque salgamos pronto, nuestro coche se puede averiar y es posible que no lleguemos al aeropuerto a tiempo. O, al llegar al aeropuerto, podemos enterarnos de que el motor del avión tiene algún problema mecánico o que, por inclemencias atmosféricas, no puede volar.
Necesitamos la gracia de Dios para que nuestras acciones sean completas, y las buenas acciones atraen la gracia de Dios.
Namah Shivaya
L'honorable presidenta de l'Índia, Droupadi Murmu, visita Amma
La presidenta també es va reunir amb sis membres del Parlament de Mèxic que són a Amritapuri com a part de les iniciatives del Civil 20 de Amma.
L'honorable presidenta de l'Índia, Droupadi Murmu, va arribar a Amritapuri per trobar-se amb Amma durant la visita de sis dies per Kerala, Tamil Nadu i Lakshadweep. Swami Amritaswarupananda Puri li va donar la benvinguda a la porta de l'Ashram i els sannyasinis van estendre la tradició cultural de posar garlandes a la presidenta i obsequiar-la amb un xal. Lal presidenta Murmu i Amma van tractar assumptes d’interès comú durant mitja hora en una reunió privada.
Com a presidenta del país, marca tres fites importants. La president Murmu és la primera persona d’una comunitat tribal a ocupar el càrrec. Les tribus de l'Índia estan designades oficialment pel Govern de l'Índia com a minories etnolingüístiques i es troben entre els grups socioeconòmics més desafavorits. A més, és la persona més jove a haver ocupat el càrrec i la primera nascuda en una Índia independent després de la dissolució del domini britànic el 1947.
La presidenta Murmu va estar acompanyada per Arif Mohammad Khan, governador d'estat de l'Índia per a Kerala. La Dra. Maneesha V Ramesh, Rectora de Amrita Vishwa Vidyapeetham, va fer una breu exposició als convidats sobre les iniciatives humanitàries de la universitat i com s'estenen a la xarxa benèfica mundial de Amma.
A més, la presidenta Murmu va celebrar una reunió informal amb sis membres del Parlament de Mèxic que estan visitant Amma com a part de les iniciatives del Civil 20 (C20) i Grup dels 20 (G20). Amma és presidenta de C20, un grup de participació oficial de la presidència del G20 de l'Índia que representa la societat civil i les organitzacions no governamentals.
Foto 1:La Presidenta va arribar a Amritapuri com a part de la seva gira de sis dies per Kerala, Tamil Nadú i Lakshadweep.
Foto 2: La Brahmacharini Amrita Chaitanya va aplicar Tilak a la Presidenta.
Foto 3: La Dra. Maneesha V Ramesh, Rectora de la Universitat Amrita va fer una breu exposició als convidats sobre les tasques humanitàries globals de l'ashram.
India’s Honourable President Droupadi Murmu visits Amma
The President also met with six members of Mexico’s Parliament who are in Amritapuri as part of Amma’s Civil 20 initiatives.
India’s Honourable President Droupadi Murmu arrived in Amritapuri to meet Amma during her six-day visit to Kerala, Tamil Nadu, and Lakshadweep. She was welcomed by Swami Amritaswarupananda Puri at the Ashram gate, and Sannyasinis extended the cultural tradition of garlanding the President and presenting her with a shawl. President Murmu and Amma then discussed matters of common interest for half an hour in a private meeting.
As the country’s President, she marks three important milestones. President Murmu is the first person from a tribal community to hold the position. India’s Tribes are officially designated by the Government of India as ethnolinguistic minorities and among the most disadvantaged socio-economic groups. In addition, she is the youngest person to have ever held the post and the first born in an independent India after the British rule dissolved in 1947.
President Murmu was accompanied by Arif Mohammad Khan, India’s Governor of State for Kerala. Dr. Maneesha V Ramesh, Provost of Amrita Vishwa Vidyapeetham, gave a brief walkthrough to the guests on the humanitarian initiatives of the university and how that extends to Amma’s global charitable network.
In addition, President Murmu held an informal meeting with six members of Mexico’s Parliament who are visiting Amma as part of the Civil 20 (C20) and Group of 20 (G20) initiatives. Amma is Chair of C20, an official engagement group of India’s G20 Presidency that represents civil society and non-governmental organisations.
Photo 1: The President arrived in Amritapuri as part of her six-day visit to Kerala, Tamil Nadu, and Lakshadweep.
Photo 2: Brahmacharini Amrita Chaitanya applied Tilak to the President.
Photo 3: Dr. Maneesha V Ramesh, Provost of Amrita University, gave a brief walkthrough to the guests about the Ashram’s global humanitarian work.
La honorable presidenta de la India, Droupadi Murmu, visita a Amma
La presidenta también se reunió con seis miembros del Parlamento de México que se encuentran en Amritapuri como parte de las iniciativas del Civil 20 de Amma.
La honorable presidenta de la India, Droupadi Murmu, llegó a Amritapuri para encontrarse con Amma durante su visita de seis días por Kerala, Tamil Nadu y Lakshadweep. Swami Amritaswarupananda Puri le dio la bienvenida en la puerta del Ashram y los sannyasinis extendieron la tradición cultural de poner guirnaldas a la presidenta y obsequiarla con un chal. Lal presidenta Murmu y Amma trataron asuntos de interés común durante media hora en una reunión privada.
Como presidenta del país, marca tres hitos importantes. La presidente Murmu es la primera persona de una comunidad tribal en ocupar el cargo. Las tribus de la India están designadas oficialmente por el Gobierno de la India como minorías etnolingüísticas y se encuentran entre los grupos socioeconómicos más desfavorecidos. Además, es la persona más joven en haber ocupado el cargo y la primera nacida en una India independiente después de la disolución del dominio británico en 1947.
La presidenta Murmu estuvo acompañada por Arif Mohammad Khan, gobernador de estado de India para Kerala. La Dra. Maneesha V Ramesh, Rectora de Amrita Vishwa Vidyapeetham Amrita Vishwa Vidyapeetham, hizo una breve exposición a los invitados sobre las iniciativas humanitarias de la universidad y cómo se extienden a la red benéfica mundial de Amma.
Además, la presidenta Murmu celebró una reunión informal con seis miembros del Parlamento de México que están visitando a Amma como parte de las iniciativas del Civil 20 (C20) y Grupo de los 20 (G20). Amma es presidenta de C20, un grupo de participación oficial de la presidencia del G20 de la India que representa a la sociedad civil y organizaciones no gubernamentales.
Foto 1: La Presidenta llegó a Amritapuri como parte de su gira de seis días por Kerala, Tamil Nadú y Lakshadweep.
Foto 2: La Brahmacharini Amrita Chaitanya aplicó Tilak a la Presidenta.
Foto 3: La Dra. Maneesha V Ramesh, Rectora de la Universidad Amrita hizo una breve exposición a los invitados sobre las labores humanitarias globales del ashram.
C20: Aplicació basada en evidències de Ioga, Meditació i Ayurveda a l'atenció mèdica moderna
Els coordinadors nacionals del grup de treball Civil 20 per a Salut Holística Integrada (IHH) van organitzar una reunió al Festival Internacional de Ioga de renom mundial d'aquest any a Parmarth Niketan, Rishikesh. Destacats líders de l'Índia, els EUA, Europa i la Xina es van unir per discutir temes urgents i canvis de política per al Ioga, la Meditació i l'Ayurveda.
Els panelistes procedien de molts corrents diferents, inclosos Hatha Yoga, Naad Yoga, Pranayama i Vedanta. Es van tractar qüestions fonamentals com el finançament públic, el paper de la tecnologia, la integració basada en evidència en els sistemes de salut i les maneres de difondre la consciència entre la gent corrent.
Narender Anand, coordinador nacional d'IHH, va dir: “La discussió d'aquestes jornades ha aplicat el tema del G20 de l'Índia: Vasudeva Kutumbakam: tot el món és una família. Els participants han estat molt contents de poder contribuir a un canvi a la política de salut global. Molts van expressar la seva disposició i desig d'involucrar-s'hi més i van oferir ajuda de qualsevol manera possible a través de finançament, investigació i estudis de casos”.
El Festival Internacional de Ioga és famós a tot el món per la seva visió de "unir els ioguis de cada cultura, color i credo en una família ioguica mundial, expandint la consciència global i portant sanació al planeta, de forma personal".
Shweta Anand, també coordinadora nacional d'IHH, va afegir: “Tots se senten orgullosos de veure que Amma, una dona santa, ha estat nomenada presidenta del C20, apreciant així les activitats humanitàries de Amma. Hem parlat amb molt d'entusiasme sobre les seves experiències a Ioga, Meditació i Ayurveda i com es relacionen amb els desafiaments que afronta la societat actual i els canvis de política que es poden fer perquè aquesta herència de l'Índia es pugui compartir globalment”.
Entre els participants hi havia Sadhvi Bhagawati Saraswati, Secretari General de l'Aliança Mundial Interreligiosa WASH; Dr. Raghavan Ramankutty, Fundador i Director de DATHATHREYA - Atenció Integral de la Salut Integral; la Dra. Smita Naram, cofundadora d'Ayushakti; Dr. Eden Goldman, Professor de Ioga i Salut Ment-Cos, Universitat del Sud de Califòrnia; Dr. Devaki Madhav, psicòleg, practicant científic de pranayama i treballador social; Mohan Bhandari, cofundador i director de Iogic Ioga - Xina; Erica Kaufman, Fundadora de Lila Ioga; Paula Tapia, terapeuta de ioga, assessora d´atenció plena i investigadora associada d’Attune Health; Sandeep Desai, Mestre de T'ai Chi, Ashtanga Ioga i Arts Marcials; Anand Mehrotra, fundador de Sattva Ioga & Foundation; i la Dra. Nishi Bhatt, Especialista en Trastorns Psiconeurològics i de Maneig del Dolor Infantil i Nutricionista certificada per la Universitat de Stanford.
Foto 1:Destacats líders de l'Índia, els EUA, Europa i la Xina van discutir temes urgents i canvis de política per al ioga, la meditació i l'ayurveda.
Foto 2: Els panelistes procedien de molts corrents diferents, inclosos Hatha Ioga, Naad Ioga, Pranayama i Vedanta.
C20: Evidence-based application of Yoga, Meditation, and Ayurveda in modern healthcare
National Coordinators with the Civil 20 working group for Integrated Holistic Health (IHH) organised a meet for NGOs at this year’s globally renowned International Yoga Festival at Parmarth Niketan, Rishikesh. Prominent leaders from India, the US, Europe, and China joined hands to discuss pressing issues and policy changes for Yoga, Meditation and Ayurveda.
The panelists hailed from many different streams, including Hatha Yoga, Naad Yoga, Pranayama, and Vedanta. Topics included fundamental issues such as public financing, the role of technology, evidence-based integration into healthcare systems, and ways of spreading awareness among the common masses.
Narender Anand, a National IHH Coordinator, said: “The discussion truly applied the theme of India’s G20—Vasudeva Kutumbakam—the whole world is one family. Participants were very happy that they were able to contribute towards a change in global health policy. Many expressed their willingness and desire to be more involved and offered help in any possible way through financing, research, and their case studies.”
The International Yoga Festival is famous across the globe for its vision to “unite yogis of every culture, colour, and creed in a one-world yogic family, expanding global consciousness, and bringing healing to the planet, one person at a time.”
Shweta Anand, also a National IHH Coordinator, added: “They were all proud to see that Amma—a woman saint—has been appointed as the Chair of C20, thus appreciating Amma’s humanitarian activities. They were very enthusiastically talking about their experiences in Yoga, Meditation and Ayurveda and how they relate to the challenges the current society is facing and the policy changes that can be made so that this heritage of India can be shared globally.
The participants included Sadhvi Bhagawati Saraswati, Secretary-General of the Global Interfaith WASH Alliance; Dr. Raghavan Ramankutty, Founder & Director of DATHATHREYA – Integrated Holistic Health Care; Dr. Smita Naram, Co-Founder of Ayushakti; Dr. Eden Goldman, Yoga and Mind-Body Health Professor, University of Southern California; Dr. Devaki Madhav, Psychologist, Scientific Pranayama Practitioner, and Social Worker; Mohan Bhandari, Co-founder and Director of Yogic Yoga - China; Erica Kaufman, Founder of Lila Yoga; Paula Tapia, Yoga Therapist, Mindfulness Advisor and Research Associate at Attune Health; Sandeep Desai, a Master of T’ai Chi, Ashtanga Yoga, and Martial Arts; Anand Mehrotra, founder of Sattva Yoga & Foundation; and Dr. Nishi Bhatt, Specialist in Children’s Psychoneurological and Pain Management Disorders and a Nutritionist certified by Stanford University.
Photo 1: Prominent leaders from India, the US, Europe, and China discussed pressing issues and policy changes for Yoga, Meditation and Ayurveda.
Photo 2: The panelists hailed from many different streams, including Hatha Yoga, Naad Yoga, Pranayama, and Vedanta.
C20: Aplicación basada en evidencias de Yoga, Meditación y Ayurveda en la atención médica moderna
Los coordinadores nacionales del grupo de trabajo Civil 20 para Salud Holística Integrada (IHH) organizaron una reunión en el Festival Internacional de Yoga de renombre mundial de este año en Parmarth Niketan, Rishikesh. Destacados líderes de la India, los EE. UU., Europa y China se unieron para discutir temas urgentes y cambios de política para el Yoga, la Meditación y el Ayurveda.
Los panelistas procedían de muchas corrientes diferentes, incluidas Hatha Yoga, Naad Yoga, Pranayama y Vedanta. Se trataron cuestiones fundamentales como la financiación pública, el papel de la tecnología, la integración basada en evidencia en los sistemas de salud y las formas de difundir la conciencia entre la gente corriente.
Narender Anand, coordinador nacional de IHH, dijo: “La discusión de estas jornadas ha aplicado el tema del G20 de la India: Vasudeva Kutumbakam: el mundo entero es una familia. Los participantes han estado muy contentos de poder contribuir a un cambio en la política de salud global. Muchos expresaron su disposición y deseo de involucrarse más y ofrecieron ayuda de cualquier manera posible a través de financiamiento, investigación y estudios de casos”.
El Festival Internacional de Yoga es famoso en todo el mundo por su visión de "unir a los yoguis de cada cultura, color y credo en una familia yóguica mundial, expandiendo la conciencia global y trayendo sanación al planeta, de forma personal".
Shweta Anand, también coordinadora nacional de IHH, agregó: “Todos se sienten orgullosos de ver que Amma, una mujer santa, ha sido nombrada presidenta del C20, apreciando así las actividades humanitarias de Amma. Hemos hablado con mucho entusiasmo sobre sus experiencias en Yoga, Meditación y Ayurveda y cómo se relacionan con los desafíos que enfrenta la sociedad actual y los cambios de política que se pueden hacer para que esta herencia de la India se pueda compartir globalmente”.
Entre los participantes se encontraban Sadhvi Bhagawati Saraswati, Secretario General de la Alianza Mundial Interreligiosa WASH; Dr. Raghavan Ramankutty, Fundador y Director de DATHATHREYA - Atención Integral de la Salud Integral; la Dra. Smita Naram, cofundadora de Ayushakti; Dr. Eden Goldman, Profesor de Yoga y Salud Mente-Cuerpo, Universidad del Sur de California; Dr. Devaki Madhav, psicólogo, practicante científico de pranayama y trabajador social; Mohan Bhandari, cofundador y director de Yogic Yoga - China; Erica Kaufman, Fundadora de Lila Yoga; Paula Tapia, terapeuta de yoga, asesora de atención plena e investigadora asociada de Attune Health; Sandeep Desai, Maestro de T'ai Chi, Ashtanga Yoga y Artes Marciales; Anand Mehrotra, fundador de Sattva Yoga & Foundation; y la Dra. Nishi Bhatt, Especialista en Trastornos Psiconeurológicos y de Manejo del Dolor Infantil y Nutricionista certificada por la Universidad de Stanford.
Foto 1: Destacados líderes de la India, EE. UU., Europa y China discutieron temas urgentes y cambios de política para el yoga, la meditación y el ayurveda.
Foto 2: Los panelistas procedían de muchas corrientes diferentes, incluidas Hatha Yoga, Naad Yoga, Pranayama y Vedanta.
More...
El Congrés inicial de Civil 20 de l'Índia estableix un nou capítol a la història del món
Amma va inaugurar el Congrés com a presidenta del C20 i Kailash Satyarthi, Premi Nobel de la Pau i activista dels drets del nen, va parlar com a convidat especial.
El Congrés Inicial de Civil 20 Índia (C20), celebrat a Nagpur, Maharashtra, ha constituït una ocasió transcendental amb Amma com a primera líder espiritual nomenada presidenta del Grup de Compromís del G20 per a organitzacions no governamentals i de la societat civil. Més de 200 delegats de tot el món van participar del 20 al 21 de març, i els resultats eventualment es convertiran en recomanacions de polítiques que es presentaran a la Cimera del G20 de l'Índia que tindrà lloc a Nova Delhi el 9 i 10 de setembre.
El propòsit de C20 és proporcionar una plataforma perquè les organitzacions de la societat civil (OSC) i les organitzacions no governamentals (ONG) expressin les aspiracions de les persones als caps d'Estat de les 20 principals economies del món. Reunint representants de la societat civil, destacats activistes socials, acadèmics, professionals de la política i representants del govern, el Congrés inicial del C20 va explorar temes importants en la realització d’una societat millor.
En el seu discurs inaugural de dilluns, Amma va parlar sobre la importància de cultivar una visió del món basada en la inclusió, la unitat i l'acció compassiva. Ella va dir: “El futur no pertany a les entitats úniques que estan dividides, sinó a aquells que es barregen i cooperen amb els altres. Els països i les societats que intentin aixecar-se per ells mateixos segurament fracassaran. Per tant, que el nostre mantra sigui 'Mesclar-se', no 'Single'".
Va afegir: “La població mundial és com una bella garlanda feta de flors de diferents formes i colors. La diversitat i varietat de les flors se sumen a la seva bellesa i fragància. Aquesta barreja saludable de diversitat és essencial perquè floreixi la cultura humana. Una sola nació, raça o religió no pot sobreviure aïlladament. Aquesta Terra ens pertany a tots”.
Amma també va assenyalar que, si bé el govern de l'Índia ofereix molts programes de millora social, les ONG i les OSC haurien d'actuar com a administradors, connectant els beneficiaris que ho mereixen amb aquests programes.
“L'Honorable Primer Ministre Narendra Modi ha llançat nombrosos projectes importants, com ara Jandhan Yojana, que és una fórmula revolucionària d'inclusió financera que lliura els beneficis directament al compte bancari dels sectors vulnerables i de baixos ingressos de la societat. Després hi ha Skill India Mission, el pla d'assegurança de salut d'Ayushman Bharat, i la llista continua”, va dir Amma.
“És important que les persones també tinguin la consciència d’aprofitar adequadament aquestes iniciatives. No n'hi ha prou que un diabètic prengui els medicaments, també ha de mantenir una dieta regular. De la mateixa manera, és important ser conscients de l’ús adequat dels beneficis que estan rebent”.
Amma va concloure invocant l'eslògan del G20 2023: “Des de l'antiguitat, vasudhaiva kutambakam, 'el món és una família', ha estat el mantra del terra índia. Encara ho és avui, i ho continuarà sent en el futur. La presidència de les nacions del G20 és una oportunitat única per modelar aquesta veritat davant del món. Que aquesta iniciativa empresa per l'Honorable Primer Ministre Sri Narendra Modi i el govern sota el seu lideratge inspirin un canvi en la perspectiva mundial”.
Kailash Satyarthi, Premi Nobel de la Pau que va liderar un moviment incansable de la societat civil mundial durant més de 40 anys per posar fi a l'esclavatge i l'explotació infantil, va honrar l'ocasió com a convidat principal. Va anomenar l'inici de Civil 20 de l'Índia un dia històric, ja que és la primera vegada en el seu coneixement que el C20 està impulsat pels valors fonamentals de l'espiritualitat.
“Aquesta espiritualitat no significa cap religió. És la força impulsora de l´ànima de la humanitat universal. Quan diem 'el món és una família', això no és simplement un eslògan. L'Índia hauria de liderar la globalització de la compassió. La compassió no és simpatia. La compassió no és empatia. Quan sents el patiment dels altres com el teu propi patiment, amb un impuls més profund per elevar el patiment, aleshores ets compassiu. Aquest hauria de ser el missatge d'aquest C20”, va dir el Sr. Satyarthi.
“Però una cosa és molt clara. Que quan els anomeno líders de la societat civil, representin la veu dels pobles sense veu del món. Que representin les cares de les persones més invisibles del món. Vostès són els custodis de la consciència col·lectiva de persones molt comunes en aquesta Terra. Vostès són el propòsit de la democràcia”.
El viceministre principal de Maharashtra, Devendra Fadnavis, també és president de Rambhau Mhalgi Prabodhini (RMP), la Secretaria del C20. Com a Convidat d'Honor, es va dirigir a l'audiència agraint al Primer Ministre Modi per fer del G20 Índia 2023 un moviment popular, un esforç que es pot veure especialment a través de les accions del C20.
“Sabem que els governs són un poder legal, però la societat civil és un poder moral. I qualsevol poder legal sense moralitat és un desastre. A qualsevol societat, qualsevol comunitat, qualsevol país, qualsevol nació, necessitem tenir un sistema molt sòlid i igualitari per a les discussions de la societat civil perquè el govern escolti la veu de l'últim home. I és només societat civil la justícia i el seu poder moral que pot fer actuar els governs. Així que actuem”, va dir el Sr. Fadnavis.
A més, Rambhau Mhalgi Prabodhini va recopilar propostes dels 14 grups de treball del C20 que es van basar en una enquesta realitzada per 200 OSC i ONG. El Sr. Fadnavis va presentar la col·lecció a Amma en forma d'un llibre titulat «Voice of Nagpur».
Altres convidats d'honor van ser l'ambaixador Vijay Nambiar, Sherpa C20 Índia (2023); Ah Maftuchan, Sherpa C20 Indonèsia (2022); Alessendra Nilo, Sherpa C20 Brasil (2024); el Dr. Vinay Sahasrabuddhe, Vicepresident RMP; Nivedita Bhide, vicepresidenta, Vivekananda Kendra i membre del comitè directiu del C20; i Sri M, membre del Comitè Directiu de la Fundació Satsang i C20, que va enviar un missatge de vídeo.
Quan la conferència va arribar al final dimarts, el Ministre de Transport per Carretera i Autopistes de l'Índia, Nitin Gadkari, es va dirigir a la reunió. També és membre del parlament de Nagpur. En el seu discurs, va manifestar:
“Necessitem establir cooperació, coordinació i comunicació entre totes les parts interessades. I reunir gent com tu, que pensa en l'interès del benestar del món... aquest és exactament l'esperit darrera això”.
"Avui estic molt feliç que, sota el lideratge de Ammaji, el seu pensament i la seva nova visió futurista inspirin i motivin les persones del món pel benestar de tota la comunitat mundial".
Des del passat gener, els 14 grups de treball del C20 han estat deliberant sobre els seus respectius temes i involucrant la comunitat global d'OSC/ONG a través de seminaris web, panells, taules rodones i reunions, tant virtuals com presencials.
Foto 1: Encesa de la llum a l'inici del Congrés - Ambaixador Vijay Nambiar, (Sherpa, C20 Índia 2023); Ah Maftuchan (Sherpa, C20 Indonèsia 2022); Kailash Satyarthi, Premi Nobel de la Pau i Convidat Principal; Amma; Devendra Fadnavis, Ministre Principal Adjunt, Maharasthra; Vinay Sahasrabuddhe, exparlamentari, vicepresident, RMP (Secretaria del C20).
Foto 2: En el discurs inaugural, Amma va parlar sobre la importància de cultivar una visió del món basada en la inclusió, la unitat i l'acció compassiva.
Foto 3: El Viceministre Principal de Maharashtra, Devendra Fadnavis, va dir que els governs són un poder legal, però la societat civil és un poder moral.
Foto 4: El Ministre de Transport per Carretera i Autopistes de l'Índia i diputat per Nagpur, Nitin Gadkari, va dir a la cerimònia de comiat que és la societat civil la que motiva el benestar de tota la comunitat mundial.
Video: Aspectes destacats de la reunió de Civil 20 a Nagpur
India’s Civil 20 Inception Conference marks a new chapter in the world’s history
Amma inaugurated the event as Chair of C20 and Kailash Satyarthi, a Nobel Peace Laureate and child rights activist, spoke as Chief Guest.
The Civil 20 India (C20) Inception Conference in Nagpur, Maharashtra was a momentous occasion with Amma as the first spiritual leader ever appointed as Chair of the G20 Engagement Group for civil society and nongovernmental organisations. More than 200 delegates from around the globe took part from March 20-21, and the results will eventually become policy recommendations that are presented to India’s G20 Summit set to take place in New Delhi September 9-10.
C20’s purpose is to provide a platform for Civil Society Organisations (CSOs) and Nongovernmental Organisations (NGOs) to voice the people’s aspirations to the Heads of State of the world’s 20 leading economies. Bringing together civil society representatives, leading social activists, academicians, policy practitioners, and representatives of the government, the C20 Inception Conference explored issues significant in the realisation of a better society.
In her Inaugural Address on Monday, Amma spoke about the importance of cultivating a worldview based on inclusivity and oneness and compassionate action. She said, “The future belongs not to the ‘single’ entities who stand divided, but to those who mingle and cooperate with others. Countries and societies that try to rise on their own will surely fail. Hence, let our mantra be ‘Mingle,’ not ‘Single.’”
She added, “The world population is like a beautiful garland made of flowers in different shapes and colours. The diversity and variety of the flowers add to its beauty and fragrance. Such a healthy mingling of diversity is essential for human culture to flourish. A single nation, race or religion cannot survive in isolation. This Earth belongs to us all.”
Amma also pointed out that while the Government of India is providing many social-upliftment programs, NGOs and CSOs should serve as stewards, connecting the deserving beneficiaries with those programs.
“The Honourable Prime Minister Narendra Modi has launched numerous significant schemes, like Jandhan Yojana, which is a revolutionary financial-inclusion scheme of delivering the benefits directly to the bank account of the vulnerable and low-income sections of society. Then there are Skill India Mission, Ayushman Bharat Health Insurance scheme, and the list goes on,” said Amma.
“It is important that people have the awareness to avail these schemes, also. It is not enough for a diabetic to take the medicines—they also have to maintain a regular diet. In a similar way, it is important to be aware of properly using the benefits they are receiving.”
Amma concluded by invoking the G20 2023 slogan, “From ancient times, vasudhaiva kutambakam—‘the world is one family’—has been the mantra of Indian soil. It still is today, and will continue to be so in the future. The presidency of the G20 nations is a unique opportunity to model this truth before the world. May this initiative undertaken by Honourable Prime Minister Sri Narendra Modi and the government under his leadership inspire change in the world's outlook.”
Gracing the occasion as Chief Guest was Kailash Satyarthi, a Nobel Peace Laureate who has led a tireless global civil-society movement of more than 40 years to end child slavery and exploitation. He called the Inception of India’s Civil 20 a historic day, as it is the first time in his knowledge that the C20 is driven by the core values of spirituality.
“This spirituality does not mean any religion. It is the driving force of the soul of universal humanity. When we say ‘the world is one family,’ this is not simply a slogan. India should lead the globalisation of compassion. Compassion is not sympathy. Compassion is not empathy. When you feel the suffering of others as your own suffering, with a deeper drive to elevate the suffering, then you are compassionate. That should be the message from this C20,” said Mr Satyarthi.
“But one thing is very clear. That when I call you the leaders of civil society, you represent the voice of the voiceless people of the world. You represent the faces of the most invisible people of the world. You are the custodians of the collective conscience of very ordinary people on this Earth. You are the purpose of democracy.”
Maharashtra Deputy Chief Minister Devendra Fadnavis is also Chair of the Rambhau Mhalgi Prabodhini (RMP), the Secretariat of C20. As Guest of Honour, he addressed the occasion by thanking Prime Minister Modi for making G20 India 2023 a people’s movement, an endeavour that can especially be seen through the actions of C20.
“We know that governments are a legal power but civil society is a moral power. And any legal power without morality is a disaster. In any society, any community, any country, any nation, we need to have a very robust, equal system for civil-society discussions so that the last man’s voice is heard by the government. And it is only civil society and its moral power that can make the governments act. So act,” said Mr Fadnavis.
In addition, the Rambhau Mhalgi Prabodhini compiled proposals from C20’s 14 working groups that were based upon a survey conducted by 200 CSOs and NGOs. Mr Fadnavis presented the collection to Amma in the form of a book entitled “Voice of Nagpur.”
Other Guests of Honour included Amb. Vijay Nambiar, Sherpa C20 India (2023); Ah Maftuchan, Sherpa C20 Indonesia (2022); Alessendra Nilo, Sherpa C20 Brazil (2024); Dr Vinay Sahasrabuddhe, Vice-Chair RMP; Nivedita Bhide, Vice-President, Vivekananda Kendra and C20 Steering Committee Member; and Sri M, the Satsang Foundation and C20 Steering Committee Member, who sent a video message.
As the conference came to a close on Tuesday, India’s Minister of Road Transport and Highways, Nitin Gadkari, addressed the gathering. He is also the Member of Parliament for Nagpur.
“We need to establish cooperation, coordination, and communication between all stakeholders. And the people like you, who have their thinking in the interest of the welfare of the world... that is exactly the spirit behind this,” he said.
“I am really happy today that under the leadership of Ammaji, your thinking and your new futuristic vision will inspire and motivate the people of the world for the welfare of the whole world community.”
Since January, C20's 14 Working Groups have been deliberating on their respective themes and engaging the global CSO/NGO community through webinars, panels, roundtable discussions and meetings, both virtual and in-person.
Photo 1: Lighting the lamp to begin the inception - Ambassador Vijay Nambiar, Sherpa C20 India 2023; Ah Maftuchan, Sherpa C20 Indonesia 2022; Kailash Satyarthi, Nobel Peace Laureate and Chief Guest; Amma; Devendra Fadnavis, Deputy Chief Minister, Maharasthra and Chair RMP; Vinay Sahasrabuddhe, Former MP, Vice-Chair RMP.
Photo 2: In her Inaugural Address, Amma spoke about the importance of cultivating a worldview based on inclusivity and oneness and compassionate action.
Photo 3: Maharashtra’s Deputy Chief Minister, Devendra Fadnavis, said that governments are a legal power but civil society is a moral power.
Photo 4: India’s Minister of Road Transport and Highways and MP for Nagpur, Nitin Gadkari, said in the Valedictory Ceremony that it is civil society that motivates the welfare of the whole world community.
Video: Highlights of the Civil 20 Inception Meeting in Nagpur.
El Congreso inicial de Civil 20 de la India establece un nuevo capítulo en la historia del mundo
Amma inauguró el Congreso como presidenta del C20 y Kailash Satyarthi, Premio Nobel de la Paz y activista de los derechos del niño, habló como invitado especial.
El Congreso Inicial de Civil 20 India (C20), celebrado en Nagpur, Maharashtra, ha constituido una ocasión trascendental con Amma como primera líder espiritual nombrada presidenta del Grupo de Compromiso del G20 para organizaciones no gubernamentales y de la sociedad civil. Más de 200 delegados de todo el mundo participaron del 20 al 21 de marzo, y los resultados eventualmente se convertirán en recomendaciones de políticas que se presentarán en la Cumbre del G20 de India que tendrá lugar en Nueva Delhi el 9 y 10 de septiembre.
El propósito de C20 es proporcionar una plataforma para que las Organizaciones de la Sociedad Civil (OSC) y las Organizaciones No Gubernamentales (ONG) expresen las aspiraciones de las personas a los Jefes de Estado de las 20 principales economías del mundo. Reuniendo a representantes de la sociedad civil, destacados activistas sociales, académicos, profesionales de la política y representantes del gobierno, el Congreso inicial del C20 exploró temas importantes en la realización de una sociedad mejor.
En su discurso inaugural del lunes, Amma habló sobre la importancia de cultivar una visión del mundo basada en la inclusión, la unidad y la acción compasiva. Ella dijo: “El futuro no pertenece a las entidades 'únicas' que están divididas, sino a aquellos que se mezclan y cooperan con los demás. Los países y las sociedades que intenten levantarse por sí mismos seguramente fracasarán. Por lo tanto, que nuestro mantra sea 'Mezclarse', no 'Single'".
Agregó: “La población mundial es como una hermosa guirnalda hecha de flores de diferentes formas y colores. La diversidad y variedad de las flores se suman a su belleza y fragancia. Tal mezcla saludable de diversidad es esencial para que florezca la cultura humana. Una sola nación, raza o religión no puede sobrevivir aisladamente. Esta Tierra nos pertenece a todos”.
Amma también señaló que, si bien el gobierno de la India ofrece muchos programas de mejora social, las ONG y las OSC deberían actuar como administradores, conectando a los beneficiarios que lo merecen con esos programas.
“El Honorable Primer Ministro Narendra Modi ha lanzado numerosos proyectos importantes, como Jandhan Yojana, que es una fórmula revolucionaria de inclusión financiera que entrega los beneficios directamente a la cuenta bancaria de los sectores vulnerables y de bajos ingresos de la sociedad. Luego están Skill India Mission, el plan de seguro de salud de Ayushman Bharat, y la lista continúa”, dijo Amma.
“Es importante que las personas también tengan la conciencia de aprovechar adecuadamente estas iniciativas. No es suficiente que un diabético tome los medicamentos, también debe mantener una dieta regular. De igual manera, es importante ser conscientes del uso adecuado de los beneficios que están recibiendo”.
Amma concluyó invocando el eslogan del G20 2023: “Desde la antigüedad, vasudhaiva kutambakam, ‘el mundo es una familia’, ha sido el mantra del suelo indio. Todavía lo es hoy, y lo seguirá siendo en el futuro. La presidencia de las naciones del G20 es una oportunidad única para modelar esta verdad ante el mundo. Que esta iniciativa emprendida por el Honorable Primer Ministro Sri Narendra Modi y el gobierno bajo su liderazgo inspiren un cambio en la perspectiva mundial”.
Kailash Satyarthi, Premio Nobel de la Paz que lideró un movimiento incansable de la sociedad civil mundial durante más de 40 años para poner fin a la esclavitud y la explotación infantil, honró la ocasión como invitado principal. Llamó al inicio de Civil 20 de la India un día histórico, ya que es la primera vez en su conocimiento que el C20 está impulsado por los valores fundamentales de la espiritualidad.
“Esta espiritualidad no significa ninguna religión. Es la fuerza impulsora del alma de la humanidad universal. Cuando decimos 'el mundo es una familia', esto no es simplemente un eslogan. India debería liderar la globalización de la compasión. La compasión no es simpatía. La compasión no es empatía. Cuando sientes el sufrimiento de los demás como tu propio sufrimiento, con un impulso más profundo para elevar el sufrimiento, entonces eres compasivo. Ese debería ser el mensaje de este C20”, dijo el Sr. Satyarthi.
“Pero una cosa está muy clara. Que cuando los llamo líderes de la sociedad civil, representen la voz de los pueblos sin voz del mundo. Que representen los rostros de las personas más invisibles del mundo. Ustedes son los custodios de la conciencia colectiva de personas muy comunes en esta Tierra. Ustedes son el propósito de la democracia”.
El viceministro principal de Maharashtra, Devendra Fadnavis, también es presidente de Rambhau Mhalgi Prabodhini (RMP), la Secretaría del C20. Como Invitado de Honor, se dirigió a la audiencia agradeciendo al Primer Ministro Modi por hacer del G20 India 2023 un movimiento popular, un esfuerzo que puede verse especialmente a través de las acciones del C20.
“Sabemos que los gobiernos son un poder legal pero la sociedad civil es un poder moral. Y cualquier poder legal sin moralidad es un desastre. En cualquier sociedad, cualquier comunidad, cualquier país, cualquier nación, necesitamos tener un sistema muy sólido e igualitario para las discusiones de la sociedad civil para que el gobierno escuche la voz del último hombre. Y es sólo sociedad civil la justicia y su poder moral que puede hacer actuar a los gobiernos. Así que actúemos”, dijo el Sr. Fadnavis.
Además, Rambhau Mhalgi Prabodhini recopiló propuestas de los 14 grupos de trabajo del C20 que se basaron en una encuesta realizada por 200 OSC y ONG. El Sr. Fadnavis presentó la colección a Amma en forma de un libro titulado “Voice of Nagpur”.
Otros invitados de honor fueron el Embajador Vijay Nambiar, Sherpa C20 India (2023); Ah Maftuchan, Sherpa C20 Indonesia (2022); Alessendra Nilo, Sherpa C20 Brasil (2024); el Dr. Vinay Sahasrabuddhe, Vicepresidente RMP; Nivedita Bhide, vicepresidenta, Vivekananda Kendra y miembro del comité directivo del C20; y Sri M, miembro del Comité Directivo de la Fundación Satsang y C20, quien envió un mensaje de video.
Cuando la conferencia llegó a su fin el martes, el Ministro de Transporte por Carretera y Autopistas de la India, Nitin Gadkari, se dirigió a la reunión. También es miembro del parlamento de Nagpur. En su discurso, manifestó:
“Necesitamos establecer cooperación, coordinación y comunicación entre todas las partes interesadas. Y reunir a gente como tú, que piensa en el interés del bienestar del mundo... ese es exactamente el espíritu detrás de esto”.
“Hoy estoy muy feliz de que, bajo el liderazgo de Ammaji, su pensamiento y su nueva visión futurista inspiren y motiven a las personas del mundo por el bienestar de toda la comunidad mundial”.
Desde el pasado enero, los 14 grupos de trabajo del C20 han estado deliberando sobre sus respectivos temas e involucrando a la comunidad global de OSC/ONG a través de seminarios web, paneles, mesas redondas y reuniones, tanto virtuales como presenciales.
Vídeo: Aspectos destacados de la reunión inicial de Civil 20 en Nagpur.
Foto 1: Encendido de la lámpara en el inicio del Congreso - Embajador Vijay Nambiar, (Sherpa, C20 India 2023); Ah Maftuchan (Sherpa, C20 Indonesia 2022); Kailash Satyarthi, Premio Nobel de la Paz e Invitado Principal; Amma; Devendra Fadnavis, Ministro Principal Adjunto, Maharasthra; Vinay Sahasrabuddhe, ex parlamentario, vicepresidente, RMP (Secretaría del C20).
Foto 2: En su discurso inaugural, Amma habló sobre la importancia de cultivar una visión del mundo basada en la inclusión, la unidad y la acción compasiva.
Foto 3: El Viceministro Principal de Maharashtra, Devendra Fadnavis, dijo que los gobiernos son un poder legal, pero la sociedad civil es un poder moral.
Foto 4: El Ministro de Transporte por Carretera y Autopistas de la India y diputado por Nagpur, Nitin Gadkari, dijo en la ceremonia de despedida que es la sociedad civil la que motiva el bienestar de toda la comunidad mundial..
Amma Kuwait envia ajuda humanitària als supervivents del terratrèmol de Turquia
Els voluntaris van coordinar el subministrament de mantes i escalfadors de gas per enviar a les persones que segueixen sense llar.
La pèrdua massiva de vides i les necessitats contínues continuen causant estralls a Turquia i Síria un mes després dels devastadors terratrèmols. En veure el desastre de lluny, Divakaran Ammanath va tenir la idea d'enviar ajuda a Turquia. Com a president de Amma Kuwait, ràpidament va poder connectar-se amb altres persones que volien ajudar.
“Em vaig posar en contacte amb l'ambaixada turca i em van dirigir a les autoritats d'un centre de recol·lecció a Kuwait. La demanda no era d'aliments, sinó d'objectes com tendes de campanya, escalfadors i encenedors. Els nostres voluntaris van ajudar a trobar majoristes que poguessin oferir-nos un preu competitiu i després vam iniciar la compra”, va dir el Sr. Ammanath.
“Molts altres es van presentar amb generoses contribucions. També em vaig posar en contacte amb els nostres amics d'idees afins que volien ajudar, però no sabien com. Amb un pla clar establert, van anar en gran nombre a fer les donacions”.
L'equip de Amma Kuwait es va coordinar amb moltes persones per fer entrega de mantes i escalfadors i després es va posar en contacte amb el centre de recol·lecció i els funcionaris de l'ambaixada turca per fixar el moment més adequat per fer el lliurament. El suport total va suposar 210 mantes i set escalfadors de gas.
Ha passat un mes des de la data del terrible terratrèmol anomenat per l'Organització Mundial de la Salut com el "pitjor desastre natural" a la regió europea en un segle. Prop de 14 milions de persones s'han vist afectades, cosa que representa una sisena part de la població del país. Almenys 1,5 milions de persones es troben en aquests moments sense llar. Ara, Turquia s'enfronta a la tasca aclaparadora de reconstruir ciutats arrasades i el repartiment de subministraments essencials a les persones necessitades.
